COLLA XAPOUTOT

Combinació a la roca dels Arcs, Camel i Slowhand

2012-01-25T14:17:00.000+01:00

Aquest dissabte, en Gerard, en Lluís, i en Ricard es troben per anar a la que sembla la nostra segona residència, la roca dels Arcs. Ens ho comenten perfectament als seus corresponents blogs, i aquí en Ricard ens en fa un petit resum...

1er. llarg IV+ és una tirada força tranquileta però s´hi ha d´anar en compte per estar una mica sobadeta. La
entrada a la R per disfrutar...

2on llarg IV . per gaudir de tota ella, amb una combinaciò de llastres amb bon canto per disfrutar, ens em saltat
la R per fer-la en la bona repisa de la R3

3er. llarg Slowhand 6b+ , en principi la nostra ideia era tirar per el llarg de 6a de la via Sol Rogent, per apretar una mica més, però en Gerard amb las ganes de tirar es va posar sense saber-ho a la Slowhand i no ens donem compte fins que ja estava a mig llarg, al final crec que ho varem encertar per que és un llarg per disfrutar de valent.

4art. llarg IV Un llarg tranquil però amb trams que has de vigilar una mica amb la roca.

Salut!!!!!!!!

1er Open d'escalada esportiva de la sala Golem

2012-01-23T00:10:00.000+01:00

Aquest dissabte, el podría considerar un dissabte diferent. La colla, uns esquiant, i els altres a Vilanova de Meià. Les propostes més que interessants, diríem que per a mi la segona més que irresistible, però no, avui no. Farem el cor fort, i deixarem la roca per un dissabte per escalar resina.

I la clau és que al Golem, la sala d'escalada del nostre petit gran poble, fan el seu primer Open d'escalada esportiva, i un esdeveniment com aquest, i a casa nostra no me'l vull perdre. Cal dir que és la primera vegada que participo en una activitat d'aquest estil, i és que la via clàssica és el que més m'empeny

Trobem escaladors de totes les edats, però els més jovenets són els que tiren més fort. Un espectacle veure'ls escalar.

Hi ha 43 vies de tots els graus i estils per barallar-nos tot el dia, i ja ens adonem que hi xalarem de valent. A l'entrada ens donen un paperet on hem d'anar anotant totes el que encadenem, que segons la seva dificultat puntuen més o menys.

El dia que em van comentar que organitzaríen aquest open, vaig dubtar de si hi participaría, ja que una de les coses que més m'agrada de l'escalada és el contacte amb la natura, la tranquilitat que s'hi respira, i sobretot el respecte cap a ella amb els companys. Doncs un cop acabat, i fent un anàlisi general veig que ha estat una molt bona experiència. En cap moment m'ha semblat que estigués competint de res, i el respecte i bon rotllo entre els participants ha estat la tònica de la jornada. Baja, que només he trobat a faltar la roca...

Com a bon clàssic, no repeteixo cap via, i si alguna se m'entrevessa, avall i a per una altra!!!! En canvi aquí li foten uns pegues a les mateixes que em deixen bocabadat de la motivació i ganes de superació que tenen alguns. Cauen a un pas... hi tornen, tornen a caure al mateix pas.... hi tornen, i així fins que surt.

El fet és que les hores van passant, i arriba l'hora de dinar. Una butifarra marca de la casa manté l'estómac a lloc, per a seguir apretant fins a les sis de la tarda, a l'hora que es dona per acabat el temps per a puntuar i em d'entregar els papers. A aquesta hora en Fèlix Obradó ens fa una xerrada sobre nutrició, mentre l'organització fa el recompte per veure els finalistes.

La final la formen sis competidors tant en categoria masculina com femenina, als quals els hi preparen dues vies. Aquí veièm que tal i com ens imaginàvem, la joventut serà la clara dominadora de la prova.

L'espectacle està servit, i anem veient com un a un passen pel plafó donant el millor que porten dins.

Les vies són duríssimes pels que no estem acostumats a aquestes històries, però ells pas a pas, van resolent els moviments fins que ja no poden més. Et quedes bocabadat del que són capaços de fer per superar passos que semblen impossibles a simple vista!!

Al final, un vencedor i una vencedora, però el fet és que tots ells se senten guanyadors. I és que en cap moment m'ha semblat que hi hagués cap mena de rivalitat entre ells, ben al contrari, tots apoiant-se els uns als altres.

I ja per acabar, sorteig de material. No m'ha tocat res, però el que sí m'emporto és el bon record d'haver participat en aquest esdeveniment, i de veure i conèixer un munt de gent nova que es desviuen per aquest esport.

Això sí, la setmana vinent... toca via llarga!!!!!!!!!!!!!
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!

Cap a la Pastereta Est, que fa fred!!!!!!

2012-01-19T14:16:00.000+01:00

Dissabte passat, es reuneixen un grapat de Xapoutot's per anar a mirar de trere`s el fred de sobre a Montserrat. El fred se'l van treure mentre estaven al bar, que a fora era difícil!!!!!!

Són en Jaume, en Josep, en Lluís, en Ramon i en Ricard. La zona escollida, la cara est de la Pastereta, i les vies, en Ricard i en Lluía a la Petit Four, i la resta a l'aresta Brucs. De pas es vigilen els uns als altres, que falta els hi fa !!!!!

Però millor ens ho expliquen ells:

La via està a la Pastereta, ( cara E ) i és la via -Petit Four --

1er. llarg---- IV+ , per marcar l´inici de la via hi ha un parabolt , i el primer llarg s´enfila pel diedre on hi ha una vaga a una savina per començar. Pugem per la placa amb bon canto i prou ben equipat, encara que sigui un grau fàcil, hi ha pasos quer t´ho has de mirar una miqueta per que la roca encara no està prou neta.

2ón llarg---- V+/6a , Aquet llarg és molt bò, amb una roca d´escàndol i força equipat per a no patir massa, encara que la cinquena xapa la tapa una petita herba i la primera opció és tirar recte, quan fás un parell de pasos ja veus que queda a la esquerra.

Ràpel per la mateixa via amb cordes de 60m. Amb un de sol, però les cordes arriben que no sobra ni un pam. Les dues reunions estan equipades per rapelar.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!

1r Open d'escalada esportiva GOLEM

2012-01-15T22:39:00.000+01:00

El dia 21 de Gener de 2012 tindrà lloc a les instal·lacions de Golem el 1r Open d'escalada esportiva GOLEM.
Altra vegada desde GOLEM escalada & fitness promocionen la competició oberta 'OPEN' per tal d'apropar a tothom un dia de festa amb un esport que cada cop té més adeptes. Vies de tots els graus i morfologies equipades per grans escaladors ens asseguraran la diversió.

El preu de participació, 10 € per als socis de la sala Golem i 17 € per la resta de participants, inclou una samarreta de l'open, beguda, fruita i la participació del sorteig de material.

De 10:00 a 18:00 classificatòries

Tots els escaladors tindran 8 hores per intentar encadenar el màxim de vies possible. Cada participant tindrà un total de tres intents per via, cada cop que algú caigui en un pas contarà com a intent i s'haurà de baixar a terra per tornar a iniciar la via o canviar a una altre. El control es realitzarà mitjançant les cartilles de puntuació on cadascun dels participants anotara les vies encadenades i els intents que ha fet.

De 18:00 a 19:00

Una petita pausa per al recompte de les puntuacions i equipar les vies de la final on els millors lluitaran per emportar-se la victòria.

De 19:00 a 20:00

Celebració de la final de l'Open a dues vies que decidiran el guanyador/a.

A partir de les 20:00

Finalització de la festa i sorteig de material.

Nota Important:

Tots els participants hauràn de dur el seu propi material en perfecte estat per escalar amb total seguretat, i gaudir de la vetllada sense cap risc innecessari (la sala golem no deixarà cap tipus de material)

Pots inscriure't a la recepció de la Sala Golem o bé a través de la pàgina web http://www.salagolem.com/

Salut !!!!!!!!!!!

Vies Buenas Vibracones i Tàrrega a la Roca dels Arcs

2012-01-10T00:02:00.000+01:00

Amb aquest pronòstic del temps, decidim de tornar a pujar cap a Vilanova de Meià. I és que escalar per aquelles contrades cada cop ens agrada més. El problema és que s'acaben les assequibles....jejejeje. Arribem amb alguns graus sota zero, però de segur que quan comenci a escalfar en Gregori acabem amb màniga curta!!

Sóm en Ricard, en Gerard, en Lluís, i un servidor. Acabem de passar les festes nadalenques i entre torrons i carn d'olla anem ben farts, res que no es pugui arreglar amb un bon esmorzar al Cirera... I com no, allà ens hi trobem una colla de puretas, que sembla que ens persegueixin o a l'inrevés...jejejeje!!!

Així que escollim les vies. En Gerard amb en Ricard es posaran a la Buenas Vibraciones, que entre que un s'hi va baixar, i que n'hi han fet bona propaganda...ehem,ehem... doncs cap allà hi falta gent. I en Lluís amb un servidor ens posem a la Tàrrega, que cap dels dos tenim a la llista, i així vigilarem als colegues que no facin malifetes!!!!

Pel que fa a la Buenas Vibraciones, ja en vam fer la piada aquí, de quan la varem fer fa 15 díes. De fet alguns varem tancar l'any i hem iniciat aquest amb una vintena de metres de diferència!!!!! Però tot i això esperem que en Gerard en faci una de millor per contrastar impresions!!!

Què dir de la Tàrrega que no s'hagi dit? Doncs probablement res. I és que és una via que si te la mires al llibre de ressenyes potser no sigui la que et crida més l'atenció, però que un cop t'hi poses, veus el greu error de no haver-t'hi posat mai abans.

Una via amb caràcter, la primera de la paret, amb només quatre pitons com a assegurança a tota la via, els quals trobem on han de ser, ni més ni menys, tot i que el bon rocam que trobem ens permet autoprotegir-nos força bé a base de friends, tascons i savines. Totes les R les fem a savines.

Hi ha qui diu que és fàcil, però al nostre entendre aquesta no és la paraula. És una vía amb prou compromís com per a no anar-hi pensant que la repetirem xiulant. En aquesta paret no n'hi ha de víes fàcils...

Al igual que la Buenas Vibraciones, l'escàs equipament pot provocar una encigalada d'aquelles que posi els pèls de punta, els que en teniu!!

Una via maquíssima, molt vertical als tres primers llargs, però amb molt bon cantell, que ens fa disfrutar de cada pas.

La roca no la trobem gens polida per lo clàssica que és la via, en comparació a altres que em fet del mateix estil.

Tal i com esperàvem, escalem les vies amb un solet d'escàndol, i una temperatura que ens recorda la primavera. Amb màniga curta!!!!!!!!!!

Un cop al cim, ja ens tapem que l'airet que baixa, l'únic que ens pot provocar és un bon costipat!! Aquesta ja la tenim al pot, ara ens queda baixar fent-la petar amb els companys per acabar d'assaborir una bona jornada.

Tots ben apretadets... però sin mariconeo eh!!!!!!!!!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!

Via BUENAS VIBRACIONES, Vilanova de Meià

2011-12-30T08:22:00.000+01:00

Dimecres al matí dia 28 de desembre, després d’esmorzar a Can Cirera, l’Albert i jo (Glòria) ens n’anem cap a la Roca dels Arcs. Fa un matí fresquet amb glaçada inclosa, però intuïm que a la paret hi estarem bé, ja que està seré i fa solet.

La via escollida és la “Buenas Vibraciones”, que transcorre molt propera a la via Tàrrega (primera via oberta a la paret).

Després de preparar el material, acompanyats d’un bonic i simpàtic pit-roig, enfilem cap a la base de la paret. Al seu peu de via hi trobem una fletxa amb les inicials BV.

