dilluns, 8 de desembre de 2008

Fent la filigrana per la ratafia!!!!

Dissabte em llevo motivat. Fa dies que no toquem roca, i en Ricard diu que anirem a Agulles a fer la Ratafia. Collons com van canviant les coses!!! A lo millor vol celebrar alguna cosa!!!jejejeje. Bé, el fet és que aquesta via es troba a la Filigrana, i una via amb un nom com aquest mereix tots els elogis del món!!!! Erem quatre, en Ricard i en Catà, que feien una cordada, i en Marçal i jo que feiem l'altre. Aquesta foto de sota l'he tret d'un blog d'internet, i realment la poso perquè explica molt bé el traçat que vam fer dissabte. Espero que els companys que el van fer no es molestin. El Ll1, comença bastant ajagut, però des de peu de via no es veu cap assegurança. Es va tirant amunt i en tendència a la dreta ( força amunt ) trobarem el primer buril. No és difícil, però et comença a fer treballar el coco de valent.
En Ricard va pujar amb les assegurances de la via, però jo hi vaig colocar un parell de friends. A tot el llarg (si seguim la ruta!) hi trobem 4 burils, i tret d'un ressaltet, és força tombat.

A sota en Ricard a la R1.



A la R1 hi trobem un grapat de burils i un spit, tot ben rovellat, però que fan la seva feina. Totes les reunions que fem són força comodes, tot i anar dues cordades.



El Ll2, comença recte, amb un buril que es veu a la vertical de la reunió, i seguidament es desvia cap a la dreta. Aquí el terreny s'enxirina una mica, trobem un altre buril, i seguim amunt. Aquest tram, és el més finet del llarg. Seguim amunt, passem de llarg una reunió, i arribem a la repisa de sobre on fem R amb una savina i un spit. A sota al Ll2.



En el Ll2, trobem 3 burils ( un dels quals de la R que no fem), i a part, poso un alien a un foradet al tram més dret, uns metres per sobre el segon buril, per allò de la caca. I a partir d'aquí, la via fa un fort ressalt vertical, on l'unica assegurança que es veu és el clau collat amb ràpid ( aparedat amb ciment, pels que no són de l'ofici), que es veu a la foto de sota. Està situat uns tres metres per sobre la repisa, i es veu tot el ressalt fi de collons. Allò d'abans sí que eren paletes!!!!!






En Ricard li fot castanya ( mai més ben dit), se li arrenca un canto, i ens torna a venir a veure a la repisa. Collons... Sí ell les passa canutes, jo no cal ni que ho provi!!!! A la segona s'ho passa xapant al clau, que és l'unica assegurança que hi ha!!!!Aquesta, és la via original, però més a l'esquerra, pel fil de l'aresta hi ha la normal, i decideixo de decantar-me per la segona. A sota en Ricard, abans de xapar el clau, que s'intueix una mica amb el ciment ràpid a la part superior de la foto.






Doncs al que anavem, jo tiro cap a l'esquerra per anar a buscar l'aresta, xapo un clau a peu de ressalt, i l'únic que veig, són dos burils rovellats junts un al costat de l'altre, uns quatre metres per sobre meu. Collons quin cague!! Tiro amunt, i amb feines i treball els xapo, però no m'hi penjo. Segueixo, i quan trobo un mini repòs, miro a veure si veig algun altre buril, o el que sigui. No hi ha res. Aquí em vaig començar a preguntar que perquè no em vaig aficionar a fer puntes, envès d'enfilar-me pels llocs!!! Quin cague!!! Amb el cor fort, segueixo fins que uns metres per sobre em crida en Ricard i em diu que sobre el ressaltet que tinc al davant hi tinc una reunió. Hi arribo, respiro, i li dic a en Marçal que ja pot tirar. Estic entre feliç i cagat alhora, però aquest tram encara m'ha viciat més!!! A sota iniciant el ressalt.







