Amb una no n'hi ha prou!!!

Aquest dissabte, el lema estava ben clar: Amb una no n'hi ha prou!!! Així doncs, quedem abans d'hora, i cap a Montserrat falta gent. Pugem per les escales fins travessar un pont de fusta, i allà comença el primer repte del dia, uns faran la via "el camí de l'Alzina" i els altres "Area de servei", entrant per els dos primers llargs d'el camí de l'alzina. En Josep, en Dani i l'Isabel, fan el "camí", i en Ricard, en Jaume i jo, l'"area". A sobre en Ricard al LL1 del camí de l'alzina.
Així doncs, que comencem forts, segons la ressenya marca un 6a+, però amb una cosa no hi contavem: collons quina rasca que fot!!!! Vam arribar a la R1 que no ens sentiem els dits!!El LL2, és molt recomanable sortir per la dreta de reunió, ja que és on trobes més bona presa. A sobre, jo al LL2 del camí de l'alzina.
A la R2 del camí de l'azina ens separem, i uns tirem cap a l'area de servei. Les dues pujen molt a prop, i ens anem veien en tot moment. A sobre en Josep, en Dani, i l'Isabel al corriol per arribar a l'inici del LL3. En Jaume comença a l'area de servei amb un llarg molt curtet i senzill que ens deixa al peu d'una placa molt vertical.
Des de la R1 de l'area de servei veiem com els socis Xapoutot, disfruten de valent a la seva via.

Pel que fa a nosaltres, ens trobem davant d'una placa vertical i molt fina, que ens costa lo seu de passar. Hi anem trobant algun foradet, però aquí les piles ja comencen a fer figa!! A sobre, en Ricard apretant de valent, mentre en Josep se'l mira des de l'altra via.
Al LL3, trobem un mur vertical força finet, de qual millor no caure, ja que probablement picariem en una repisa que hi ha a sota. A sobre, en Jaume a punt d'arribar a aquest pas.

Pel que fa als companys, es troben a un llarg preciós de V, molt mantingut. És una placa d'aquelles finetes, però que mica a mica disfrutes més. Al final, es fa curta!! A sobre, l'Isabel al LL5, i a sota, ella mateixa recuperant a en Dani i a en Josep. Les dues cordades Xapoutot ens reunim al mirador dels Ermitans, i ens dirigim cap al segon repte del dia: la Boy-Roca a l'Elefant.

Aquí el tema ja canvia al cent per cent. Els novatos de la colla, estem acostumats a fer vies on anem trobant seguros de tant en tant, però això de fer 50 mts només xapant un buril amb una plaqueta recuperable...tot i ser fàcil, et fa treballar molt el coco! L'unic parabolt que hi ha al primer llarg el vam veure un cop ja estavem a la R1. Quin cangueli!

El LL2 són uns 30 mts de IV+ on només trobem un parell de parabolts, tot i que vam posar algun friend. Aquest ens porta fins a l'inici del llarg més dur de la via. Les ressenyes el marquen de 6a o Ae. És una placa molt vertical, i lleugerament desplomada amb molt bona presa en tot moment, però que no permet gaires respirs. Si tens pila tel pots treure en lliure. A sobre en Ricard al LL3, i a sota en Jaume i jo apretant les dents. A sota nostre en Dani, en Josep i l'Isabel es preparen a la R2.
A sota en Dani arribant a la R3.
Desprès queden un parell de llargs de IV fins al cim, en que ens tornem a trobar amb la mateixa tònica que els primers: molt poques assegurances, però amb molta presa. En definitiva, una via que no et deixa gens indiferent, sino que ben al contrari. Et fa treballar de valent el coco, i les forces. La vam disfrutar de valent.
Un dia genial, que no oblidarem mai!!! Dos estils de via totalment diferents.

Records a tothom, i a partir d'ara, comenceu a passar més pel sol, que ja comença a fotre rasca!!!