En els tres primers llargs trobem un desplom espectacular en cadascún d’ells.

Els del primer i tercer llarg amb prou canto com per tibar i superar-los amb la protecció de friends, i el del segon llarg cal superar-lo amb un pas de bloc més dur i exigent i amb la protecció d’un tascó.

Cal apretar-hi de valent i posar-hi pebrots per sortir en lliure, i així ha estat, ho hem aconseguit.

En el quart llarg també hi trobem algun pas on cal tibar, en aquest cas protegit per un espit, el qual un cop xapat s’agraeix la seva presència, ja que es tracta d’un mur de no tan fàcil protecció en aquest punt.

Es tracta d’una via força mantinguda en grau, que caldrà protegir en la seva major part dels metres i on la pila ens anirà bé.

Via vertical i obligada però molt recomanable si es va bé autoprotegint-se amb aquestes dificultats,. i amb molt bona roca en general. Nosaltres hem passat amb 12 cintes, joc d’aliens, camalots fins al 2, joc de tascons, bagues per savines i reunions ( totes estan equipades amb un parell d’espits que es veuen nous).

Bones escalades i fins la propera! Ah!!! I força allioli!!!!!!!!!!

Esperó Badalona a Àger

2011-12-29T22:54:00.000+01:00

Última setmana de l'any, i com és normal en aquestes dates hi ha qui té festa i hi ha qui no. Nanus!!! Que la feina no s'ha de deixar per a l'últim dia!!!!!!! jejejejeje. Deixem-nos de bromes, així que pensant molt amb els pobres companys que no fan festa... ens n'anem amb la Glòria cap al Montsec, i concretament a Terradets. Baixem del cotxe, i... collons quina rasca i quin vent!!! Potser més valdría que anéssim a un altre lloc no?

La sort que tenim en aquest país, és que amb ben poca estona tenim la possibilitat d'escalar a un bon grapat de llocs diferents, i encarats a totes les vessants, així que finalment ens decantem per anar a Àger, on segur que si fa sol hi estarem bé. Dit i fet, amb un pim pam (del pal Guti) ens plantem al peu de les parets, ara toca escollir via, cosa que gràcies a les noves tecnologies fem ben d'hora. La Glòria ja hi ha escalat per aquí, i per a mi és la primera visita. Finalment ens decantem per l'Esperó Badalona.

Al peu de via hi trobem el nom mig desdibuixat. La via està molt ben equipada amb espits, i amb unes 17 cintes, reunions, i un estrep es passa prou bé.

La roca és molt bona en general, tot i que hi ha algun tram on s'ha d'apretar amb la roca un xic dubtosa. Cal dir que en cap moment se'ns va trencar cap cantell.

La via és molt vertical, i quasi tots els llargs tiren un xic enrera, fet que obliga a una escalada en general força atlètica, i de no aturar-s'hi gare que les piles van fent figa.

La temperatura és perfecte, i el paisatge, millor. Quin paratge més tranquil.

A la via hi trobem trams de placa, diedre, baveresa, sostre ( amb una sortideta d'aquelles que recordarem els que no dominem gaire gens l'artifo...), etc... Baja que és una via molt recomanable en tots els aspectes, tot i que no us penseu que no s'hi ha d'apretar eh, que s'hi ha d'apretar lo seu!!!!!!!!

Mica a mica va passant l'estona, i és que la via és prou llarga com per no aturar-nos gaire a mirar el vent d'on ve, i entre que hem començat tard i que això no s'acaba, arribem dalt que la temperatura ja começa a fresquejar.

El descens el fem caminant cap a la dreta (mirant la paret), fins a trobar unes fites que ens porten a una feixa molt guapa, on ja veiem un corriolet que resseguint-lo ens baixa fins a la pista on tenim el cotxe, en total una bona estona que ens deixa al cotxe ja fosquejant.

Una molt bona jornada amb bona companyia en un paratge meravellós i tranquil, i una molt bona via per acabar d'arrodonir-ho.

Apa, salut i fins a la pròxima (que no va trigar gaire....)

Sant tornem-hi!!!!!!!

2011-12-24T11:54:00.000+01:00

Ja hi tornem a ser...

Com cada any per aquestes dates, ens comencem a posar melancòlics, i veient la bona cara i el bon rotllo que aparenta la societat en general per aquestes festes, ens donen ganes de sumar-nos'hi i comencem a creure que no tot està tan malament com diuen...

Realment, la vida són quatre dies, i tres són pont ( els que en fan...), i bé que potser les coses no estan com per tirar coets, però si una cosa s'ha de fer és disfrutar al màxim de cada moment, que això ja no ens ho treurà ningú, i nosaltres amb la colla, aquest any així ho hem fet.

Posant-nos a fer balanç, ha estat un gran any. Primer de tot per poder gaudir dissabte rera dissabte de grans companyíes, i els que no han vingut, doncs ells s'ho han perdut... Segon de tot, i potser l'hauríem de posar en el primer..., l'esmorzar... Sense paraules...

Amb els anys hem anat descobrint nous racons de casa nostra, i aquest no ha estat l'excepció. Però encara ens en queden un munt, que casa nostra és molt gran!!!

El millor de tot, el bon rotllo que respirem tots plegats fa que l'endemà mateix de deixar-nos ja esperem al següent dissabte!!! En moments difícils sempre ens ajudem... aquest any ho representem amb un petit conte nadalenc interactiu.
Imagineu la situació,
Anem a fer una via despampanant. Portem nits sense dormir, i els nervis fan acte de presència a tot el trajecte. Durant l'aproximació no diem ni mu, i a peu de via ens repartim les tirades sense fer cap trampa. Em toca començar. L'inici sempre és complicat, i ens enganxa mig en boles. Amb aquestes que arribem a un tram molt vertical amb petites nyapes per anar progressant i un buril radioactiu que tremola només de mirar-nos, com a unica assegurança uns metres per sota els nostres peus. Les nyapes s'acaben i només trobem cantos romus. La por s'apodera de la nostra ment, i les cames comencen a tremolar. Inevtablement agafo la moto. Poso un tascó en una savina, o llaço una fisura, ara no ho recordo massa bé, i no m'hi veg en cor. Crido al company que vigili, i ell animant-me em respon que vigili jo, que ho veu xungo, i que creu que cauré molt de troç. Aquest és l'esperit de la nostra colla, sempre animant-nos els uns als altres!!!!!! En fí que baixem de l'última assegurança dubtosa (la torno a posar per s l'heu oblidat), i amb un plis som a terra. Ens donem la mà, i ens en tornem al bar.

Tots els contes acaben bé, depèn de pel costat que es miri, si no que li diguin al llop, i el nostre no serà una excepció. El fet és que baixem de la via per canquelis agut, i decidim de tornar-hi la setmana següent. Això sí, sóm tossuts de collons. Tornem a passar les mateixes nits sense dormir, el mateix camí sense dir ni mu, i l'aproximació ben muts. Ho tenim ben clar. Arribem a peu de via, i ens posem a la del costat... que s'hi veu més canto.

Molt bones festes a tohom i molt bones escalades per l'any vinent!!!!!!!!!!

Ah, allioli que no falti!!!!!!!!!

Cap aquí i cap allà, a Vilanova de Meià (rodolí...)

2011-12-18T17:34:00.000+01:00

Aquest dissabte, és un d'aquests dies que de segur recordarem. I no serà precisament per res d'especial, sinó que serà perquè alguns dels nostres mestres se n'encarregaran de refrescar-nos la memòria de tant en tant. I si no, temps al temps...

Deixem-nos de romanços i anem al gra. Festa grossa, aconseguim reunir-nos nou Xapoutot's!!!!!! Això sí que és noticia, i de les bones!! Sóm en Josep, l'Albert "Sanro", la Isabel, en Lluís, en Marçal, en Ramon, en Ricard, en Gerard, i un servidor.
Després de l'obligat esmorzar, en un bar o altre... ens dirigím cap a la Roca del Arcs. Alguns tenim mig clar on volem anar, i d'altres doncs on sigui, així que un cop aparcats ens repartim com podem i cap a peus de via falta gent. Fot un fred que pela, que amb l'ajuda del fort vent doncs comença a fer entrar als nostres pensaments el què collons hi fotem allà, amb lo bé que estàvem al bar.... Sort que el mig solet que surt ens
ajuda a tirar endavant.

En fí, que la Isabel, en Lluís i en Sanro marxen cap a la Camel, i els altres a probar tres vies de les que en tenim ben poques referències, en Ricard amb en Marçal a la Pastelina, en Ramon i en Josep a la Bukanan, i en Gerard i jo a la Buenas Vibraciones, totes tres ben properes entre elles.

Els únics que trobem clarament el peu de via som nosaltres, bàsicament perquè davant nostre ha començat una altra cordada, ni més ni menys que en Joan Asín amb un company. Resulta que en Joan és un dels aperturistes tan de la Bukanan com de la Pastelina, casualtats de la vda trobar-nos allà...

Amb en Gerard dubtem de posar-nos`hi. A l'esquerra i veiem una filera d'espits ben nova i llaminera. No sabem què fer, però veien que els companys han pujat en un plis a la R1, doncs ens hi posem. Mentre la resta de Xapoutots es posa per feina i anem pujant alhora comentant ( o millor dit cridant...) les jugades.

Es tracta de tres vies molt desequipades, on la dificultat es recau en seguir-les correctament, i no fotre't en un marrón dels bons. Per exemple, en Ricard creu que no va començar ni per on tocava, i va tenir d'abandonar d'un spit que ja tenía un cordino d'algú que va baixar. No es veia continuïtat per enlloc, amb uns sostres a sobre sense cap indici de res....
En Ramon amb en Josep pugen fent-nos una demostració d'experiència i sang freda per la vía que es mig deixa seguir tot i algun abandonament fora de la línia que fa més que dubtar del bon recorregut. Ells són els úncs que surten per dalt, resseguint correctament el recorregut de la via ( cal dir que no portàven ressenya...)

Nosaltres amb en Gerard ens coloquem en una R que hi ha sota la R1 de la Buenas Vibraciones. Esperem el torn, Des d'aquí tenim una perspectiva més que bona de la resta de companys.

En Joan amb el company, es mig encallen en uns passos a la sortida de la R1, i entre aquesta estoneta, el fred que fot, que passa l'estona, i que es veu que es una via de curro i de mirar-s'ho amb calma, decidim de baixar i tornar-hi un altre dia. No ens hi hauríem d'haver posat.... amb la de paret que h ha per aquí....
Amb aquestes que en Ricard es posa a la dels espits nous, i durant un on tram en va trobant prous, però de cop i volta s'acaben... collons quin mal karma!!!!

Amb molta sang freda va pujant per veure si troba aguna cosa que indiqui la continuació, però amb la tonteria fot una pila de metres i decideix arribar a una bona savina on fer R. D'allà, recupera a en Marçal, cap avall, que per avui ja hem pillat prou.
Mentre amb en Gerard veient que els companys estan encara a mitja paret decidim d'anar a la Paret de Zaratrusta, a fer alguna cosa. De retorn veiem els de la Camel al capdamunt de la gran crosta característica. Ells finalment també decideixen baixar d'allà.

Ens posem a uns parabolts nous (de colors) que veiem, i anem tirant amunt. Després de mirar-ho al llibre, veiem que ens hem posat a la Parachutti di Colori, una via super recomanable, molt vertical, amb unes bústies escandaloses, i ben equipada amb parabolts. El Ll2 supera un desplom que per si sol ja val la pena de venir... quins cantus!!!!!!!!!!!!!! Un cop dalt, fem els ultims llargs de la Mar de Núvols, i cap al cotxe, que la colla ens espera.

