Via Scavenger a la Palleta

Divendres al vespre, més aviat a mitja tarda, el mono comença a fer acte de presència. Ens comencem a posar en contacte amb la tropa per veure el que fem dissabte. Això ja no hi ha qui ho pari. Ni l'home del temps que amenaça pluges!!! Uns van a fer un barranc, l'altre vol fer esportiva, i finalment quedem en Jaume, en Ricard i jo per anar a fer via llarga. Després d'un bon esmorzar al Bruc, ens dirigim cap a la Palleta. La via escollida és la Scavenger. En Ricard ja l'ha fet, i diu que disfrutarem de valent!!!
La via, té 6 llargs, dels quals un es pot dir que simplement és un canvi de reunió. Són uns 150m. de via equipada amb parabolts. El Ll1, és el que talla el bacallà! Un 6b de placa vertical, d'aquells de no entretenir-se, ja que si no el tema comença a fer figa. A sobre en Ricard al Ll1.
La roca és genial, amb foradets i cantos, però de fàcil no en té res. Està molt ben assegurat, tot i que no us penseu que es pot fer de cinta a cinta!! Te l'has de currar i apretar força el cul. A sobre i a sota en Jaume i jo al Ll1
A mida que t'acostes a la reunió, la paret perd verticalitat, alhora que disminueix la dificultat.
El Ll2 és el més senzill de la via. Es puja per placa tombada fins arribar a un bosquet. Aquest llarg només té un parell de parabolts, i pots posar alguna savina arribant a la reunió. A sobre jo al Ll2.

El Ll3, és una mica punyetero. No per la dificultat que té, sinó que aquí varem trobar que les assegurances allunyen un pèl. Tot i estar molt ben posades ( als passos fins), si no vas bé de coco, aquí pots pillar catxo!! A sobre en Jaume iniciant el Ll3.
Aquí varem posar un frend en una fissura que hi ha abans d'arribar al primer parabolt. L'unic que varem posar en tota la via. La reunió està al bosquet que hi ha a la feixa del damunt. A sobre en Jaume currant-s'ho de valent i a sota en Ricard al flanqueig d'abans d'arribar a reunió.
Aquí tenim el llarg, que més aviat és el canvi de reunió. Es va pujant per la feixa amb molt de compte de no tirar pedres cap al torrent, fins a trobar la reunió. Cal dir que a totes les entrades de reunió d'aquesta via s'ha d'anar en compte de no tirar pedres avall. Les reunions són totes a peu pla, cosa que els peus agraeixen!! A sota fent el canvi de reunió.
A partir d'aquí, tenim al davant dos llargs guapíssims. El Ll5, segons marca la ressenya és un 6a, però si aquí li poses un +, ens sembla que tampoc li està de més. És un llarg vertical, amb canto i foradets que et fan apretar el cul de valent, però on hi vam disfrutar de valent. A sota en Ricard al Ll5.
I el Ll6, és més del mateix. Aquí fins hi tot hi ha un tram que desploma una mica, però amb canto generós. Tot molt ben equipat, això sí, però tampoc amb les xapes a tocar. A sota, apretant al Ll6. Un cop passes el tram més vertical, trobem un repla seguit d'un altre tram vertical, amb un parabolt. I ja fins a la reunió del cim. Cal dir que si caus abans d'entrar a la R del cim, et fots una bona galeta al repla!
A sobre en Jaume al Ll6, i sota en Jaume seguit d'en Ricard arribant a la reunió del cim.
El temps encara ens va respectar una mica, tot i que el Ll3 el varem pujar amb una fineta pluja, però un cop al cim ja va començar a ximximejar amb més ganes, fins al cotxe. A sota, els tres magnífics al cim.
El descens el varem fer en ràpel. El primer ràpel el varem fer per la mateixa via Scavenger fins a la R5, i llavors caminant per la feixa varem a anar a buscar la penultima reunio de la via Dersu Urzala. Això ho varem fer ja que haviem llegit que al primer ràpel de la Dersu Urzala, hi ha una llastra que a l'hora de recuperar les cordes és molt probable que si quedin enganxades. A sota al primer ràpel.
Realment ens va anr molt bé fer-ho d'aquesta manera. A partir d'aquí tres ràpels més per la Dersu (un d'ells amb un tram volat) i fins al torrent.

