dimarts, 14 de juliol de 2009

Cerdà-Vergés al Pedraforca

Aquest divendres quedem amb l'Isabel, en Josep, en Ramon, en Ricard, i un servidor per anar al Pedraforca. De tant en tant, toca sortir de Montserrat, i aquest cap de setmana toca. La via escollida en principi, és el Gran Diedre, a la que arribarem fent els quatre llargs de la Cerdà-Vergés.







L'aproximació ja et posa a to, vaja que és un escalfament com deu mana. Per arribar a la R0, situada sota d'un desplomet, cal passar un tram de roca força dubtosa, per una placa força exposada.










El Ll1, comença resseguint cap a la dreta una espècie de repisa fins que podem superar el sostret que tenim a sobre la R0. Aquí trobem un clau amb un cordino que ens marca el camí a seguir. Llavors, continuem flanquejant cap a l'esquerra per sobre el sostret, trobem un parell de claus força seguits, i quan trobem una evident fisura, ens hi posem, i amb uns metres ja trobem la R1. El tram de flanqueig és força finet, i complementem l'equipació amb algun friend.













El Ll2, és simplement impresionant!! Des de ls R1 té una pinta!! En Ricard si posa, i només començar ja ens diu que la fissura és força molla. En tot el llarg trobem algun pont de roca i algun clau, però la fissura es deixa protegir força bé amb friends mitjans i petits.




Cal dir que un cop arribes al capdamunt de la fisura, s'ha d'anar en tendència cap a la dreta per trobar la R2, ja que just per sobre la fissura hi ha una antiga reunió amb un parell de pitons units amb un grapat de cordinos.




És un llarg molt mantingut, on apretes de valent en tot moment.





Déu ni dó com les gasten els V de la nord del Pedra, el següent llarg, té una sortida fineta de collons. Un tasconet petit ajuda a arribar al segon clau, llavors trobem un parell de xapes, i per la fisura de la dreta arribem a la R3. També és força mantingut, però la veritat és que l'anterior l'hem trobat més dur.

L'ultim llarg, comença en tendència cap a l'esquerra, i per una espècie de repisa, es flanqueja fins trobar una canaleta que ens portarà a la repisa on hi ha el peu de via del Gran Diedre,etc...En aquest llarg no hi ha cap assegurança.





Totes les reunions, són des d'un parabolt amb una placa de dos forats amb una anella en un d'ells. Quasi totes es poden reforçar amb friends o tascons.

A partir d'aquí, veiem que anem tard, i decidim que el Gran Diedre el guardarem per un altre dia. La via que em fet ens ha deixat força valdats, i ens ha deixat un gran regust de boca. Cal dir que van baixar unes quantes pedres des de la part de dalt que ens van deixar força "acollonidos". Tallen el rotllo que no vegis!!!





Per tornar, varem continuar per la repisa, assegurats amb el cable fix que hi ha. De cop s'acaba el cable, i la repisa continua. Seguim fins trobar un parabolt amb mallon per rapelar, però nosaltres decidim remuntar un tram de canal que ens portarà a la cornisa superior. És un tram força espectacular, i decidim fer-lo assegurats. A partir del final de la cornisa, agafem la canal de la Pany, fins que al capdevall trobem un parell de parabolts amb mallons, i amb un ràpel de 60 metres arribem a peu de vies Homedes, Pany,etc... A partir d'aquí buscant el camí més lògic fins al refugi.







Com sempre, una jornada genial, i lo bo, és que hem de tornar al Gran Diedre!! i lo millor, és que ara ja sabem bé com apropar-nos'hi!!!! jejejeje

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!








1 comentari:

Mingo ha dit...

Enhorabona per la via, però...una mica comodons ehh, la combinació amb el gran diedre i la pany fins al cim està molt bé.
Records colla