També arriben en Josep amb en Ramon, esparrufats que no vegis. Quin viot que s'han currat!!!!!!
De segur que hi tornarem, a acabar la Buenas Vibraciones, fer la Bukanan, trobar la Pastelina.... Uffffff, apa que no tenim deures!! A veure si ens toca la lotería i ens hi comprem la segona residència a Vilanova de Meià!!!!!!!!!!!!!!!

Salut a tothom i molt bones festes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Via Putes Mosques i Amistades Pelirojas al Roc d'en Solà, Perles

2011-12-11T01:25:00.000+01:00

Aquest cap de setmana llarg, en Gerard i en Jaume ens conviden per visitar una de les zones d'escalada properes de casa seva, Perles. Així que en Ricard, en Marçal, i un servidor matinem de valent per trobar-nos a Coll de Nargó i escalar una estona junts.

Ens tenen una via preparada, però veient la rasca que fot a primera hora, decidim de canviar i posar-nos a un parell de vies molt recomanables que hi ha al Roc d'en Solà. El paisatge és preciós, i per uns moments ens mig recorda a Malanyeu.

Al pàrquing ens repartim les vies a sorts, i en Gerard amb en Jaume els hi toca la Amistades Pelirojas ( tots voliem fer aquesta per tatxar-la del llibre de les cent), i a nosaltres ens toca la seva veïna Putes Mosques, que també és més que recomanable.

Totes dues vies estan molt ben equipades amb parabolts, tot i que s'hi ha d'escalar. Amb unes 14 cintes es fan més les R.

L'Amistades Pelirojas, ens la comentarà en Gerard al seu blog, el día que decideixi posar-s'hi...jejejeje

Pel que fa a la Putes Mosques, doncs primer de tot comentar que hem disfrutat com nens petits. La roca ens ha sorprès molt, acostumats com estem a Montserrat, navegar per aquestes plaques tan verticals, amb passos d'adherència i buscant regletes i nyapes petites, doncs ens ha costat lo nostre al principi.

Es tracta d'una via força mantinguda en general, en que tret del primer llarg, on trobem un ressalt amb uns passets més fins, la resta es manté amb la mateixa tònica de dificultat.

La roca és excepcional, les nyapes i regletes fan mal i tot de lo bones que són. L'escalada és força tècnica, i atlètica.

Potser un dels trams més espectaculars, és el flanqueig per superar el sostre que trobem a la meitat de la via. Una fisura horitzontal perfecte seguida d'una baveresa, ens ajuda a sortir al capdamunt del sostre.

El descens el fem caminant pel darrera de la paret, anant a buscar un marcat corriolet que ens deixarà al camí per on hem pujat.

De ben segur que repetirem a la zona, a fer la que en Gerard ens volía portar avui o alguna altra, que per aquí hi ha roca que no s'acaba!!!!!!

Després de tot, una bona coca de Coll de Nargó, uns riures al bar, i cap avall que fa baixada, que avui hem de veure com el Barça guanya al Madrid!!!!!!!!!!!

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vies Bluesnake a la Bitlla, Aresta Brucs al Dumbo, i Llimac Groc a la Carena del Dumbo

2011-12-08T22:59:00.000+01:00

Aquest dijous festiu, tenim permís per fer una sortideta. Avui, ens acompanya en Roc, un company del poble que va fort de valent al Golem, però que mai ha escalat en roca, i menys vies llargues. A més sóm en Marçal, en Ricard i un servidor. Què millor que per ser la seva primera vegada, i després de l'obligat esmorzar, dirigir-nos a Agulles, en busca del solet tan estimat...

En Ricard i en Marçal tenen clar el seu destí, la Bitlla, i concretament per la via Bluesnake.

De la via, ens comenten que deunidó... Només de posar els peus a la paret ja veuen que hauran d'apretar de valent. Amb poques assegurances ( i força distants, 4 al LL1, i 5 al LL2), i un grau molt mantingut que no et permet de badar.

Potser el tram més dur el trobem a la sortida de la R1, amb uns passos molt fins que tiren una mica enrera. Les tres primeres assegurances de la via són amb doble burí, i la resta ja amb burils, amb algun espit vell a la R.

Pel que fa a nosaltres, ens dirigim a l'Aresta Brucs del Dumbo. De la via només direm que ens ha agradat moltíssim, i que dona gust escalar amb tan bon rocam. Això sí, s'hi ha d'anar tranquil, i mirant-s'ho bé, que el poc equipament que trobem, o podem posar doncs no permet errors. Per a la piada dels companys que explica més bé la via cliqueu aquí si voleu...

Al cim, uns moments de reflexió, gaudim del moment, i avall, que encara tenim temps per fer alguna altra via.

Doncs de camí avall, recordo haver llegit unes vies al capdamunt de la Carena del Dumbo, i a la que trobem un parabolt decidim de probar-ho. Resulta que hem fet la via Llimac Groc. Molt disfrutona, amb bona roca, i molt, però que molt equipada amb parabolts. Realment una via ideal per a iniciar-se a l'escalada.

El temps ja sens tira a sobre, i marxem cap avall que avui ja tenim el jornal fet, que si arribem d'hora a casa... dissabte és a cop d'escopeta!!!!!!
Apa gent, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

Vies Nexus i Replicants a la Palleta

2011-12-06T23:01:00.000+01:00

Es nota que ja arriba la neu. La colla es divideix entre esquiadors, buscadors de gel ( sense tenir en compte el dels cubates...), i els que fins ara sortim quan podem, i que en tenim tantes ganes que tot i el fred que comença a fer, no podem deixar d'anar a tocar la roca.

Baja, que aquest cap de setmana, improvisem una sortida amb uns bons amics per anar a escalar a Montserrat. Sóm la Montse, en Sergi, la Glòria i un servidor.

Decidim d'anar a un lloc on estiguem propers, i que sobretot ens toqui el solet. La Montse amb en Sergi es posen a la via dels Replicants, i la Glòria i jo a la Nexus.

Es tracta de dues vies prou guapes com per fer-hi una visita, tot i un parell de llargs on s'hi ha de caminar una mica. A la Nexus hi trobem tres tirades de fisura molt guapes, on s'hi ha d'apretar prou, amb passos força atlètics.

Estan molt ben protegides, tot i que s'hi ha d'escalar. Nosaltres portavem un carregament d' "amics" més que considerable, per si de cas, i ben bé que els vàrem treure a passejar... Només vàrem utilitzar un alien grog.

Vàrem coincidir en creure que els trams més durs de la via eren la placa de sortida de la fisura del Ll2, i la sortida de la baveresa de l'últim llarg. La resta de llargs, prou mantinguts i molt disfrutons.

I com no, fer esment de l'últim llarg. Crec que és dels llargs més guapos que es poden escalar!!!!!!!! Ja sé que ho diem cada dia a cada via, però aquest, sembla que l'hagin esculpit per a ser escalat!!!!!!!!!

Un cop al cim, ens dirigim a l'instal.lació de ràpel de la Dersu Uzala, per on baixem amb quatre ràpels. A peu de via, mentre comentàvem la jugada, una caiguda de pedres ens foten el susto del dia. I és que un parell de cabres es passejaven en "solo" per on nosaltres havíem pujat amb el cagarret al cul....
Per un moment m'agradaría saber el que pensen de nosaltres quan ens veuen allà enfilats, tremolant a on elles es passegen tan amples...

I arribant al cotxe, entre rialles i bestieses, acabem omplint mitja bossa de fredolics.
Una gran jornada amb molt bona companyía, i com no, amb una altra via borrada de la llista!!

Apa gent, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!

Aresta Brucs al Dit

2011-11-28T23:06:00.000+01:00

Aquest dissabte, queden en Marçal i en Ricard, decidint d'anar cap al Dit a pujar la seva Aresta Brucs. Què podem dir de la via que no s'hagi dit abans.... Doncs que per alguna raó té la seva fama.

Un cop al vespre, després de la típica trucadeta per posar-nos les dents llargues els uns als altres, en Ricard ens comenta el dia que anem a repetir-la doncs ell anirà a fer-ne una altra, que ell ja la té feta....jejejeje

Millor ens ho expliquen ells matexos:

1er. llarg 6a. - 40m. En el tram més dret, hi ha dos parabolts, i entremig hem pogut posar un alien groc. Força finet aquest tram, i més amunt una mica més tranqui, per sobre de la llastra hi ha un pitó i d´aquí fins la R.

2on llarg V - 25m. Em sembla que feia molt de temps que no trobava uns cinquens tant finets. Al sortir un metre de la R trobem una pitonissa , i a uns 6m. més amunt, dos burils junts abans de l'altre ressalt. En aquest tram hem pogut posar un friend tipus Camelot verd i un merlet super psicològic abans de la R que es trova en una bauma.

3er. llarg V - 25m. Els primers metres la roca no és massa bona i s´ha de vigilar on t´agafes. Abans del tram dret hi trobem una R antiga amb burils , agafem per l´esquerra d´aquests burils per agafar uns bolos enormes per on començar a pujar, per aquí hem pogut posar un alien groc i fins el cim.

Rappel de 40m. per la cara N.
PD: encara em tremolen les cames de reviure l´escalada...

I aquí unes fotos del que anem trobant pel camí...

Apa, salut fns a la pròxma!!!!!!!!!!!!!!!!

Via ? al Timbal

2011-11-21T22:13:00.000+01:00

Entre compromisos, dies en que la previsió no és la millor per sortir, i que ja ha arribat la neu, la colla Xapoutot està sota mínims. Amb tot això, aquest dissabte queden en Ricard i en Josep per anar a fer una escaladeta ràpida, però millor ens ho expliquen ells:

Comencem pel principi: Avui no puc arribar massa tard a casa ( res important, l´aniversari de la dona), i decidim anar a fer una via nova al Timbaler, havia escoltat que començava a la dreta de la via Ivan i vam marxar a provar-la. Després ens vam enterar que la via nova dels germans Masó comença a l´esquerra. Tot i això, resulta que sóm uns tios afortunats, i en arribar on crèiem que començava la via , vam veure els parabolts i ens hi vam posar pensant que era la que buscàvem.
Per acaba-ho d´arreglar, en desfer la motxila m´adono que m'he deixat els mosquetons de seguro i el toucan. Avui ens tocarà recordar com s´assegura i rapelar amb el dinàmic.

No he aconseguit trobar res sobre aquesta via, i no sabem com es diu ni el grau real que té, tampoc vam fer el Timbaler sinó que l´agulla que varem fer és el Timbal.

1er. llarg Creiem que 6a, està molt ben assegurada i la roca en aquest llarg és força bona, molt mantinguda gairebé desde que comença, son 30m. i 16 cintes expres, a la R hi ha dos parabols amb anella.

2òn. llarg Creiem que 6b+ ó 6c , sortim recte per anar a buscar un diedre, aquí la roca a deixat de ser bona per tenir d'anar mirant on t´agafes. Als 4 ó 5m. de diedre, la via agafa per la placa de la dreta on comença a posarse fina de collons i amb un petit ressalt extraplomat. Està molt ben assegurada amb 18 xapes, l´entrada a la R força fineta i amb una mica de molsa.

La via s´acava aquí, i es pot rapelar (58m).

Si algú sap de quina via es tracta mágradaria veure la ressenya .
Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!

Via Guineu Lliure a Rúbies

2011-11-16T14:01:00.000+01:00

Dissabte, amb en Lluís, i després d'un vivac de somni sota la Roca dels Arcs, i d'un bon esmorzar al Cirera, tenim l'intenció de pujar fins al poblet de Rúbies i fer-hi alguna de les vies que també hem de borrar de la llista. Mai hi hem estat, així que pista amunt, i més motivats que mai arribem al poblet. Estem sols ( de moment..). Paisatge espectacular i tranquilitat assegurada, tal i com ho havíem llegit no se on.

