divendres, 28 de setembre de 2012

Vàries vies de la Paret del Pont de Montserrat al Pic de Sant Cugat

Fa tan de temps que no publiquem res, que sembla que segur que us penseu que no fotem ni l'ou... En el fons no aneu mal encaminats, però tot i això, algun privilegiat de la colla encara li queda temps per fer alguna sortideta... En Ricard ens passa les ultimes aventuretes passades porai...

Començarem per la més antiga de les que hem fet que és la via Anònymus a la Paret del pont.

La via es troba a l´esquerra de la Tamània a la que s'hi posen en Dani i la Isabel i está equipada amb parabolts.

1er llarg. V --- el llarg és força tranquil però les xapes no estan a tocar per això anem una mica amb compte, el pas més difícil està per entrar a la R per una petita llastra que se li pot posar algun alien per si volem estar més tranquils.

2òn llarg. IV+ ---  Molt traquill, sortim per la dreta de la R a buscar un pont de roca i més amunt hi ha un bolt, la R es troba passat unes savines on també hi ha una baga per xapar.

3er llarg. V+ --- La sortida de la R força dreta i després perd verticalitat, la R està sota un extraplom.

4art. llarg  6b /Ao/6a+ --- Agafem per la dreta del extraplom, ( per l´esquerra puja la via Zeleste ), els pasos son força atletics i fins la segona xapa  arribem bé , aquí fem un parell de passos en Ao i quan la paret deixa de tombar per la part dolenta tornem en lliure fins la R.
La via está euipada per rapelar.
 





Uns dies després, tenim l'oportunitat d'intentar anar a una via que fa molt de temps que en Ramon persegueix de fer-li una visita. La primera intenció era fer la via Ravier a La Forcanada a la Vall d´Arán, i cap allà que anem, després de fer un bon dinar al poble de Bossost, marxem cap a el parquing de L´Artiga de Lin on deixem el cotxe i quan tenim les motxiles a l´esquena comença l´aproximació que em escoltat que no serà planera. Dons quan estem apunt d´arribar i em deixat la part del camí més vertical,( crec que és IV grau ) el cel s´obre i comença a ploure el que no està escrit amb pedra inclosa, arribem una mica mullats fins al estany de Pois, on voliem fer vivac i comencem a buscar algun lloc on ficar-nos a sota però és imposible i decidim de baixar fins al parquing on hi ha un refugi lliure de l´Artiga de Lin. Després d´una llarga baixada arribem al refu i per fí una bona notícia, estarem sols i lo millor de tot... amb xemeneia i molta llenya al costat. Mentres  sopem i assequem la roba al foc, decidim d'anar demà a un altre lloc.



El lloc escollit és el Pic de Sant Cugat  a Sopeira , i la via La Cosa .

1er. llarg 6a --- els primers metres son els més difícils, tampoc estem massa acostumats a  aquesta escalada d´adherència i costa agafar confiança als peus. tots els llargs estan prou bé equipats amb spits però hi ha lloc per poder posar aliens si portem un joc.

2òn. i 3er. llargs  IV+ --  Molt tranquils  i buscan la lògica de la via.

4art. llarg 6a --  molt bonic i vertical, amb passos obligats en adherència sobre preses  petites.

5è. llarg 6a ---- Molt semblant al anterior però en lloc de fer la R vam arribar fins al cim per un tram més dret i ben equipat.

Per baixar tenim que fer la cresta fins al coll i per darrera hi ha una instal.lació de rápel fins el camí que ens portará a la carretera.



Bé després de l´escalada ens toca buscar un lloc per passar la nit , i  com que la tarda s'estava posant força ennuvolada, millor que el lloc tingués  sostre.  El lloc escollit va ser al costat de la piscina municipal de Sopeira, després de preguntar a alguns veins que vam trobar i no van posar cap inconvenient en que passesim la nit sota uns portxos que hi ha al costat de la piscina i amb una font inclosa ben propera, ens disposem a sopar i com no podia ser d´altre manera va començar a ploure una altre bona tormenta.
 Al dia següent, el dia surt perfecte i ens n'anem a fer un esmorzar al bar del poble i aquí decidirem cap a on anar avuí. El lloc escollit a sigut la Paret de les Escales i la via Sacamolla, dons després d´un bon café cap allá que marxem.




1er. llarg IV+ --  molt tranquila i ben equipada, i sobretot res a veure amb l´escalada del dia anterior, aquí els cantos son molt bons .

2on. llarg  V ---  força dret però amb bona pressa, anem seguim  unes fisures que avuí després de la pluja estan una mica molles, però que no representen cap problema.

3er. llarg V -- També vertical com l´anterior però amb uns cantos  per anar tranquils  i el equipament és molt bó.

4art. llarg V+  --- Aquest ens mirem una mica millor alguns passos, però és molt assequible i no patirem massa ja que la roca és molt bona.

5è. llarg V+ --- Molt semblant a l´anterior amb una petita panxa ben equipada per no patir abans de la R.




En fi, que la Ravier tindrà d'esperar, però de segur que algun dia ens hi posarem...



Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!


1 comentari:

josep i laura ha dit...

Uffff la Ravier, molla no vull ni imaginar-me-la, millor en sec que prou feina dóna. Ara que recursos no us falten i ganes d'escalar encara menys. Bones escalades companys!