dilluns, 14 de febrer de 2011

Sangre azul, a la Roca del Arcs


Aquest dissabte quedem sis Xapoutot's per anar a Vilanova. Aquest any encara no hi havíem estat, i el cos ens ho demanava a crits. La vies escollides van ser la Camel, per en Ramon, en Jaume, i en Font, i la Sangre Azul, (http://www.aec.cat/contingut/ressenyesgustavo/sangreazul/sangreazul.htm) per en Ricard, en Lluís i un servidor. Aquesta via ens la va recomanar un company del boulder, en Roger, que en va ser un dels aperturistes. Ens en fa una bona propaganda, i nosaltres com que sóm molt difícils de convèncer, doncs ens hi apropem a veure què. Fem tot el trajecte en cotxe envoltats d'una boira que fa dubtar de la gran jornada que ens espera fins hi tot als més experimentats... Però un cop a lloc, no hi ha paraules per descriure aquest bé de Déu de parets que ens envolta!!!



Agafem el corriol que passa per sota de la roca dels Arcs, i anem repetint el nom de totes les vies ( de segur que no n'endevinem cap!!!), i mica a mica ens apropem als nostres destins. Ens separem dels companys, que de fet avui sembla que estiguem emprenyats, uns a cada punta de paret!!! A peu de via de la Lleida ens trobem amb uns altres companys internautes, els Puretas!!!! amb els que ja hem coincidit al bar, i en alguna altra via també. Xerrem uns segons, i ens dirigím cap a la nostra via, que està més cap a l'esquerra. Tornem a trobar una altra colla que es posaran a la Cosa Nostra, amb els que ens anirem veient al llarg de la via.



L'inici de la via està marcat amb un buril, i recte amunt ja es van veient les assegurances. La via està molt ben equipada, i pel que fa a nosaltres no hi varem posar res extra tot i que ho portavem per si les mosques...


El Ll1, és un a tirada prou llarga i molt disfrutona, amb un passet entre la primera i segona xapa que ens fa posar a lloc, i la resta de disfrutar de cantos generosos i ben vertical. Aquest passet, consta de superar una panxeta on no trobem prou canto per superar-la abans de xapar la segona xapa, però el canto és espectacular si es puja lo suficient com per arribar-hi, però lo xungo és que de sota no es veu. De fet, dels tres, un va pujar per la dreta, un per l'esquerra i l'altre pel mig!!!!! La R1 la fem en un ressalt més que cómode.



El Ll2 sense cap mena de dubte és el més guapo. Comença mig rampós, fins a trobar una llastra on la cosa ja s'enxerina força. La pujem a trams amb baveresa, i a trams com podem, però amb uns passos guapíssims. De cop i volta, al capdamunt de la llastra, la roca canvia tornant-se més vermellosa i ja sense oferir-nos aquestes bústies tant espectaculars que ens agraden tant. És un tram un xic desplomat però amb bons cantells, i al loro!! que al bell mig hi trobem un bloc que es veu força inestable. Es passa sense tocar, però no estaría de més de tirar-lo controladament.



Passat el tram vermellós, trobem un bon repòs que ens anirà de conya per afrontar el tram més dur del llarg. Una placa un xic desplomada, amb les regletetes justes per anar apretant a cada pas. És un tram més que guapo, on no s'hi val a mirar el vent d'on ve, ja que els braços es van posant tebis mica a mica. Un cop superat això, la cosa s'ageu, i amb roca trencadota arribem a una gran alsina on trobem la R2.

Al nostre costat, van pujant els companys per La cosa nostra, que es veu més que interessant.

Per començar el Ll3 fem un canvi de reunió,  caminant uns metres cap a l'esquerra per una feixa molt còmode. En Ricard que quan veu qualsevol cosa enfilable hi puja, s'enfila per treure la foto del dia, i amb una branca seca el que casi treu és un ull a en Lluís que estava a sota muntant la R!!jejejeje Bromes a part, el Ll3 podríem dir que és de tràmit. Una placa amb uns passets més drets a l'inici, amb unes bústies que ni les de correus, i força ajagut, ens porta al capdamunt d'una altra feixa amb la roca força trencada a l'entrada de la R.

Nosaltres, el descens el varem fer amb tres ràpels, tot i que seguint la feixa de la R3 cap a la dreta aniríem a petar a la sortida de la Lleida, i baixar caminant. Una via molt xula, sobretot els dos primers llargs, que ens deixa amb un regust d'haver disfrutat moltíssim, però que li falten unes tirades més. Realment sens ha fet curta. Sería una vía ideal per combinar amb qualsevol altre, o com varem fer nosaltres, per convinar-la amb estar una estona més fent la birra al bar. Per veure la fantàstica jornada de dissabte des d'uns altres ulls, aquí teniu l'entrada que li ha dedicat en Lluís al seu recent blog: http://fentelmiku.blogspot.com/2011/02/sangre-azul-roca-dels-arcs.html


I és que no ens cansaríem mai d'escalar per aquestes parets!!!! i d'altres tampoc!!!!!!!
Apa gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!

6 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una via molt interessant i que no coneixia, es veu que vau disfrutar!
Dissabte amb la boira tan espessa semblava que finalment pringaríem, però va sortir be no!

Pelake ha dit...

Yepa!!! Albert, a ver si coincidimos otra vez por hay trepando tiu.
Nosotros seguro que volemos por alli a metarle a la Migranya Profunda que se veia un viote potente.

Salut i a tibar.

enric ha dit...

Hola nois soc l'Enric de Manlleu teniu un blog molt interessant.
la foto de la cosa nostre és realment espectacular.

Bones Escalades

llembresku ha dit...

Ei companys!!!!!
Jaume, sí que és una via guapa, però els dos primers llargs, i com a combinació amb alguna altra, ja que sinó, et quedes amb un regust d'haver escalat poc, i pel que fa a Vilanova...doncs allà sempre fa sol!!!!!!!!
Pelake, molt de gust de poder-vos conèixer. De segur que coincidirem, almenys al bar, jejejeje. La Migranya és un troç de via. Nosaltres la varem fer fins a la R3, quan encara estava amb espits, i llavors varem sortir per la Lleida, però ara reequipada, doncs queda a la llista de pendents.
Enric, suposo que ets de la cordada que vareu fer la Cosa nostra. Si ho ets, en tenim unes quantes per vosaltres. Passem el teu email i us les passem.
Salut a tots!!!!!!!!

Mingo ha dit...

Eppp Albert enhorabona per la via i records a la colla especialment pel Ricard

enric ha dit...

el meu correu es enricdc@gmail.com
Gràcies per tot