La via escollida va ser la Guineu Lliure, ( Bernat, suposo que deixes que et llogui la teva ressenya!!!!) que des de que es va obrir la tenim allà apuntada a la llista esperant torn. Trobar el peu de via és ben senzill, ja que resseguint la paret, trobem un diedret-fisura amb una G al seu inici. És allà on veiem que tornarem a tibar... Nosaltres per fer la via hem passat amb una dotzena de cintes, els camalots .75, i 3 (Ll1) i un joc d'aliens.

Collons quin fart d'apretar-hi!!!!!! Hi trobem un pitó al poc de començar, i amb passos atlètics l'anem superant mica a mica. Molt vertical en tot moment, hi fem passos de baveresa, diedre i sobretot d'apretar les dents. Un cop al capdamunt, ja veiem de quin pal va la via, plaques verticals amb bona roca i bon cantell ( que s'ha de buscar), i assegurances que es van veient però que s'hi ha d'escalar, tot i que en general s'hi pot posar alguna cosa.

La via és boníssima, i en tot moment busca la lògica per anar enllaçant plaques i alguna fisura per arribar al capdamunt de la paret. A tots els llargs s'hi ha d'apretar i a tots ells hi hem trobat les màximes dificultats als primers metres de les sortides de les R. Les dificultats les hem trobat força obligades. Deunidó obrir en solitari, i des de baix una via amb aquesta dificultat. A més en algun d'aquests trams d'apretar més, hi hem trobat algun cantell trencat i la roca a controlar. Per treure's el barret, Bernat!!!

Un racó que de segur que hi tornarem ja que hi ha molta feina a fer!!!
Apa, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!

Diedre Farreny a la Roca Alta

2011-11-13T22:48:00.000+01:00

Glòria a Sant Martí!!!!!!! Patró del nostre petit gran poble, i amo i senyor dels festius intersetmanals del nostre calendari laboral!!!!!!! Baja, que tenim festa tres dies, i permís per a marxar un parell d'ells. La resta de la colla no s'ho pot convinar, al no ser admesos com a habitants d'Arenys de Munt, i marxem en Lluís i un servidor un parell de díes a Vilanova de Meià. Que què farem? De moment el que més ens agrada... festa!!!!!!!

El primer dia, ho teníem clar, borrar de la llista una clàssica que fa temps que hi és, el Diedre Farreny a la Roca Alta. Un company del rocòdrom que va fort de valent, em va dir temps enrera que és un viot on s'hi ha de tibar moltíssim i que la graduació era d'aquelles clàssiques on els cinquens són cinquens de veritat. Que ho digués ell que s'ha ventilat mitja Roca dels Arcs... feia pensar que hauríem de donar el millor de nosaltres, però què carai, si no ho probem, no ho sabrem mai!!!!!!!!!!!

Portem força artilleria, friends des del camalot del 3 en avall repetits, aliens, tascons, plaquetes recuperables, bagues, i una dotzena de cintes... però tot i això varem trobar a faltar algun a xapa i algun cargol per posar als espàrrecs que trobem d'algun desequipament que s'hi ha fet. A partir d'ara més ferro al sarró... i és que no entenem com es pot desequipar una via d'aquesta manera, ja que si el que es vol és deixar la roca neta, doncs s'hi han deixat els espàrrecs, que fan un mal d'ulls que no vegis, i més mal que deuen fer si te'ls claves en una caiguda... A més, trobem reunions desequipades a trams amb possibles caigudes fortes, i arribant al cim on podríem dir que desapareix gran part del risc, en trobem una de ben maca a peu pla amb dos parabolts ben lluents, però baja deixem-nos de política que per això ja tenim la tele, i anem a la via que en definitiva és el més maco i del que més bon record ens quedarà!!

Comencem per la via original, deixant a l'esquerra el primer llarg de la via Amadeus, amb la que compartim la R1. Aquesa tirada la trobem totalment desequipada, i amb la roca a controlar. S'hi pot llaçar alguna savina i alguna coseta més.
Al Ll2 la cosa ja es posa dreta, un ressalt dels de mirar-s'ho ja ens ensenya de quin pal va la via. Buscar el millor camí per trobar els bon cantells i no fotre'ns en cap pa amb tomàquet. Mica a mica va sortint, i ens posem de ple al vell mig del diedre.

Aquí comença el Ll3. Llarg alucinant on hi trobem una mica de tot, i on en aquesta mica de tot i hem d'apretar de valent. I és que és vertical de pebrots!!! Sortint de la R trobem un tram de diedre que superem amb passos ben atlètics i que podem autoprotegir prou bé, fins que arribem a un sostret amb la roca més dubtosa. Aquí apretem el culet, i entre empotraments, rascades a dojo, i algun record que els hi enviem als nostres estimats Déus, en sortim amb prou dignitat, però la cosa no acaba aquí. Podem seguir per la fisura on no veiem res i observem que la roca dona molt de desitjar, o decantar-nos per la placa, on molt amunt, veiem uns esparrecs (de bolt) i encara més amunt el que sembla ser un pitó. Amb decisió escollim la segona opció. Escanyem un espàrrec, continuem fins al pitó, i a uns metres veiem un bon bolt i un espàrrec on decidim de fer-hi la R3. Collons quin fart d'apretar en aquest llarg!!!

El Ll4 és similar al Ll3. Mol vertical, i resseguint la fisura del diedre. Trobem una espècie de xemeneia que superem ben empotrats. A la que en sortim, un tram de placa ben vertical amb gran cantell ens porta a la savina on farem la R. Un altre llarg per apretar el culet.

El Ll5 segueix la fisura ampla amb passos atlètics i algun empotrament. S'ha de mirar el que toques ja que en algun tram la roca es més que dubtosa. I quan arribem a l'última savina sortim del diedre per la dreta on hi fem la R5 en una repisa de dos parabolts. D'aquí, un ultim ressalt ens mana al cim on ens assegurem a cos.

Un viot amb majúscules. Vertical, mantingut, i molt obligat degut al poc equipament tot i que es pot autoprotegir força bé, ens ha fet tibar de valent, tan físicament com mentalment. Al cim ens mirem amb en Lluís i ens diem, demà una d'equipada eh!!!!!!!!!!!! Jejejejeje
El nostre destí, Rubies, paratge desconegut per a nosaltres on hi esperem difrutar tant com avui, però això ja ho veurem a la pròxima entrada.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

Aresta Brucs al Dumbo

2011-11-08T23:07:00.000+01:00

Aquest dissabte, tot i la mala previsió meteorològica, els veterans de la colla Xapoutot ens fan una demostració del que s'ha de fer: Sortir igualment!!!!!! Són en Ramon, en Ricard, i en Josep.

L'experiència és un grau, i tot i l'amenaça de pluja o de trobar-ho tot xop, marxen decidits cap a Montserrat a provar-ho. La recompensa, doncs, el temps els respecta i escalen l'Aresta Brucs del Dumbo. En Ricard ens en fa cinc cèntims:

1er. llarg III força tranquilet però no sé perquè, aquest dissabte estava una mica humit. No hi ha cap
assegurança en aquest llarg.

2on. llarg IV/IV+ surt de flanqueig cap a l´esquerra de la R, a buscar un merlet super evident, a partir d´aquí es posa una mica més dret però amb bones preses, a part del merlet, hi ha un bolt i més amunt un pitó mig amagat darrera una planteta.

3er. llarg V/V+ sortim de la R per la dreta a buscar un bolt que hi ha sota un gran merlet, continua amunt
a buscar un altre bolt i a partir d´aquí es posa una mica més fi, però amb més asegurançes, hi trobarem dos spits mes i un pont de roca , a un parell de metres de la R, també hi trobarem una xapa però és d´una via que ens bé per la dreta.

PD : no va ploure en tot el dia

Apa gent, salut a tothom, i si l'home del temps diu que té de ploure, doncs sortiuy igual que almenys l'esmorzar no us el trerà ningú!!!

Fins a la pròxima!!!!!!

Via Gaston va bufat al Drú

2011-10-30T21:20:00.000+01:00

Aquest dissabte la meteo ens té confusos. Les pluges de dies anteriors ens fa dubtar del que trobarem sec o moll. El que tenim clar, és que tenim ganes de sortir, i després d'un bon esmorzar doncs ja escollirem sobre la marxa. Sóm en Marçal, en Ricard i un servidor, però com que en Jaume i en Gerard estan passant uns dies al Monestir, per veure d'una vegada per totes si els hi perdonen tots els pecats comèsos, doncs decidim d'anar cap allà per trobar-nos amb ells.

El temps no és del tot segur, fet que ens fa decidir de quedar-nos a prop de l'aixopluc del cotxe. És el dia ideal per acostar-nos i esborrar de la llista una via que des de fa temps la tenim apuntada, però que la seva dificultat ens fa dubtar de si ens en sortirem o no. La via és la Gaston va bufat, al Drú. En Gerard amb en Jaume es posaran a la Queralt-Ona, que en Gerard encara la té pendent.

La via comença potent. Fins a la segona assegurança, trampegem els passos amb Ao, i a partir d'allà, en lliure ja la resta de la via.La resta del llarg és molt fina i mantinguda amb un ressalt duret abans d'arribar a una R que ens saltem. A partir d'aquí i fins la R1, placa ben vertical amb les preses i foradets suficients per gaudir de cada pas. Un llarg molt dret, on el bon rocam que hi trobem ens fa disfrutar molt.

El Ll2, és una rampa que mica a mica es va tombant, tornant-se més assequible a mida que arribem a la R. Un llarg molt difrutón alhora que es fa curt.
Aquests tres llargs ( que nosaltres em fet amb dos ) pugen pel Pilar Bonati, amb una roca excepcional, i molta verticalitat.
Al Ll3, sortim del pilar, i ens adonem que aquí la cosa ja canvia. No de dificultat ja que és mantinguda de dalt a baix, però la roca ja s'ha de vigilar més. En aquest llarg, trobem les màximes dificultats en un ressaltque trobem a la seva meitat.

El Ll4, és força exigent. La roca dubtosa, i el constant flanqueig, i la seva dificultat ens fa anar ben alerta en tot moment.

És molt mantingut, i de res no hi serveix anar-hi de segon...

Al Ll5 ja hi tornem a trobar bona roca. Hi ha un ressalt punyetero amb un "alejillo" abans de xapar el pas que el protegeix que deunidó. Aquí recomanem de portar un Alien groc, o per l'estil, ja que sense... fa de mal dir.

Un pas dur per superar el ressalt, i amb passos finets arribem a la R, que fem a l'esquerra de la feixeta que trobem. No confondres amb una que ens queda just davant.

El Ll6, és la cirereta del pastís. Un llarg per disfrutar-hi de valent. Dret, molt dret, foradets, cantells, i mantingut de pebrots ens fa xalar. Hi ha un ressalt que quan hi passeu ja ens direu el què... comú amb la Directa Americana.

El descens el fem amb dos ràpels, anant a buscar la R2 de la Queralt-Ona que ja coneixíem...
Nosaltres em passat amb unes 15 cintes, l'alien groc i R. Una via molt ben parida, i mantinguda, sobretot als tres primers llargs, i que obliga a 6a, tot i estar equipada per a no patir en excés. Els tres primers llargs estan amb espits antics, i la resta amb parabolts.

Apa gent, ja en tenim una altra al sarró. Aquesta ens ha deixat els dits força llimats...

Salut i allioli per tothom!!!!!!!!!!!!!!

Via GEDE a l'Elefant

2011-10-27T21:46:00.000+02:00

Aquí tenim la piada de la GEDE de l'Elefant d'aquest dissabte, que ens explica en Ricard:

1er. llarg III/IV -- és força tranquilet però s´ha de vigilar de no fer cap relliscada perquè no hi han cap assegurança.

2ón. llarg IV+ ---- nosaltres vam empalmar els dos primers i es fa força bé, aquest Ll2 es posa més dret i
s´enfila pel diedre curtet abans de la R, està ben assegurat, però també s´hi poden posar friends.

