Vies Càmara-Ollé i Aresta Brucs al Dumbo

 Aquest dissabte, la colla ha marxat a terres estrangeres. Aquí quedem quatre arreplegats, que entre que un té goteres, i que l'altre té més cuento que en Calleja, em deixen més sol que la una. Bé, això de sol és un dir, ja que gràcies a les noves tecnologíes, amb un moment tenim la jornada més que assegurada. Quedem amb la Katarzyna, una companya del Golem, i en Jose, un company que des de fa temps que teníem pendent de fer una sortida. Tant un com l'altre, estan més acostumats a l'esportiva, tot i que ja havíen fet alguna via llarga equipada, però mai havíen passejat per Agulles. Doncs cap allà falta gent!!!

En principi ens volíem posar a la Salvadó-Àlava del Setrill, continuant per l'Aresta Brucs del Dumbo, però a l'arribar a peu de via ens trobem amb una colla que tenen les mateixes intencions. Canvi de plans!! Que aquí de víes n'hi ha un munt.  Així doncs, ens dirigím cap a la segona , l'Aresta Brucs del Dumbo, que ja tenia a la llista de tatxades, però que crec que és una via preciosa i ideal per acostumar-se al tipus d'escalada que trobem per aquestes arestes. Navegar per aquest mar de roca, en busca del millor camí per superar les dificultats que anem trobant al nostre camí, disfrutant a cada pas i amb la tranquilitat que ens regala aquesta zona, no té preu.

Un cop al cim, gaudim del lloc i del moment, i pensem cap a on podem anar. Decidim d'anar a buscar el camí de l'alta ruta d'Agulles, i alguna cosa farem... i mica a mica anem tirant avall en direcció al coll de les Portelles. Portem quatre ressenyes imprimides, i mirant l'orientació del sol, veièm que la millor opció de les que portèm  i que té una pinta d'irresistible, tot i que haguem de caminar un bon troç és la Càmara-Ollé a l'Agulla dels Tres. Cap allà ens dirigím. i tot i no tenir massa clara l'aproximació baixant per aquí i per allà, amb algun ràpel i alguna enbardissada inclosa, trobem el peu de via.

 Aquí la cosa es veu guapa, guapa, i a més amb regalet inclòs al primer parabolt de la Cherooke...Superem els primers metres amb uns passos dinàmics fins a colocar-nos sobre un llavi on xapem el primer buril. Quan el veus,  i et poses a pensar que aquell ferregot està posat allà des del 1970, penses que nosaltres a la seva edat em de fer més bona cara... Aquí la via es desvia cap a l'esquerra, però nosaltres anem a buscar el premi del primer parabolt de la veïna Cherooke, i ja que hi sóm, i com a bon Xapoutot, el xapem amb una cinta moooolt llarga per a evitar el màxim al fregament. D'aquí i en tendència diagional cap a l'esquerra anem pujant per una roca, que tot i ser bona s'ha d'anar controlant, fins a trobar la R1 en una gran espècie de feixa.

El Ll2, és més del mateix, escalada fineta, i d'anar mirant on t'agafes per a trobar el millor camí fins a la gran savina, on hi farem la R2. Al Ll3, canvi radical... Ara toca una fisura molt vertical a protegir, on ens hi trobarem amb uns passos atlètics de pebrots, i que junt amb algun empotrament anirem superant fins arribar a un parell de savines on la cosa ja baixa de revolucions. Aquest llarg l'hem continuat fins al cim, ja que des d'aquí la cosa ja s'ajeu molt i no trobem res més tret de la R3.

Només direm que hem trobat aquesta via més exigent del que esperàvem mirant la ressenya, i on no s'hi val a badar ja que el poc equipament que trobem, es veu força deteriorat pel pas dels anys. A part d'això... GUAPÍSSIMA. i  més que recomanable. Nosaltres hem passat amb cintes exprés, plaquetes recuperables, tascons per escanyar algun cap de buril on no hi entrava la plaqueta, R ( porteu diversos mosquetons per llaçar els diversos burils que hi trobem a la R1), semafor d'Aliens, Camalot del 2, i bagues per savines.

Una gran jornada, amb una gran companyia, amb dues vies al sarró, i una passejada per aquesta regió per la que mai ens cansarem de perdre-nos'hi a gust!!!!!!!
P.D: Em sembla que els companys mai havíen vist tant de rovell.... però tot i això ja esperem de repetir-ho, jejejejeje

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!