Un cop a la R, per sota meu, veig en Catà que les passa canutes de veritat al pujar per la via original. S'hi penja, o torna a intentar, s'hi torna a penjar. Està mort!!! De fet ja li va bé, que no es pensi que en aquesta vida tot és anar de festa!!!!!jejejejeje. A sota en Catà apretant de valent.










I en Marçal que arriba a la R que haviem fet per sota la del cim.








Al mirar avall, les vistes són espectaculars ( no per en Marçal eh!!!). És un indret genial i tranquil.










Pujo l'ultim ressalt per arribar a la R del cim, mentre en Ricard ja està a l'altre punta de l'agulla preparant el ràpel. En aquest ressalt, hi ha un buril, i vam posar un friend, ja que la roca està molt trencada.












I finalment, el ràpel que ens deixa al collet, al peu mateix de l'agulla de l'arbret. Està reequipat amb parabolts amb anella. Amb una corda de 70mts, en vam tenir de sobres. Aquesta via la vam fer amb cordes d'esportiva de 70mts.










Ens pensavem que tindriem més fred, però el sol ens va respectar i vam estar prou bé. Una via genial, d'aquelles que et curteix de dalt a baix. Ah, i el retorn pel camí nord d'agulles, impresionant. Cada dia aprenem coses noves. Ens ho vam passar de collons, i fent aquestes vies, un s'imagina del que eren capaços de fer abans la gent.
Salut a tothom!!!! i fins a la pròxima!!!!



























6 comentaris:

Albert ha dit...

Ieeeep! Ascensió tope classic! Nosaltres també la vam fer un dia d'aquells per redescobrir ascensions oblidades... jo també vaig optar per la opció "light" d'anar per l'esquerra. Després vam acabar fent el trepa per l'aresta bananas al Carbassó (una altra perla oblidada).

A seguir apretant!

Marsi

Fent el mono per l'Aresta Brucs ha dit...

Mola molt la ressenya que en feu, ja tenia ganes de llegir algo d'aquesta via. Suposo que és una excusa per fer aquesta via...El ferro amb ciment el va posar la cordada de'n Zannini, pare del corredor de rallies. En el seu moment es va desfermar tota una yijhad per culpa del fet.

Enhorabona per l'ascensió.

Mingo ha dit...

El nom està molt ben posat a l'agulla, suposo que l'últim llarg encara deu de ser tope expo, pq aquí només hi anem els clàssics.
felicitats per l'ascensió.

llembresku ha dit...

Ei xavalotes!!
Marsi, quan de temps!!! Realment, no em vaig veure amb cor d'anar per la original, tot i que en Ricard em va dir que em passaria la corda per dalt. Volia arribar al cim per mèrits pròpis tot i que ell la va marcar tota a l'anar al davant. I ja per la normal, deu ni do el que vaig patir!!! És una regio genial per escalar!!
Fent el mono.... merci pel comentari. M'hauria agradat de veure aquells cracks com posaven el clau!!! Deurien tenir un pebrots com toros!!
Mingo!! A veure si algun dia us trobeu al plafó amb en Ricard, i ens trobem porai!!!Molt bo el teu blog. No pares de fer vies xules!!!!

en Girbén ha dit...

No sé com he anat a parar fins aquí...
No fa molt hem demanava si el clau encara hi era, i ara ja tinc la resposta. Jo l'havia fet l'Original, al 77, si no vaig errat, i amb bota rígida, és clar!
Per a posar el clau un pas d'espatlles era la clau. Fins a dobles passos d'espatlles s'havien arribat a fer, estil castellers.

Vinga, clàssics!
Jordi

ricard de mataró ha dit...

Hola a tots,aquesta via es d´aquellas que tard o d´hora has de fer,paga molt la pena.
Es una mica expo el pas de desprès del clau però quan arrivas al cim,això no té preu.
Giebén,no pensis que això ja no es fá,de tan en tan tinc que pujar a sobre del company per fer alguna sortida,"he Josep".
Encara quedem molts que ens agrada disfrutar de una bona escalada clásica,salut a tots.