3er. llarg V+ ( a la ressenya que jo tinc ) però tot en lliure em va semblar que és una mica més. Una mica pulidet i finet, però molt xulo, está molt equipat i si portem una plaqueta recuperable la podrem posar.La R molt penjada i una mica incòmoda.

4art. llarg Ao/6b ---- sortida explosiva de la R i anava bé fins que el peu va marxar quan anava a xapar la segona xapa, després d´això en Ao i la entrada a la R entre els arbres una mica mullada.

5è llarg V+/Ao ---- Un diedre xulíssim i un llarg per disfrutar, està equipat amb alguns pitons però s´hi pot posar praticament de tot. Per colocar-nos al diedre vam fer Ao del primer pitó i la resta molt assequible.

6è llarg. IV/III --- practicament acaba com comença, molt tranquilet, una via molt xula per tenir a la butxaca i orientada al sol quan surt, si no hi ha boira....

Apa, salut, allioli, i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via Pirinaic a la Mòmia

2011-10-24T23:00:00.000+02:00

Després d'un grapat de setmanes de no tocar roca per motius X ( no sexuals eh!!! ), aquest dissabte fem festa grossa, i quedem uns quants Xapoutot junt amb en Roger i la Glòria. El pla A, era anar a una altra zona amb ells, però canvis d'última hora ens fan decidir pel pla B, que mai falla, Montserrat!!!!!!

Els Xapoutot ( Ramon, Ricard, Isabel i Marçal) van a la Gede de l'Elefant ( següent entrada ), i nosaltres ens decidim per la Pirinaic de la Mòmia.

Per dir-ho d'una manera, mai hem escalat junts la Glòria, en Roger i jo, però de seguida ens entenem de tal manera que sembla que ho hem fet tota la vida. Ens repartim els llargs, en farem un cadascú. Hem tunejat una mica la ressenya que portàvem, posant entre parèntesi la dificultat que creièm que hem trobat fent-ho en lliure als trams on hem pogut. Sense cap ànim de buscar polèmiques eh!!!!!!! Que simplement és la nostra opinió!!!!!

Una densa boira ens envolta. La via, l'hem iniciat just on comença la Santacana i la Normal de la Momieta.
El Ll1 flanqueja cap a l'esquerra, fins a la bauma on trobem la R1. Tot i semblar-ho, no el trobem un llarg senzill, el poc equipament i la finura d'algun pas en flanqueig, ens fan posar a lloc ben d'hora.

Aquí la cosa fa un canvi. El Ll2 continua per una evident fisureta que neix al capdamunt de la bauma. Per arribar-hi, superem el desplom amb els estreps, uns passos més d'Ao, i a la que podem, en lliure fins a la R2.

L'equipament va alternant assegurances antigues amb parabolts, cosa que ajuda a probar-ho en lliure. Ens trobem davant d'un llarg guapíssim on hem d'anar buscant el cantell aquí i allà si hi volem anar pujant en lliure fins la R2, que queda mig penjada. La boira ens treu la sensació de pati que intuïm a sota els peus.

El Ll3 comença dret de pebrots. A l'esquerra s'intueix bon cantell, però les assegurances pujen recte. Només començar, trobem un pas llarguíssim per continuar l'artificial, jugant-se una bona garrotada sobre els companys a la reunió.

La resta de llarg és molt mantingut fins ben a prop de la R3, tot i que es pot pujar colocant alguna peça en artificial. Un altre llarg d'escàndol!!!

El Ll4, comença superant un ressalt molt dret, tibant d'uns blocs dubtosos però que són més que bons. Llavors anem seguint el diedre amb roca a controlar fins arribar a la repisa on a mà esquerra fem la R4.
A partir d'aquí, el recorregut és el mateix que la Haus-Estrems. Mentre estem en aquesta R4, marxa la boira, i ens apareix aquest bé de Déu de muntanya que tan ens estimem.

El canvi de via aquí es fa notable. El Ll5 a simple vista ja ens fa babejar, però quan el pugem... no tenim paraules!!!!!!! I quan acaba la primera fisura... la baveresa... és la cirereta que ens deixa sense alè!!!!!

Al Ll5 només hi trobem dues assegurances, però la dificultat també baixa, i trobem la possibilitat de posar alguna peça.

Un llarg que no crec que oblidem mai. No vull ni pensar en els primers que hi van pujar, la sensació que van tenir!!!!

I ja ens queda l'última tirada, que surt recte amunt i en tendència a l'esquerra, travessem ressaltet, i arribem al cim. No hi trobem cap assegurança, però la bona roca i una sbina ens ajuda a poder posar alguna cosa.

Nosaltres hem passat amb unes 17 o 18 cintes, un joc de friends petits i grans fins al C2, els estreps, i R. Una via molt recomanable en tots els sentits. Una gran jornada amb molt bona companyia, i una molt bona estrena com a cordada. De segur que no serà l'última!!!!!!

Just arribem al cim, que també hi arriben els companys, a l'Elefant. I de camí cap al cotxe, com no podia ser d'una altra manera, l'alegria i les rialles no ens van deixar ni un moment.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

Pupurri al Pic del Martell

2011-10-10T22:13:00.000+02:00

Aquest dissabte, queden en Josep, en Dani, la Isabel, en Lluís, en Ramon i en Ricard per anar fins al Pic del Martell. Es veu que des de que han fet alguna aproximció nautia, veure el mar els motiva més...

En Ricard ens explica com va anar:

En Dani amb Lluis van a fer l´Espolón Bombero, en Josep i en Ramon a fer la Paco Rampas,

i la Isabel i jo, doncs varem fer una mica de tot.

Nosaltres vam començar per la El quint que fa l´indio, 6a+. Una tirada curta però molt dreta seguint una fisura amb bona presa.
Després varem continuar per la via Postura Txunga, 6b. Em va agradar més tirar per aquí i seguir la fisura , aquest llarg força dret i potser una mica extraplomat, molt atletic i amb roca increible.

I resulta que aquestes vies acaben aquí, però com varem veure més amunt un pitó, decidim continuar a veure què trobem, i no hi ha res mes fins un altre R de pitons que ens trobem de casualitat. S'hi pot posar algún friend . Aquesta via he esbrinat després que és la via Dios me libre , i el llarg que acabem de fer és IV+ i el següent V+, sortim de la R per una bona fisura, després seguim per unes plaques que van fent resalts i on l´entrada a la R és la cirereta.

En resum al final ha sortit una via força bona i disfrutona.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via Intrèpida Sirena a la Punta Milà

2011-10-05T12:24:00.000+02:00

Aquest dissabte, i com ja es de costum ultimament,( no estem renyits...de moment! ) els Xapoutot ens separem pels motius que siguin i en Ramon, en Josep. la Isabel, en Gerard i en Ricard marxen cap a la Costa Brava i concretament a l´Escala per fer la via "Intrepida Sirena" a Cala Mongó.

I és que ja no sabem que fer per triar aproximacions més relaxades. Aquesta amb barca fins a peu de via!! Si en Xanquete us hagués vist!!!!!!!

Així ens en fan cinc centims:
La barca ens deixa uns metres a l'esquerra d'on comença la via, ja que és una mica més ample que el lloc on comença en i som 5 per baixar. Després d´un flanqueix fàcil anem cap a la R 0.

1er. llarg V+ Aquí tot és molt dret i fins i tot extraplomat, però amb uns cantos impresionants. Pujem gaudint del lloc i del llarg. L´entrada a la R per una placa una mica més fina.

2on. llarg. V+ Curtet però intens amb uns pasos en bavaresa força drets.

3er.llarg V -- Més o menys com els altres , molt dret amb bones preses.

4art. llarg IV+ pot ser el més fàcil, però els braços ja començen a fer figa, i les assegurances estan una mica més distants, només s´ha de vigilar una mica.

5è. llarg V+ Molt xulo, sobre tot els últims metres abans la R, la qual montem en un arbre.

Via super recomanable, per anar-hi bé de força encara que el grau no sigui molt dificil. Anar en compte amb les pedres que podeu tirar avall, ja que hi ha molt de trànsit amb barquetes , kaiacs i algún que altre bussejador.

Apa, salut i fins a la proxima!!!!!!!!!!!!!!!!

Terra Incògnita a les Agudes

2011-09-21T06:59:00.000+02:00

Aquest dissabte el destí escollit és el Montseny, i la via, la Terra Incògnita. Són en Jaume, la Isabel, en Ricard i en Lluís. En Ricard, ens en fa cinc cèntims, però aquí en teniu l'opinió contrastada d'en Lluís.

Bé, com diuen, a la tercera va a la vençuda, i després de baixar-ne dues vegades perquè el niu estava ocupat, aquesta ha estat la definitiva!!!!!.

El primer i segon llargs, els vam fer en una sola tirada no massa llarga 30m. V+/6a hi ha un pas finet pel mig però sense grans dificultats, està equipada però amb espai entre xapes i també bons cantos.

El que seria el tercer llarg, 6a , surt per l'esquerra de la R a buscar un petit flanqueig, i continua amunt fen ziga zages fins arribar a la R.
En aquet punt tindrem que canviar de paret i anar a buscar l´altre, seguint una fletxa i amb lògica arribar a un arbre on comença l'altre llarg. Millor portar la ressenya.

4art. llarg 6a+ crec que és el més dificil de tota la via perquè és molt mantingut i s´ha d´apretar tot el llarg, sobre tot el petit diedre abans la R.
5è. llarg 6a, sortim per l'esquerra a buscar un pitó i després anem seguin els parabolts en diagonal a la dreta, és la part més difìcil d'aquesta tirada, la resta bastant més tranquileta.

6è llarg 6b, sortim per l'esquerra de la R i uns metres més amunt hi ha una placa amb molta molsa, on tenim que posar dues plaquetes recuperables, passat això, ens bé el passet difìcil que bàsicament és un canvi de mans per arribar a una presa de dretas.
7è. llarg V+ sortim per la dreta per un caminet, fins trobar una placa amb una xapa, aquí les xapes están més allunyades, i després de la segona xapa anem una mica cap a l´esquerra i per la part més lògica fins la R.

Per arribar al cim , encara tindrem de fer un tram dels Castellets. El descens el fem tranquilament caminant pel camí de les marques vermelles fins passats uns metres de la font, que el deixem, i seguint un parell de cruïlles a l'esquerra, ens deixaran al camí d'aproximació a les vies.
Salut a tothom!!!!!!!!!!!

Nova sala d'escalada GOLEM, a Arenys de Munt

2011-09-18T22:57:00.000+02:00

Us informem de l'inauguració de la nova sala d'escalada GOLEM a Arenys de Munt.

GOLEM, és una gran i espectacular sala on podrem escalar amb corda, fer boulder, fitness, o geure a la barra del bar amb una birra a les mans, mentre observem com els companys es llimen les puntes dels dits, i es destrocen els braços als impresionants desploms dels quals està formada la sala.

La sala està pensada per escalar a tots els nivells, podent disfrutar de valent segons les possibilitats i les ganes que tinguem, amb desploms i plaques per a tots els gustos.

Està situada a l'entrada d'Arenys de Munt, a mà esquerra, ben visible des de la carretera que puja del poble veí. El parquing no us l'acabareu, a la porta mateix, i si no n'hi ha, doncs també podeu fer una visita al poble i fer-hi una mica de gasto...jejejeje

Per a més informació, GOLEM
Els afortunats que ho tenim al costat de casa, de segur que hi passarem de tant en tant a tibar una estona... amb l'excusa d'anar a buscar el pa, i que ens hem trobat un colega a la riera, i que ens ha fotut el cap com un timbal, etc, etc...

Així doncs, ens hi veiem el dia 30 de setembre a partir de les 5 de la tarda a l'inauguració.
Salut!!!!!!!!!!!

