Via Queralt-Ona a la Pedra d'Esparraguera

Des de fa temps, molt de temps, que amb en Jaume comentàvem que ens agradaria obrir una via. I encara ho deiem més des del neixament de les nostres respectives pubilletes. Però havía de ser una via amb una línia evident, i que no es posés per terreny proper a altres vies. Això, a Montserrat cada cop és més difícil, ja que per sort ( o per desgràcia ) tenim vies per tots els gustos. Vies clàssiques, vies llargues equipades a l'estil esportiu, vies esportives, i moltes d'elles es barregen a mateixos trams de paret, mostrant així diferents estils i époques de l'escalada de casa nostra. Doncs amb aquestes, que un dia escalant amb en Ricard la via Directa Americana al Drú, ens fixem amb l'impresionant placa que hi ha la part dreta del capdamunt de la Pedra d'Esparraguera. El primer que se`t passa pel cap és que ja hi deu haver algo, però rapelant no hi veiem res.

Anem tirant avall, i veiem que hi ha un parell de plaques a sota, i per les llastres de la segona deduïm que aquí no hi ha res. Un cop a terra, anem a xafardejar, i la línia és prou evident i decantada de vies properes. Ens pica el cuquet, i amb una sèrie de trucades, ens diuen que la podem obrir quan volguem. Els de la colla ens la deixen per en Jaume i per a mi. De vegades, petits detalls et fan adonar del valor que té estar amb una colla com la que tenim.

Amb aquestes que ens posem per feina. Sóm uns novatos en el tema. Carreguem amb ple de trastos, friends, tascons, pitons, taladre, etc... Collons com pesa tot plegat!!!!!!! Sort que no ens queda lluny. De camí, pensem com ho deuríen fer els pioners en aquestes parets. Ells sí que devíen ser espartans de veritat. Ara, un cop acabada la via, encara ens adonem més de l'admiració que es mereix la gent que va començar a escalar aquestes parets. Bé, la via ens ha quedat si fa no fa com surt a la ressenya de sota. Cal dir que els graus són posats segons la nostra opinió i la d'en Josep i en Ricard, que aquest dissabte han fet la primera repetició i ens  han ajudat a acabar de netejar-la i polir quatre detalls. Segons l'opinió de les següents repeticions es poden rectificar sense cap tipu de problema.

Per arribar a la via, des del Monestir, agafem el camí que puja cap al càmping, el passem, travessem el barri, i uns metres més amunt, en un rebolt trobem un gran bloc a la dreta. D'allà surt un corriol força fressat que ens porta cap a peu de paret.
El Ll1, comença finet per arribar a un bon llavi. Seguidament, al ressalt que el segueix trobem els passos més durs de la via els quals podem superar amb artificial. Llavors en tendència cap a la dreta superem un altre ressalt, que ens porta a la R1. Bona roca, menys a la part de l'entrada a la R1.

El Ll2 semblava el més brut de tots, i realment netejar-lo bé ens ha costat la nostra feina, però ha quedat un llarg guapíssim i mantingut.

Comença per placa, i aquí diversitat d'opinions, uns amb passos de diedre, i els altres per la placa només coincidim en que la cosa està fineta de collons. A part, la roca aquí no dona molta confiança, però tot està sanejat, i ben protegit, tot i això al loro, que fa de mal dir. En lliure surten uns passos guapíssims. Llavors passem un ressalt herbós, i ens posem a una placa digne de disdrutar a cada pas. D'aquí a la R2 recte amunt.

Roca de primera a la placa, i bona a la part de la placa de baix en aquest Ll2. Escalada mantinguda només trencada pel ressalt herbós.

I el Ll3, la cirereta del pastís. Per aquesta placa hem descobert la via, i realment no ens ha decepcionat. Tram vertical i bon cantell als primers metres, i genial escalada de placa disfrutona fins que arribem a una sabina, on ja per terreny més a vigilar superem els últims metres de la via.

 El descens el fem amb tres ràpels per la via. Des d'aquí donar les gràcies a en Moisés, el qual ens ha tunejat el pot de registre deixant-lo una mica com Déu mana, i que hem deixat a la R1. I com no, donar les gràcies als companys de colla per ser com són i fer-nos passar unes grans jornades. I sobretot, donar les gràcies a les pubilletes de casa (les grans també!!) per fer-nos sentir cada dia més feliços, i deixar-nos fer (o no...) això que tant ens agrada fer, escalar!

Salut a tothom, i esperem que us agradi la via!!!!!!!!!!!!!