Via Petit Guifré al Serrat d'en Muntaner ( rodolí!!! )

Dissabte dia 3 de gener, i després d'haver passat les menjaruques nadalenques més fortes, i amb una sensació de fart d'olla, i de com si no poguéssim arrossegar aquest cos que ens han otorgat, amb en Marçal decidim d'anar a escalar. La resta de la colla, uns a fer esquí de muntanya, i els altres a buscar gel ( que al final del dia troben, dins d'un got de tub amb whisky). La nostra primera intenció, era anar a Agulles, però veien com es presenta el dia, i de com regalima gran part de la paret de Montserrat, ens decidim pel Serrat d'en Muntaner, i la via Petit Guifré, que des de peu de via es veu seca. La via consta de tres llargs, i comença a una feixa a la qual es pot arribar caminant, o bé fent el primer llarg de la via Divorci inminent, o el de la Orgull mapuche (aquesta ultima pinta de collons per un altre dia, queda pendent!!). Ens decidim de començar a escalar aquí, i envalentonat i amb un mono que no vegis, a fer el Ll1 de la Divorci inminent. Quan em trobo a la placa fineta de 6a+, és quan torno a retrobar-me amb la crua realitat, se'm baixa el mono i comencen a baixar Deus i osties! No em sento els dits i això és fi de collons!!! Està molt ben assegurat i ho passo de cinta a cinta. Collons quina rasca a les mans!!!! És ben bé que ens ha d'agradar escalar eh, per sortir dies així!!!

Llavors ja ens posem a la via Petit Guifré. I de quina manera que comença la via!!! Quin llarg!! Quina placa més guapa!! Aquí disfrutem de valent!! D'aquells d'anar fent i anar-s'ho mirant. Realment preciós!!!

A sota en Marçal al Ll1 de Petit Guifré.

El Ll2, comença amb un bombet, que si no li trobes el pas enganya una mica, i després per placa fins una altra bombo que fem en A0, i després altre cop disfrutant fins a la R2.

A sota en Marçal al Ll2.

I l'últim llarg de la via que pots escaquejar perfectament per la dreta ( al lloro amb la roca que està molt trencada!!), o si puges seguin les assegurances, que surten uns passos d'aquells que quan hi ets no vols que s'acabin mai! D'aquí les ganes d'escalar encara que faci mal dia!!!!

Baixem amb dos ràpels fins al peu de via i tornem caminant per la feixa fins a trobar el camí cap al cotxe.

Una jornada boníssima, i una via molt disfrutona. Quin primer llarg!!! Dies després el recordo i disfruto com allà!! Això encara fa que tingui més ganes de tornar a escalar!!!! Quin mono!!!

Apa gent!! Records a tothom, i fins a la pròxima!!!