Aresta Ribas a la Vinya Nova

2011-09-12T22:25:00.000+02:00

Aquest dissabte tenía de fer molta calor. En principi, entre setmana quedem per anar al Montseny, però com sempre passa, uns últims contratemps ens fan que fem un petit gran canvi. Sóm en Josep, la Isabel, en Lluís i un servidor.

Doncs amb en Lluís, que des de fa molt de temps que teniem pendent l'Aresta Ribas a la Vinya Nova, els hi proposem als companys i ens diuen que ja l'han fet però que no els fa res tornar-hi. Doncs cap al peu de via que falta gent...

Dic que falta gent ja que a part de nosaltres quatre, quan iniciavem la via apareix una cordada de tres. Ens presentem, i mica a mica, reunió a reunió, anem fent amistat. Són en Pere, la Quima, i en Josep. A ells, donar-los les gràcies per les fotos que ens han passat, i per tenir la santa paciència d'aguantar-nos tota la via, part del descens, i fins i tot al bar!!!!!!!!!!

De la via, doncs comentar el que ja expliquen a la majoria de ressenyes i blogs, una via molt guapa, llarg a llarg, només trencada de tant en tant per algun canvi de reunió. Comentar que passat el tram de flanqueig que marquen com a V+, ens va semblar força obligat... i que el següent, el de 6a, és una meravella. La resta, a disfrutar de cada pas que ens regala aquesta llarga aresta.

No ens n'adonem, que el sol ja ens pica de ple. Collons com apreta!!!!!!!!!!! No hi ha res com escollir bé... A l'ombra ja hi anirem a l'hivern nosaltres... No és d'estranyar que trobem poques cues a les vies que escollim... Només els bons s'hi posen, eh Pere!!!!!!!!!!!!jejejeje

Després d'una bona apretada, no hi ha res com una R incòmode per no saber com posar-s'hi...

Hi ha moments en que vam tirar dues cordades de cop, i l'únic que aconseguim, és liar la troca que no vegis.

Però d'aquestes coses s'aprèn. De segur que el pròxim dia encara la liarem més....

En algun tram, els que pujàvem de segon, teníem feina per encertar les cordes a seguir...

El descens, el vàrem fer seguint l'aresta per un corriolet prou net, fins arribar ( al cap d'una bona estona ) al camí de marques vermelles, que cap a l'esquerra ens torna a l'aparcament seguint el Torrent del Pont. Una bona passejada, on podem gaudir de bones panoràmiques de la Plantació i de Sant Jeroni.

Una molt bona jornada, en molt bona companyia, i en una gran via que de ben segur algun dia o altre repetirem.

Salut, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Via Verdaguer-Sasot al Cap de l'Arc, cara nord d'Agulles

2011-09-04T23:38:00.000+02:00

Aquest dissabte es reuneixen en Josep, en Jaume i en Ricard per anar a fer una via que de fa temps tenien mirada. Un servidor els animarà una estona des d'un troç lluny, amb millor companyía que no pas estan ells...

La meteo pintava molt malament segons les previsions, tot i això, ben decidits hi van de dret. Si plou, baixem i ja hi tornarem. I de fet qui no s'arrisca, no pisca, i tot i que els núvols van estar presents al llarg de la jornada, no va caure ni una gota. La via, és la Verdaguer -Sasot al Cap de l'Arc, a la paret nord d'Agulles.

En Ricard ens en fa cinc cèntims:
Per començar, durant l´aproximació ens vam tenir d'obrir camí entre un munt d´esbarzers i això ens va portar
una bona estona, per acabar ben trinxats de cames i amb una bona suada.

1er. llarg V/IV+ -- és el més tranquilet però no deixa de ser força finet als primers 10m. on ja veus el que ens
espera més amunt.

2on. llarg V+/V -- força dret i amb una fisura que gairebé li entra de tot, sobre tot friends mitjans i grans.
A tots els llargs de tant en tant hi ha algun buril o parabolt sobre tot on la roca és més dolenta.

3er. llarg V+/6a+ -- potser el el llarg més dificil per la veticalitat i llargada a més de l'estrés d´anar equipant, hi ha algun tram amb roca dolenta però on hi ha posat uns bolts.

El cel continuava amenaçador, però sota aquest sostre, i amb lo enfeinats que estem, ni ens n'adonem.

4art. llarg 6a+ -- la sortida de la R força fina amb la fisura més ampla on posem un friend gran per assegurar el pas, després es anar flanquejant per sota el sostre amb bona presa dins la fisura i on posem varis friends del n.2, també hi ha un buril i un bolt fins arribar a la anella on ens despenjem per fer el pèndol d´entrada a la R.

Arribar fins aquí ens ha portat el nostre temps. Observant els llargs que ens queden, que donen la sensació de ser força entretinguts, decidim baixar d´aquesta R i evitar arribar justos de llum al cim.

La veritat és que la via fins aquí ha valgut molt la pena i anant ben carregats de friends es deixa fer.

Via del Carles al Gorro Frigi‏

2011-09-01T22:37:00.000+02:00

Aquest dissabte ens reunim en Ricard, en Lluís, en Marçal i la Rosa, un nou fitxatge que fins avui encara no havia escalat mai a Montserrat, però que feia temps que en tenia moltes ganes. Decidim buscar un lloc prou bonic amb una via assequible per disfrutar. Així doncs, anem cap al Gorro Frigi, i la via escollida, la Via del Carles.

La via consta de cinc llargs, que en general no superen el quart superior. Només en el tercer llarg hi ha un tram on es posa completament vertical i les preses es fan més petites, on la dificultat arriba al cinquè superior, però on mirant-ho una mica es passa bé.

Havent fet ja els quatre primers llargs, i veient que tothom ha pujat sense problemes, en Ricard decideix que canvia l'últim llarg de la via per l'últim de l'Stromberg, on hi ha un pas de bloc de 6a per superar la panxeta que fa el dobleg del Gorro.

Superat aquest, la roca de seguida s'ajeu perdent dificultat i arribant a la creu del cim del Gorro Frigi. Ha estat un dia fantàstic.

No hem trobat gent a la via, hem estat sols al cim del Gorro Frigi, la temperatura s'ha comportat, i tots hem disfrutat molt d'aquesta bonica escalada.

Salut a tothom, i fina a la pròxima!!!!!!!!!!

Normals a la Mòmia i a la Momieta

2011-08-28T23:12:00.000+02:00

Després d'uns dies fora, tornem a casa ja per finalitzar les vacances. Tot i això, encara ens donen permís per sortir algun dia, i ho aprofitem marxant cap a la nostra segona residència, Montserrat. Aquest cop, l'expedició és 100x100 del poble, en Marçal. en Lluís, i un servidor. Rapidament ens posem d'acord, i avui toquen dues super-clàssiques, les normals a la Momieta i a la Momia. De sempre les hem tingut a la llista, però com que els companys ja les tenen tatxades, doncs encara estan pendents.

Pugem les escales fins a Sant Benet, collons quina acalorada!!!!!!!! Però de cop es posa mig núvol i ens permet gaudir d'una molt bona temperatura en tot moment. Al que anàvem, doncs arribem a peu de vía. Allà, els ulls sense voler-ho se'n van cap a la Santacana... Aquí hi hem d'anar, però quan siguem més grandets... Quin respecte que fa aquesta via!! Avui però ens toca la Normal de la Momieta. Iniciem l'escalada anant a buscar una més que evident repisa, la seguim còmodament fins al seu final, i uns metres més enllà trobem la R1.

El Ll2 comença més vertical. Es puja recte amunt, i abans d'arribar a l'evident fisura que tenim a sobre, flanquegem una mica cap a la dreta, trobem una R molt cómode que ens saltem, doncs volem fer la de la bauma, pugem uns metres, i en tendència a la dreta ens posem a dins la gran bauma on hi trobem la R2.

I l'últim llarg, preciós. Puja pel costat de la fisura fins que es posa de plè dins d'un diedret, on hi trobem la R3 al capdamunt. Pugem fins al cim, i anem a buscar l'instal.lació de ràpel que ens deixarà al collet amb la Mòmia. Un parell de ràpels, un de 20m i un de 40m des del coll ens deixen a peu de via. Una via molt disfrutona, totalment equipada, tot i que alguna baga per a savines ens pot anar bé per a l'últim llarg. D'allà, voregem tota la Mòmia, i arribem al collet on comença la Normal.

Decidím de començar per la variant que puja directa des del collet, on anem seguint alguna assegurança que ens condueix a la R1, a l'esquerra de l'allargada bauma. Mirant amunt ens n'adonem de l'inmens camp de patates vertical que ens espera per arribar al cim.

Comencem el Ll2 amb un flanqueig cap a l'esquerra fins sortir de la bauma, trobem un parabolt, i ja recte amunt, buscant-nos la vida per trobar el camí més lògic per arribar al cim.

Aquest llarg, és simplement espectacular. No s'ha de buscar les assegurances, s'ha d'escalar per el més lògic i gaudir a cada pas. Es va trobant alguna assegurança (poques), tot i que es pot llaçar algun merlet, i posar algun friend o tascó. Un llarg llarguíssim que imaginàriament ens farà posar a la pell dels primers que hi van pujar, de com ho van realitzar, i on l'únic que podem fer és treure'ns el barret davant d'ells pels pebrots que teníen.

El podríem comparar amb el Ll2 de The Wall, però més assequible tot i amb les assegurances més distants. Una via que no es pot menysprear, tot un exemple del que devia ser l'escalada aquelles èpoques. Un 10 !!!!!

Descens pel cable, i amb un ràpel i una desgrimpada un pèl xunga ens plantem un altre cop a peu de via. Aturada obligada a Sant Benet per agafar forces, i avall que falta gent!!!

Una molt bona jornada, amb un parell de vies imprescindibles que s'han de fer!!!!!!!!!!!
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Esperó Nord-Est al Pic de la Valleta

2011-08-26T16:51:00.000+02:00

Amb la família marxem uns díes porai, i comentant-ho amb els companys, doncs s'hi apunten les famílies d'en Gerard, i d'en Lluís. Passem uns díes genials acompanyats de bon temps i sobretot de bona companyia, envoltats de la quitxalla que no paren ni un moment. Amb aquestes, que sense voler-ho, també ens hem emportat el material d'escalar entre les maletes, i les dones ens donen permís per fer una escapadeta... I aprofitant que estem per la zona, doncs la via està més que escollida. L'Esperó nord-est al Pic de la Valleta. En Ramon, en Dani, l'Isabel i en Lluís van ser-hi no fa massa, i ens la van deixar molt bé, a part d'altres piades que hem trobat per internet.

Deixem el cotxe on acaba l'esfalt d'una pista que s'inicia al coll de Puymorens, a mà esquerra. Des d'allà ens queda una bona passejada continuant per la pista fins unes construccions, i d'allà seguint la intuició i els corriols que trobem fins a peu de via. Nosaltres varem pujar per dins de la vall, per un corriol fitat, atravessant tarteres. Potser és més directe, però el que varem fer de descens, anant a buscar els telecadires del capdamunt de l'estació, és mes cómode. De totes maneres, l'entorn és preciós, i sembla que avui la tranquilitat estarà amb nosaltres en tot moment. No varem trobar a ningú en tot el día...

Pel que fa a la via, doncs nosaltres portàvem la ressenya del nostres companys maresmencs Josep i Laura que és molt bona, tot i que la via es va seguint molt bé. L'únic que no aconsellem, és de fer les tirades tan llargues com posa ja que en alguns trams el fregament és més que notable, i hi ha moltes possibilitats de trampejar reunions intermitges.

Comentar que totes les tirades són guapes, tot i que a partir de la R2, podríem molt bé canviar l'adjectiu per posar espectaculars...

