diumenge, 13 de novembre de 2011

Diedre Farreny a la Roca Alta

Glòria a Sant Martí!!!!!!! Patró del nostre petit gran poble, i amo i senyor dels festius intersetmanals del nostre calendari laboral!!!!!!! Baja, que tenim festa tres dies, i permís per a marxar un parell d'ells. La resta de la colla no s'ho pot convinar, al no ser admesos com a habitants d'Arenys de Munt, i marxem en Lluís i un servidor un parell de díes a Vilanova de Meià. Que què farem? De moment el que més ens agrada... festa!!!!!!!



El primer dia, ho teníem clar, borrar de la llista una clàssica que fa temps que hi és, el Diedre Farreny a la Roca Alta. Un company del rocòdrom que va fort de valent, em va dir temps enrera que és un viot on s'hi ha de tibar moltíssim i que la graduació era d'aquelles clàssiques on els cinquens són cinquens de veritat. Que ho digués ell que s'ha ventilat mitja Roca dels Arcs... feia pensar que hauríem de donar el millor de nosaltres, però què carai, si no ho probem, no ho sabrem mai!!!!!!!!!!!



Portem força artilleria, friends des del camalot del 3 en avall repetits, aliens, tascons, plaquetes recuperables, bagues, i una dotzena de cintes... però tot i això varem trobar a faltar algun a xapa i algun cargol per posar als espàrrecs que trobem d'algun desequipament que s'hi ha fet. A partir d'ara més ferro al sarró... i és que no entenem com es pot desequipar una via d'aquesta manera, ja que si el que es vol és deixar la roca neta, doncs s'hi han deixat els espàrrecs, que fan un mal d'ulls que no vegis, i més mal que deuen fer si te'ls claves en una caiguda... A més, trobem reunions desequipades a trams amb possibles caigudes fortes, i arribant al cim on  podríem dir que desapareix gran part del risc, en trobem una de ben maca a peu pla amb dos parabolts ben lluents, però baja deixem-nos de política que per això ja tenim la tele, i anem a la via que en definitiva és el més maco i del que més bon record ens quedarà!!



Comencem per la via original, deixant a l'esquerra el primer llarg de la via Amadeus, amb la que compartim la R1. Aquesa tirada la trobem totalment desequipada, i amb la roca a controlar. S'hi pot llaçar alguna savina i alguna coseta més.
Al Ll2 la cosa ja es posa dreta, un ressalt dels de mirar-s'ho ja ens ensenya de quin pal va la via. Buscar el millor camí per trobar els bon cantells i no fotre'ns en cap pa amb tomàquet. Mica a mica va sortint, i ens posem de ple al vell mig del diedre.



Aquí comença el Ll3. Llarg alucinant on hi trobem una mica de tot, i on en aquesta mica de tot i hem d'apretar  de valent. I és que és vertical de pebrots!!! Sortint de la R trobem un tram de diedre que superem amb passos ben atlètics i que podem autoprotegir prou bé, fins que arribem a un sostret amb la roca més dubtosa. Aquí apretem el culet, i entre empotraments, rascades a dojo, i algun record que els hi enviem als nostres estimats Déus, en sortim amb prou dignitat, però la cosa no acaba aquí. Podem seguir per la fisura on no veiem res i observem que la roca dona molt de desitjar, o decantar-nos  per la placa, on molt amunt, veiem uns esparrecs (de bolt) i encara més amunt el que sembla ser un pitó. Amb decisió escollim la segona opció. Escanyem un espàrrec, continuem fins al pitó, i a uns metres veiem un bon bolt i un espàrrec on decidim de fer-hi la R3. Collons quin fart d'apretar en aquest llarg!!!



El Ll4 és similar al Ll3. Mol vertical, i resseguint la fisura del diedre. Trobem una espècie de xemeneia que superem ben empotrats. A la que en sortim, un tram de placa ben vertical amb gran cantell ens porta a la savina on farem la R. Un altre llarg per apretar el culet.




El Ll5 segueix la fisura ampla amb passos atlètics i algun empotrament. S'ha de mirar el que toques ja que en algun tram la roca es més que dubtosa. I quan arribem a l'última savina sortim del diedre per la dreta on hi fem la R5 en una repisa de dos parabolts. D'aquí, un ultim ressalt ens mana al cim on ens assegurem a cos.




Un viot amb majúscules. Vertical, mantingut, i molt obligat degut al poc equipament tot i que es pot autoprotegir força bé, ens ha fet tibar de valent, tan físicament com mentalment. Al cim ens mirem amb en Lluís i ens diem, demà una d'equipada eh!!!!!!!!!!!! Jejejejeje
El nostre destí, Rubies, paratge desconegut per a nosaltres on hi esperem difrutar tant com avui, però això ja ho veurem a la pròxima entrada.



Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

2 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona, aquesta és una gran via on cal donar la talla, encara que només hi marquin V? a les ressenyes.És una llàstima que és posin parabolts i un altre que és treguin les plaquetes, deixant en lloc d'una via una deixalleria.

llembresku ha dit...

Ei Joan, molt bones!! Quanta raó tens amb lo d'aquests V? I pel que fa al desequipador, doncs val més no dir res, que els que hi han passat, ja ho han vist amb els seus propis ulls lo fí que treballa, i lo que s'estima la muntanya...Crec que val més recordar la via pel que és i no pas pel que hi hem trobat. Salut!!!!!!