A sobre, iniciant el segon ràpel, i a sota el trem volat del tercer.
I llavors xino-xano, i amb molt de compte de no relliscar ja que tot estava moll, canal avall fins al cotxe. Una via molt guapa i no se si molt repetida, ja que a molts forats amb els dits i treiem terenyines, i amb la roca genial. Varem disfrutar de valent.
Una mica abans d'arribar al pàrking, vam trobar pel camí un metro i un encenedor trencats, que algú es devia deixar per terra quan anava a prendre mides de ves a saber què!! Si entre tots cuidem una mica més la muntanya, de segur que la disfrutarem molt més!!!

Salut a tothom, i recordeu de passar per l'ombra!!!!

Via tuaregs a la Palleta

Dissabte passat, mentre nosaltres estavem fent esportiva, la resta de la colla va decidir anar a fer via llarga. La via que varen escollir va ser la Tuaregs a la Palleta. A sobre la Isabel pujant el Ll1.
Eren en Ramon, en Ricard, en Dani i la Isabel. Es varen dividir en dues cordades, a l'una hi havia en Ricard i la Isabel, i a l'altre en Ramon i en Dani. A sobre i a sota la Isabel al Ll1, i en Ramon que comença a treure el cap per sota.

El Ll1, és molt dret, amb una roca excel.lent, amb bona presa i molt ben equipat. A sobre i a sota en Ramon al Ll1.

El Ll2, és molt semblant al primer, dret i ben equipat. A mida que el vas avançant, la dificultat va decreixent fins arribar a la reunió, això sí, amb els parabolts més separats. A sobre i a sota la Isabel al Ll2.
A sota, en Dani encapçalant la segona cordada al Ll2.
El Ll3, és el més senzill, però amb les assegurances més allunyades. La Isabel se`l va currar d'allò més bé, ja que té uns passos molt finets amb les assegurances separades.
El Ll4, té una sortida de reunió molt explosiva ( per amants del rocòdrom!), i a partir d'aquí va decreixent la dificultat. A sobre la Isabel, i a sota en Dani, al Ll4
La via es pot rapelar, però no en dos ràpels tal i com posa alguna ressenya, ja que en Ricard va fer curt de corda i es va tenir d'esperar enganxat a un parabolt a 4 metres de terra.

Una via que pinta molt bé, això sí, recordar que no es pot fer entre gener i juny per la nidificació de falcons.

Salut a tothom!!!

Passant per l'ombra!

Dissabte a mitja tarda teníem d'estar a casa, i per aquest motiu varem decidir d'anar a fer una mica d'esportiva ( que sempre saps a l'hora que comences i tries a la que plegues!). L'altre part de la tropa van anar a fer via llarga. Així doncs, quedem amb en Marçal i en Dani a les 7 per aprofitar més el matí, i cap a Montserrat falta gent! A sobre en Dani a Núvol Blau (V).
La zona escollida, va ser la del Faraó de Baix, i un cop allà buscar les zones d'ombra. Només hi haviem anat un cop per allà, i va ser al Columpio. Un cop allà, seguim fins a trobar el Bloc del Camí, i com que estem sols i amb ombra decidim fer la primera parada. A sobre en Dani a Gat mesquer (V+).
Les vies estan equipades amb parabolts, i tot i ser curtetes (10-15 metres), són molt disfrutones. La roca és genial, amb foradets per tot arreu. A sobre, jo mateix a Martina (6a+)
El que trobem en comú de totes les vies d'aquest sector, és que tenen la sortida fineta per després tornar-se més tranquiletes. A sobre, en Marçal a Martina (6a+).
Llavors decidim canviar de sector i ens dirigim a la part dreta del torrent tot seguint unes marques grogues. Allà el primer que veiem és una magnifica xemeneia molt temptadora, que a la ressenya marca 6b. Després la probarem. Aquí tenim vies equipades tant amb parabolts com amb spits. A sobre a un V.

La temptació era massa grossa i de seguida ens posem a la xemeneia. No estem massa habituats a aquest tipus d'escalada, i no sabem com agafar-la, però mica mica ...
Està clar que hem de millorar la tecnica d'escura-xemeneies, i finalment, petats de cames arribem a dalt.
A cadascú li va bé d'una manera diferent, però el pas que ens costa més a tots, és la sortida de la xemeneia cap a la placa. Aquesta via la repetirem! Val la pena tornar per ella!! Després de la xemeneia, fem un 6a al costat, que realment segueix la tònica de la zona. Passos molt fins a la sortida, i anar decreixent la dificultat fins a la reunió.
Una zona molt xula, i ideal par passar-hi un matí. Això sí, recordeu d'anar passant per l'ombra!!!!!!!!

