diumenge, 4 de setembre de 2011

Via Verdaguer-Sasot al Cap de l'Arc, cara nord d'Agulles

Aquest dissabte es reuneixen en Josep, en Jaume i en Ricard per anar a fer una via que de fa temps tenien mirada. Un servidor els animarà una estona des d'un troç lluny, amb millor companyía que no pas estan ells...
La meteo pintava molt malament segons les previsions, tot i això, ben decidits hi van de dret. Si plou, baixem i ja hi tornarem. I de fet qui no s'arrisca, no pisca, i tot i que els núvols van estar presents al llarg de la jornada, no va caure ni una gota. La via, és la Verdaguer -Sasot al Cap de l'Arc, a la paret nord d'Agulles.



En Ricard ens en fa cinc cèntims:
Per començar, durant l´aproximació ens vam tenir d'obrir camí entre un munt d´esbarzers i això ens va portar
 una bona estona, per acabar ben trinxats de cames i amb una bona suada.


1er. llarg V/IV+ -- és el més tranquilet però no deixa de ser força finet als primers 10m. on ja veus el que ens
 espera més amunt.




2on. llarg V+/V --  força dret i amb una fisura que gairebé li entra de tot, sobre tot friends mitjans i grans.
 A tots els llargs de tant en tant hi ha algun buril o parabolt sobre tot on la roca és més dolenta.



3er. llarg V+/6a+ -- potser el el llarg més dificil per la veticalitat i llargada a més de l'estrés d´anar equipant, hi ha algun tram  amb roca dolenta però on hi ha posat uns bolts.




El cel continuava amenaçador, però sota aquest sostre, i amb lo enfeinats que estem, ni ens n'adonem.



4art. llarg 6a+ -- la sortida de la R força fina amb la fisura més ampla on posem un friend gran per assegurar el pas, després es anar flanquejant per sota el sostre amb bona presa dins la fisura i on posem varis friends del n.2, també hi ha un buril i un bolt fins arribar a la anella on ens despenjem per fer el pèndol d´entrada a la R.



Arribar fins aquí ens ha portat el nostre temps. Observant els llargs que ens queden, que donen la sensació de ser força entretinguts, decidim baixar d´aquesta R i evitar arribar justos de llum al cim.



La veritat és que la via fins aquí ha valgut molt la pena i anant ben carregats de friends es deixa fer.



6 comentaris:

QUIMI ha dit...

Es veu una línia bestial!! Puñeteres aproximacions d'esbarzers....

Jaumegrimp ha dit...

Quines aventures! com diu en Quimi, una línia bestial!! atractiva la miris d'on la miris. Ara a acabar-la que la continuació sembla per l'estil oi?

Ricard de Mataró ha dit...

La via va resultar molt xula,i ja tenim data per anar a acabarla però la aproximació la farem cap a la Bandereta i flanquejarem seguin la pared, llástima que ho vam descobrir una mica tard.Els llargs que faltem la roca és una mica pitjor i s´ha de pitonar crec que bastant però segur que val la pena patir una mica més.

Anònim ha dit...

hola bows..

Em sembla que la millor aprox és pujant pel camí que tira recte a l'alçada de la CADE, bastant més a l'esquerra de la muralla. Després flanqueja fins al peu de l'Arc per un camí bastant bo....

Els llargs que us queden són els durs. No estan reequipats i la roca és per celebrar un "guateque del canto rodado";)

salut i còdols

bullarols

nenivan ha dit...

guapa, guapa, la tipica via que tots diem que algun dia farem i que mai acabem fent; fins que algu ens treu la son del cap i ens ensenya de nou el camí, com ha set el cas...
felicitats per la via,
saludus

pere ha dit...

Ep Albert!
Soc el Pere, de la Ribas.
No he trobat altra manera de escriure't.
La meva direcció es: peredotb@hotmail.com
Digues alguna cosa i t'enviaré les fotos, n'hi ha alguna d'antològica.
Salut.