dissabte, 26 de gener de 2013

Recull d'aquí i d'allà, i de fa quatre dies....

Fem un repàs general a les últimes vies on ha estat la colla, que ultimament ens falten hores per a tot i això ja no hi ha qui ho aguanti!!!!!!! En les darreres ( es podría arribar a dir molt endarrerides... ) jornades, els Xapoutot, han visitat en diverses ocasions la zona d'Agulles. Allà hi hem repetit, la Hello Harry al Pingüí, l'Aresta Brucs a la Vespa de la que en fem cinc cèntims:


1er. llarg. V+... llarg una mica de navegació on el pas més finet el trobem per entrar a la R.
 Hi ha tres bolts i amb una mica de sort ens em creuat amb un cap de burí sense xapa
 una mica més amunt del primer seguro.

2on. llarg V... Si portem alguns aliens ens aniran perfecte per protegir algun passet abans de xapar el pitó que hi ha a la fisura. Més amunt fa falta una baga per llaçar la savina que está al principi del diedre de sortida on trobarem un altre bolt.

rapel 40m. per la cara Oest 



També hem estat per la zona de Gorros, on per primera ( i esperem que no ultima...) vegada, la Manaho, una amiga d'en Marçal que està de viatge uns dies per Catalunya, s'estrena en el món de la vertical, i s'enfila al Gorro frígi per la Gede. Així ens ho expliquen:




Aquest dissabte queden per anar a Montserrat en Ricard, en Josep, en Joan, en Marçal i la Mana, una noia japonesa que no ha fet mai muntanya però que veient la bellesa d’aquesta muntanya ho vol provar.

En Ricard i en Joan es posen a la via Free-Light.

La primera intenció per en Josep, la Mana i en Marçal era fer la via Mompart, però com que es troben una cordada al davant, i com que per la Mana és la primera vegada, deicideixen a anar a buscar el solet de la GEDE, una via blava que va per la cara sud, i que encara no havia fet ningú.

En arribar a peu de via, un ramat de cabres salvatges se’ns passeja pel que és la nostra via! Aquestes si que en saben.

Pel que fa a la GEDE, dir que és una via molt tranquila de cinc llargs, on al penúltim llarg és on hi trobem un tram més difícil que la resta de la via, però que es deixa fer bé. Quan arribem al cim del Gorro Frigi coincidim amb en Ricard i en Joan que també acaben d’arribar.

Un cop al cim, decidim que la Mana s’ha d’emportar a casa un souvenir, pel que li posem una pedra de quilo i mig a la motxilla... Així que segur que mai s’oblida de nosaltres. Tot i que no serà la única que s’emportarà un souvenir d’aquests. Si és que no val a badar!

Una escalada molt divetida, amb un dia genial, i amb molt bona compania. La Mana segur que torna un altre dia per fer una altra d’aquestes agulles de Montserrat.




Pel que fa a la Free Light,  així ens ho expliquen:



Ens va costar trobar el lloc on comença per que a la ressenya que portavem la marca amb spits i resulta que l´han reequipat amb parabolts inox.

1er llarg V : Aquí ja veus de quin pal va la via, les xapes no estan a tocar però crec que estan en el lloc correcte quan et fa falta. El pas més dificil és una petita panxa amb les preses justes abans de la R. on feia un moment hi havia una cabra amb unes banyes d´escàndol.

2on llarg 6a : No sé si per lo fredes que tenia les mans però aquet extraplom dels dos primeres xapes en va semblar més de lo que marca la ressenya, després la via continua vertical amb les xapes justes que et donen aquest puntet de tensió fins que arribes a xapar.

3er. llarg V+ : sortim en diagonal cap a la dreta amb uns passos molts finets durant les tres primeres xapes, després la paret es torna més humana. En tots aquests llargs la roca és molt bona.

4art. llarg IV+ : sortim recte amunt de la R, per un terreny més tranquill que els anteriors però menys assegurat, hi ha una savina on podrem posar una baga abans de la segona xapa i després fins al cim amb una mica de compte per que la pedra ja no és tan bona.





També hem repetit un altre cop l'Aresta Brucs de la Saca Gran, amb en Josep, un dia que ens varem trobar amb en Joan Asín que pujava per la nostra dreta... fotia un aire gelat que no vegis!!! Una gran via que de tant en tant s'ha de repetir....



Pel que fa a les fotos, hi ha un saltejat d'aquí i d'allà de totes aquestes vies esmentades...



No només hem estat a Montserrat, ja que tants dies sense tocar calcari, doncs es troba a faltar!! Un parell de sortides al Pic del Martell, i una a Vilanova, on en Marçal i en Gerard repeteixen la Necronomicón, i amb en Toni n'abandonem una de la que no en fem esment fins que tornem a repetir-la i sortim per dalt, a veure si en tenim el mateix punt de vista el pròxim dia...



En definitiva, que no hem parat ni pararem de fer una de les coses que més ens agrada.... estar amb els companys, i passar una agradable jornada a la muntanya escalant per aquí i per allà!!!!!! Ah... i anar al bar que no falti!!!!!


 
 
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!