Vies Ratanplan i La que hi faltava a la Magdalena inferior

Havia arribat el dia D. Més aviat el dia 3D. I vosaltres us preguntareu el per què 3D oi? Doncs perquè erem en Ricard, en Jaume, l'Isabel, jo, i 3 Danis. Quin merder. Quan algú cridava Dani!!, se sentia què, què, què!!! Però per sort també era el dia 2 M, amb M de mallons, jejejeje!!! A sobre en Ricard pujant el Ll1 de la Ratanplan.
Amb la tropa, i la nova incorporació d'un futur mega crack de l'escalada, tal i com ho va demostrar ( parlo d'en Dani petit, no us feu il.lusions els altres, eh!), varem decidir pujar a Gorros, i més concretament a la Magdalena Inferior, a fer un parell de vies que pujen paral.leles entre elles, la Ratanplan i La que hi faltava. A sobre en Jaume i en Dani E. pujant el Ll1 de la que hi faltava.
Només arribar al Monestir, ja ens va passar l'anecdota de la jornada. En Jaume, l'Isabel i jo, varem decidir de pujar amb el funicular de Sant Joan, i amb la bona fe que ens caracteritza varem agafar les motxilles de tots, perquè pugéssin més lleugers, i la sorpresa nostra va ser que al arribar a l'estació ens van dir que estava averiat!!! No vegis quin fart de correr per atrapar-los, i a més escales amunt, i carregats amb 2 motxilles cadascú!!! Tot i atrapar-los, un es va escaquejar i va pujar sense. No cal que digui com es deia oi?jejeje. A sobre el futur mega-crack Dani amb la Isabel al LL1 de la Ratanplan.
Un cop a peu de vies ens dividim en dues cordades. Una de tres (Ricard, Dani petit, i Isabel), i per manca de cordes una de cuatre ( Jaume, Dani E., Dani G., i jo). Ells farien la Ratanplan, i nosaltres la que hi faltava. A sobre en Dani G pujant de quart al Ll1 de la que hi faltava.
La via Ratanplan, està molt ben equipada amb parabolts grocs. N'has de portar una bona pila, almenys per al primer llarg. I La que hi faltava, està equipada amb espits pintats verd, un pelet rovellets ja. A sobre el mega-crak Dani petit, mostrant-li una tècnica infalible al seu pare!

Són dues vies de grau més aviat baix, la qual cosa no vol dir fàcils, amb trossos força verticals, però amb uns bolos gegants que et permeten disfrutar de valent de l'escalada. A sobre l'Isabel al Ll2 de la Ratanplan.
Les dues vies pugen bastant a la vora l'una de l'altre, i a més pels costats et vas trobant altres espits i burils que deuen ser d'altres vies. Això et permet poder fer un canvi de via si fa falta. Per exemple si t'has de passar una clau anglesa!!!, jajaja A sobre les dues cordades.
Des de l'inici fins que comencen a perdre verticalitat ja quasi al final de la Magdalena, el grau és bastant continu, IV+ o V- en tota la via. A sobre en Jaume a la R2 de la que hi faltava.
Tant una via com l'altre són ideals per a l'iniciació a l'escalada de varis llargs, i per agafar confiança per pujar de primer. A sobre l'Isabel començant el Ll2 de la Ratanplan.
Realment trobes preses que són quasi com escalons. A sobre en Dani G. patint de valent en un pas crític en una d'aquestes preses.

I finalment, l'arribada al cim. A la foto de sobre es veu en Dani petit arribant al cim, al costat del seu pare, després d'haver demostrat una tècnica, i una valentia impressionant. Realment és un petit gran home!!!!!!!!
Aquí el grup a dalt del cim.
Té unes vistes precioses de Sant benet, Sant Jeroni, el Monestir, etc....
I la baixada la fem amb un ràpel d'una mica més de 30m des d'una anella unida a una cadena per dos espits, per l'altre cara d'on hem pujat, i després baixem per les escales de Jacob fins a trobar-nos un altre cop a peu de vies.
Una gran jornada, amb una gran companyia. Ens ho vàrem passar genial. Fins a la pròxima i recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!