D'equipament, anem trobant algun pitó, algun friend ( que no surt...), i a les R esmentades a tope de corda un Longlife. Però és que es pot autoprotegir perfectament amb un bon joc de friends i tascons.

Els passos més durs estan equipats, i a la resta, doncs al gust.

És una via on majoritàriament anem resseguint fisures, diedres, algun tram de xemeneia, baveresa i alguna placa. Amb una escalada força atlètica que ens fa fer alguna bona tibada de tant en tant, i que en tot moment ens fa estar ben atents.

Com a opinió personal, comentar que potser ens va semblar més dur el tram de diedre que marquen de V+, i la baveresa que ressenyen amb la mateixa dificultat, que no al pas de 6a, que amb un cop de gas i prou cantell es supera prou bé. De fet, amb això de la graduació no ens feu massa cas, ja que cadascú fa el que pot, i puja com vol...

En definitiva, una molt bona jornada, una gran via, i un raconet més del Pirineu que ja coneixèm. Via més que recomanable, en un entorn preciós i ben tranquil.

De tornada amb les famílies, un banyet a la piscina, una Coca-cola, i uns somriures de les pubilletes i hereuets de cada casa, i és que no hi ha com disfrutar de la vida a cada moment!!!!!!!!
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

Vies The Wall i Del Jan+Casanelles-Ludwing-Tudó a l'Elefant

2011-08-14T18:20:00.000+02:00

Tornem a ser dissabte. Quedem amb en Jaume i en Ricard, avui però tenim amb nosaltres uns cosinets alemanys que han vingut de vacances a casa nostra. En Fabian i l'Alicia. Els hi feia molta gràcia venir a escalar amb nosaltres, i al demanar-ho doncs estàvem més que contents de que ens acompanyéssin. Mai havíen estat més enllà del Monestir a Montserrat, avui veuríen l'altra cara, la que ens agrada a nosaltres, la muntanya màgica. Per dir-ho d'una altra manera, mai havien escalat tret d'alguns passos al rocòdrom, ni rapelat, ni res per l'estil, així que havíem de fer algo on disfrutéssin sense patir... i que a més es baixés caminant...

Teníem varies opcions, però la que més ens va agradar va ser la d'arribar-nos fins a l'ermita que menys ens costa trepitjar per anar a resar, la de Sant Benet, i allà ja veurem. Fot una calda terrible, hem d'anar a l'ombra!! I de cop se'ns passa pel cap la cara nord de l'Elefant. Allà ens repartirem en Fabi amb mi a la The Wall, i en Jaume, en Ricard i l'Alicia a la del Jan+Casanelles-Ludwing-Tudó.

Començo, no sense veure com en Jaume i en Ricard ensenyen i vigilen a en Fabi a assegurar en tot moment. Arribo a la R1, li toca el torn a en Fabi. Al principi li costa, la roca està com relliscosa, però a mida que puja uns metres la presa es fa notable, apareixen bons cantells i el nano comença a xalar que no vegis. En Ricard comença amb ell per veure com va el tema.

De seguida veu que la cosa va bé, doncs ens separem i cadascú a la seva, lo bo és que ens veiem en tot moment.

Els hi toca el torn a en Jaume i l'Alicia. En Jaume l'ajuda en tot moment, això és el que diu ell, des de lluny es veu com té de correr per atrapar-la...

La seva R1 és digne de museu, això sí, amb el reforç d'un parabolt del 8.

Les vies són espectaculars. Placa vertical, amb gran cantell, molt mantingut, i on el que menys has de pensar és on estan les assegurances, ja que allunyen prou com per donar yuyu, però és que la roca és tant bona i el cantell tant bo, que això és la millor assegurança que trobem.

Podría arribar a comparar la via The Wall amb l'Esperó Màgic de la Prenyada, o l'Esperó Ribas del Bastó del Frare, però molt més plaent i potser les assegurances més properes. De totes maneres es pot llaçar algun merlet. Una de les millors vies de placa per on he pujat sense cap mena de dubte.

El Fabian i l'Alicia s'ho estan passant d'allò més bé, no sense engegar el Vespino en alguna ocasió esclar. Deunidó quin estreno!!!!

La via del Jan segons els companys, segueix la lògica en tot moment. Al igual que la The Wall és molt mantinguda, amb algun ressalt més dur, i es van trobant espits antics però en bon estat. Ells hi van colocar algun friend mitjà-petit però.

En tot moment varem estar a l'ombra i amb un airet de collons. Els cosinets des de dissabte es deuen pensar que això d'anar a escalar és un xollo....

Ja ens han demanat de tornar-hi abans no marxin...Estan fets uns espartans!!!!!!!!!!

I és que el lloc el vam encertar de ple, i les vies, doncs crec que encara més. Ells van disfrutar, però és que nosaltres... crec que encara més!!!!!!!! Realment se`ns han fet curtes!!!

Les vistes des del cim són impresionants. Des d'aquell moment entenen el perquè li diem la muntanya màgica.

Al cim estàvem més que feliços, però amb respecte que encara queda baixar.

El descens el fem xino xano i amb precaució per la repisa de descens de l'Elefant, fins al collet on trobem el camí per on hem pujat, i d'allà, un altre cop amb la solana fins al cotxe.

Apa, i a seguir gaudint de les vacances, que a alguns ja se'ls hi acaben....
Ah!!! I passeu per l'ombra!!!!!!!!!!! Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!

Via Cerdà-Pokorsky a la Prenyada

2011-08-11T23:33:00.000+02:00

Es nota que estem de vacances. Almenys alguns... Dimarts amb unes trucadetes ho tenim tot manegat, dimecres toca viote!!! Ens trobem en Jaume, la Isabel, i un servidor per anar a trepar una mica. Pel que fa a la via, doncs recordo fa algun any, mentre nosaltres escalàvem la Boy-Roca a l'Elefant, hi havia una cordada a la nord de la Prenyada. Ens varem tirar fotos mutuament i varem trobar-nos per aquí per passar-les. Hores d'ara encara xerrem de tant en tant pel "Feisbuc", com si ens coneixessim de tota la vida. Un molt bon xaval, que si llegeix això de segur que li sona... Quina manera de conèxer a la gent!!! Bé, al que anàvem, doncs dintre meu pensava lo valents que eren els que es posaven en aquelles vies, i que a veure si algun dia m'hi arribaria a atrevir. Doncs res, que uns anys després no és que sigui més atrevit, ni més valent, ni res per l'estil, però si un no s'hi posa mai, no sap si se'n sortirà, i si no es pot, es baixa i punt!! Paraules sàvies dels bons mestres que tenim. La sort és que dimecres no en teniem cap de mestre, ja que sinó, no ens hauríen volgut mai més a classe!!!!!!!!!!

Cap a Sant Benet falta gent, i concretament a la Cerdà-Pokorsky de la Prenyada. Arribem a peu de via i encara ens toca el solano de ple. Collons comencem bé. El càlcul de que estaríem tot el dia a l'ombra ja se'n va per terra, com un arbre que trobareu si hi aneu al peu de via... sense comentaris.
Actualment tenim molta informació per internet pel que fa a la via, i degut això doncs no l'explicarem fil per randa, sinó que ho farem explicant el que per nosaltres és el més destacat.
Primer de tot, i anticipant-me al final, dir que és un viot impresionant, i que no pot faltar a la llista de tatxades. No sé quin criteri utilitzen els de Rocktopo a l'hora de només posar-li dues estrelles. Crec que és una gran via, no es pot comparar amb l'Esperó Màgic, degut a que en una vas per placa ( alucinant també!), i en aquesta resseguint la fisura, però amb el mateix rocam, verticalitat i bon cantell.

Tret del Ll1, que serveix per conduïr-nos fins a la fisura que resseguirem a gran part de la via, la resta és simplement genial. Bon cantell, verticalitat, amb assegurances de l'època, però en bon estat ( les que varem tocar almenys ), i amb la possibilitat d'autoprotegir-se molt bé si porteu varietat de friends petits i mitjans.

En general les reunions són prou còmodes, tot i ser cordada de tres.

Realment és un plaer trobar la roca tant bona, la qual cosa ens fa disfrutar a cada pas. L'escalada és prou atlètica i ens posa els braços a to degut a la verticalitat d'alguns dels trams.

El Ll4 es pot fer prou bé amb artificial amb el que hi ha posat, però és que amb el cantell que anem trobant invita molt a provar-ho en lliure, això però va a gustos!!!. Potser el pas més dur en lliure el trobem just al superar el desplom, a continuació del flanqueig, on hem d'apretar-hi de valent!!

A partir de la R1, tota la via a l'ombra, passant fresqueta fins hi tot en alguna R. Potser l'últim llarg és el més expo ( sense exagerar, eh!!), ja que si te la fots passat el ressalt de sortida de la R, piques a terra segur. Però la dificultat decreix ràpidament a mida que arribes al cim, i a més hi ha algun forat per posar-hi algun friend petit, que hi queda prou bé.

Arribem al cim, ràpel de descens fins al collet, i ben acalorats arribem a Sant Benet. Sort que allà ens espera un Danonino que ens fa recuperar la moral per arribar al cotxe...

Una via molt bona, molt recomanable, i molt disfrutona, per a vibrar a l'ombra durant una bona estona!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!

Via Mar d'estels a Les Agudes, al Montseny

2011-08-06T23:21:00.000+02:00

Amb això de les vacances tenim a gran part de la colla desperdigats per tot arreu. Tot i això, quedem en Josep, la Isabel i un servidor. A més, amb aquesta meteo tant boja que tenim aquest estiu, ens plantegem d'arribar-nos fins al Montseny, a fer la via Mar d'estels. Tot el bosc és ben verd. Avui tenim com a premi una fresqueta que fins i tot en algun moment ens farà recordar de la màniga llarga que ens hem deixat a casa.

Pel que fa a la via, doncs sabíem que l'havíen desequipat al cap de poc d'obrir-la fa uns anys, però que l'havíen tornat a reequipar de fa poc. Doncs cap allà ens dirigím, i la primera sorpresa és que a la R0, hi trobem un parabolt prou malmès, i un altre amb l'espàrrec serrat, i me´s amunt, un altre espàrrec sense xapa. L'hauran tornat a desequipar? Decidím de tirar amunt, i anem veient que es pot protegir prou bé, i a part, al tram més vertical hi trobem un parell de parabolts.

La R1 ens la saltem, i la fem en un gran arbre que tenim al davant, així ens estalviem fer un canvi de reunió, i a més estem a l'ombra... que el sol ja comença a fer acte de presència!!!!!! Aquí trobem una altra R petada, amb un sol parabolt, i ja iniciant el Ll2, un altre espàrrec sense xapa. Es pot porotegir prou bé, però s'ha de portar algun friend mitjà. A continuació un ressalt i un tram vertical amb proun vegetació ens fa anar amb cautela per a no patinar. Aquí no se si és que no hem vist la R, o és que no hi és, però hem fet la R a una gran savina que trobem al mig de la canal que ens separa del següent pany de paret. Des d'aquí, veiem que la R3 que marca la ressenya també està petada amb un sol parabolt, però sí que veiem assegurances a continuació.

El Ll3, simplement és alucinant. A partir d'aquesta tirada ho hem trobat ja equipat tal i com havíen dit amb longlife's. Un parell de sostrets amb canto escandalós, i una placa de més finura però amb cantell suficient, ens deixa a un jardinet pel que caminem fins al següent pany de paret on trobem una altra R.

Superem un esperonet curtet, que ens deixa a un replà on trobem la següent R.

D'aquí, flanqegem cap a la dreta per terreny evident, ens enfilem per un altre esperonet, travessem a l'altre vessant on hi trobem la següent R.

I d'aquí amunt, el llarg estrella de la via, juntament amb el Ll3. Vertical, amb trams amb canto, trams de posar-s'hi bé, i un sostret molt dur que acaba de fondre les piles si és que ens en queden. Això sí, tot molt ben protegit, i amb la possibilitat de pujar-hi en artificial.

