Aquesta setmana decidím de fer la despedida de la cara nord per aquest any. Amb el canvi d'hora, a partir d'ara el dia comença a ser més curt, fa més fred, etc... En fi, que ens reunim en Josep, en Ramon, en Ricard, en Roberto i jo, per anar a l'Easy Rider. Fem dues cordades, en Ricard ( a la foto de sobre al LL1), en Roberto i jo, en una i en Josep i en Ramon a l'altre.
El LL1, segueix un diedre-fisura que a mida que vas fent metres es torna més fi i més vertical. Aquí comencem a posar-nos les piles. A sobre en Roberto i jo al LL1, i en Josep iniciant la via Cristina G.
El LL2, és una tirada finíssima que en Ricard es treu en lliure. Quin paio! A sobre en Ricard al LL2.
Com que quedava molta via, i aquest grau em va força gros, decideixo agafar-me a totes les cintes fins que la dificultat baixa una mica, uns metres per sota la reunió. A sobre, en Roberto i jo al LL2, i en Josep que comença a recuperar en Ramon a la via C.G.
En Josep i en Ramon, per adelantar temps decideixen posar-se a la via C.G., que puja paral.lela a la Easy. Al LL1, ja apretent de valent, i a partir de la R1 decideixen seguir per la Easy. A sobre en Josep a la R1, recuperant a en Ramon.
El LL3 comença amb un flanqueig d'uns 10 mts cap a la dreta per sota d'un sostret, que superem amb un pas força espectacular ( a la foto de sobre, en Ricard al pas), i que desprès per placa i en tendència cap a l'esquerra fins a trobar la R3. Aquí, els parabolts allunyen molt. En Josep i en Ramon, veuen que no tenen el dia i decideixen esperar-nos al cotxe. Nosaltres gràcies a en Ricard seguim.
El LL4, és una placa a la que no veus cap assegurança des de la R, i que amb la ressenya a la mà i per intuició, trobes la tirada. A mida que fas metres es posa vertical i dur de valent, i tot això amb les assegurances molt separades. A sobre en Ricard encarant el tram dur del llarg.
En aquest tram més dur, en Ricard va trobar un malló a l'últim parabolt abans de la reunió, senyal de que algú ja havia dit que per avui ja n'hi havia prou! A sobre i a sota en Roberto i jo al LL4.
El LL5, puja en tendència cap a l'esquerra per una placa que esquiva el sostre que tenim a sobre, i seguidament continuant flanquejant fins a la reunió. A sota en Ricard al LL5.
El LL6, comença en tendència cap a la dreta per anar a buscar una placa que ens porta a un corriolet. Al final d'aquest, cap a la dreta i fins a l'aresta trobem la reunió. A sota en Ricard anant a buscar el corriolet.
A partir d'aquí queden dos llargs que pujen pel costat dret de l'esperó. Els dos són molt similars, i es deixen fer força bé, tot i que la roca estava força humida. A sota en Ricard en aquest tram de la via.
En aquests dos ultims llargs trobem un o dos parabolts a cada tirada, tot i que es pot posar alguna savina. A sota en Robert i jo a l'últim llarg.
I de la R8 fins al cim, tenim uns 10 mts. A sota, en Ricard a la R8, el megacrack de la jornada, que es va fer tota la via de primer.
Un cop al cim fem un curt ràpel d'uns 10 metres que ens deixa a un collet. Des d'aquí i a traves d'unes cordes fixes pujem un tram de canal fins un bosquet, i a través de cami pujem fins l'Aeri. Anem a buscar la canal de Sant Jeroni, i fins al pàrking on ens trobem de nou, amb en Josep i en Ramon. A sota la foto del cim.
2 comentaris:
Felicitats per l'escalada, la via és de les maques i que deixen molt bon regust. El quart llarg després de ploure recordo que si posava una mica de terreta precisament en el lloc més dificil.
LLEMBRESCUS MES QUE LLEMBRESKUS ¡¡¡
HO ABEU VIST AIXO¡¡¡¡
RICARD ESTAS QUE TE SALES ¡¡I ROBERTO I ALBERT ENCARA MES PER SEGUIR-LO .
I PEP DEIXA DE REMENAR-TE-LA I AIXINS NO PERDERAS LES FORCES.
RAMON AQUESTA SI QUE NO ES UN 5EEE, QUE NO T´ENGANYINNN¡¡¡
RECORDS A TOTS.
Publica un comentari a l'entrada