Un cop a la R, ja caminant per terreny evident ens posem a l'aresta dels Castellets, a uns metres del cim de les Agudes. Una bona vía, amb dos llargs guapíssims que per si sols ja val la pena de venir a repetir. La resta, doncs aprofita el que dona de sí aquest pany de paret.

Tal i com l'hem trobat, hi hem posat diferents friends, petits i mitjans.
El descens el fem xino xano per acabar de disfrutar d'aquesta gran muntanya que tenim ben a prop de casa.

Chachi Piruli + Area de servei, combinada propera a cotxe...

2011-07-26T22:51:00.000+02:00

Aquest dissabte l'olor de vacances fa acte de presència dins la colla Xapoutot. Algun privilegiat ja ha marxat porai, altres a punt de fer-ho, i com no els que ja ho estan tot l'any.... Entre això, i que és la festa major del poble que mai sap a l'hora que viu, i que uns volen anar a celebrar-ho, doncs fins divendres ben tard no sabem ni si anirem a escalar dissabte. Quin mal karma!!!!!!!! Finalment ens reunim en Jaume, en Gerard, la Isabel, en Lluís i un servidor. L'hora... més tard del que s'ha de sortir, doncs és el preu que té anar a prendre algo a l'envelat, envoltat de joventut i notant que ja tenim una edat, però de tant en tant també mola no?

Anem al gra, així que decidim de fer algo proper al cotxe. Finalment ens decidim per la Chachi Piruli que ja vam fer fa alguns anys però que no recordem de res. Per dir que no portem ni ressenya.

Així que ens repartim, en Gerard i jo entrarem per la variant, i en Jaume, la Isabel i en Lluís per la original. O uns, o altres agafaran avantatge, i així arribarem a dalt junts, però separats i sense molestar-nos. Doncs res de res!!!!!!

Doncs res de res!!! Anem a petar plegats a la primera R que hi ha en comú a les dues vies. Molta gent i poques persones enganxades, i molta olor de "subac". Així que a la següent R, amb en Gerard decidim de canviar de via, i fent una estona el senglar, arribem al peu de l'Area de servei. Els companys segueixen per la Chachi.

L'Area de servei ja l'havíem fet fa temps també, però no la recordava tan guapa. Cal dir que amb aquesta combinació, surt un troç de via que no vegis. Llàstima del corriol que li fa perdre la continuitat. Cal fer referència al Ll3 de la Chachi i el Ll1+Ll2 de l'area de servei, graduats amb la mateixa dificultat, però el primer més aviat de finura i el segon de verticalitat amb més cantell i més d'aguantar-li.

En definitiva, una molt bona jornada amb molt bona companyia, i repetint unes molt bones vies que tenim ben properes al monestir. I de tornada, més festa major....

Apa, salut a tothom, bones vacances pels que en facin, i pels que no, tranquis que ja arribaran!!!!!!!!! Salut i fins a la pròxima!!!!!!!

Esperó Ribas al Bastó del Frare i Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret

2011-07-18T23:39:00.000+02:00

Aquest dissabte tenim uns quants companys desperdigats pel Pirineu, però tot i això ens reunim en Josep, en Jaume, en Marçal, en Ricard, i un servidor per anar a tibar una estona. La zona escollida, com no, la cara nord de Frares, l'escenari de les batalletes de les últimes setmanes, i és que aquí hi ha molta feina a fer i d'aquella que no decepciona!!!!!!! Amb en Ricard, tenim pensat de posar-nos a l'Esperó Ribas, al Bastó del Frare, que ja ens va quedar pendent de l'any passat. I cap allà ens dirigim. El peu de via és força evident, uns metres per sobre del camí que ens porta a coll de Porc, i just a l'inici de la corda fixa que ens porta a la base de l'Asiàtica. La via ens feia molt de respecte, en teníem ben poca informació, i la poca que teníem era de que en algun tram era exposada. Amb una gran motivació ens hi posem.

La via s'inicia per una fisura vertical molt ben equipada amb pitons i algun buril. És molt mantinguda i amb passos atlètics ens hi anem enfilant. Empalmem el Ll1 i el Ll2 ( segons el llibre de l'Hita de la cara nord), molt més lògic que fer la R intermitja a tres pitons. Un cop superada aquesta possible R, trobem els passos més fins de la tirada, escaquejables totalment en A0. I quan la fisura tomba a l'esquerra, coloquem un parell de friends ( Camalot nº1, i Alien groc) que ens ajuden a superar aquest bombet que ens deixa a la repisa on hi fem la R1 sobre dos espits nous.

El Ll2 és un ziga-zaga entre ressalts i feixes per arribar al que serà l'espectacular esperó per on puja la via. Es puja de la R1 a xapar una R de dos burils que ens queda a sobre, es tira per tram molt herbós cap a la dreta, trobem un espit, i seguidament un bon arbre amb alguna baga, superem el ressalt en tendència esquerra, i anem a buscar una feixa a la dreta amb un altre gran arbre, on podem fer la R2, o fer-la penjats dels burils que hi ha un metre per sobre. És força evident tot plegat, nosaltres però vam fer-hi una R intermitja a l'arbre de les cintes.

Davant nostre tenim l'esperó. Només una paraula ens passa pel cap quan l'observem IMPRESIONANT!!! Tenim davant nostre un camp de patates vertical al.lucinant, i tal i com ens pensàvem no es veu ni una assegurança. Tot i això tirem per el més evident, i en van apareixent. Direm que és un llarg molt mantingut, amb bon canto, però vertical, i s'ha d'escalar molt entre assegurances, tant que el fàcil és saltar-se'n alguna com no li passis per sobre. Sobretot vam trobar uns passos més fins a mig llarg, on l'última assegurança et queda molt per sota els peus, i la següent no la veus. Realment és un llarg on s'ha de donar la talla.

Els següents dos llargs, també els empalmem, sortint un llarg espectacular de placa on anem gaudint pas a pas de les bones preses que anem trobant.

En aquests dos llargs, també s'ha d'engegar el detector d'assegurances, ja que tot i que n`hi ha més que a l'anterior, també s'han de buscar en la distància per no embarcar-nos en aquest grandiós mar de roca. La roca és d'una gran qualitat, amb cantos d'escàndol, cosa que ens ajuda a anar pujant gaudint de cada pas, tot i no perdre la concentració en cap moment...

Les assegurances són antigues, i no fan pinta d'aguantar una caiguda i menys a aquestes distàncies, tot i que es pot colocar algun merlet per ajudar en la protecció

I com no, del pati... sense paraules. Tot i no ser vertical del tot, l'ambient és majestuós. Al darrera nostre pugen uns companys de Salt, que casualitats de la vida són amics de la meva germana... i és que ja no se on anar per què no em trobi!!!!!!!!!! jejejeje Molts records per ells si ho llegeixen!!!!

L'últim llarg, comença finet, fins a l'alçada d'un llavi on hi trobem un pitó. Superem el ressalt, fins un altre llavi, on hi trobem un altre pitó, i per superar el ressalt, un parell d'assegurances. A partir d'aquí i fins el cim res més. Una llarga aresta més assequible però amb la roca a controlar, ens deixa al cim d'aquest viot.

Les vistes des del cim són impresionants.

El descens el fem primer pujant un ressaltet a l'esquerra, i anant a buscar la canal evident que separa aquesta agulla amb el Frare Gros, i baixant per la canal fins trobar el camí de les marques blaves que cap a l'esquerra ens deixa a Coll de Porc.

De baixada mirem de veure en Josep, en Jaume i en Marçal, que s'han posat finalment després de fer vàries cues a la Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret. Així ens en fan cinc cèntims:

La via supera en quatre llargs d'artificial el pronunciat esperó de la cara nord d'aquesta agulla situada als Frares Encantats.

Tot i que algunes ressenyes marquen alguns llargs totalment d'Ae (alguns passos una mica llargs), en tots hem hagut de fer sorties puntuals en lliure de V/V+. Totalment equipada, trobem parabolts nous cada 2 o 3 burins antics. El cinquè i últim llarg llarg és una curta tirada d'Ae per assolir el cim de la boleta.

És més vertical del que pot semblar a primera vista. Bon ambient.

Bé doncs, una altra al sac, que cada cop costa més de lligar, ja que amb viots tant grans com aquest.... Bé gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada

2011-07-10T22:23:00.000+02:00

Aquest dissabte, sortim tres parelles de Xapoutot's a fer el trepa per Montserrat. En Jaume i jo ens n'anem a pendre el sol, en Dani i en Ramon a la Ven-Suri-Ven, i en Ricard amb en Marçal, tenien deures pendents de la setmana passada, l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada, i cap allà es dirigeixen. Així ens en fan cinc cèntims:

1er. llarg V --- Es tracta d´una xemeneia-diedre de 30m. molt vertical, equipat amb un pitó i un tac de fusta, on hi podrem posar friends grans i mitjans i també enllaçar algunes pedres encastades. A l'entrada a la R compte amb tirar pedres que van a petar a la R de sota.

2on. llarg V+ --- Marxa a buscar una fisura força dreta però amb roca excelent a la que hi trobem tacs de fusta i algún pitó, n'hi ha que estan petats i els que hi queden no donen massa confiança. Portant un joc d´aliens em reforçat el llarg.

3er. llarg 6a. --- crec que junt amb el segon llarg aquest és el més xulo de la via , força vertical on la fisura es fa més ample i ens obliga a fer uns passos de bavaresa molt atlètics però que hem disfrutat molt. L'equipament es bastant obsolet encara que n'hi ha més que al segon, crec que gairebé res soportaría un saque.

4ar. llarg A2 --- A partir d´aquí la via canvia totalment i comencen els llargs d´artificial, que estan totalment equipats amb algún parabolt entre tanta cosa vella. Aquest llarg, és completament extraplomat i amb molt d'ambient, per disfrutar de la cara nord. La R, completament penjada va ser el pitjor. Em sembla que portàvem 18 cintes i no ens en va sobrar cap.

5è. llarg Ae. --- Continúa força extraplomat però com que està força equipat, han posat parabolts nous i també hi ha els vells, vam anar per feina per arribar al cim amb ganes d´estirar les cames. Llarg també molt aeri i amb bones vistes sobre la gent que estava fem la GAM del Bisbe.

Això és tot per aquesta setmana, i ànims que ja s'acosten les vacances!!!! No se si tenim moltes ganes de que marxi la calor, així podrem gaudir més dies de la fresqueta que ens deixa la cara nord al fer aquests viots, que l'únic que fan és ampliar la llista de pendents per als que no l'hem fet!!!
Salut a tothom!!!!!!!!!!

CADE a l'Agulla del Centenar i 1er assalt a l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada

2011-07-05T23:12:00.000+02:00

Una altra setmana al sac, i tornem a ser dissabte. On anem? Està més que clar... A la nord de Frares, que hi trenim una espina allà clavada des de la setmana passada que no ens ha deixat pensar en cap altra via. Sóm en Josep, en Jaume, en Marçal, en Ricard, en Robert, i un servidor. Al pàrking fa prou fresca, i estem a punt de fer un canvi de plans, però no, avui ha de ser el gran dia.

Farem dues cordades, i en Robert, en Ricard, i en Marçal, es posen a l'Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada. Així ens comenten la seva jornada:

Ll1 V+ -- Primer tenim que pujar uns 10m. per arribar a la primera R. i des d'aquí comencem per
una xemeneia molt dreta de 30m. amb un pitó i un tac de fusta. Es pot posar gairabé de tot, friends mitjans i grans. Anar amb molt de compte a l' entrada a la R1 per les pedres i la R la muntem amb un arbre i un spit.

Ll2 6a -- comencen per una fisura amb bona roca i xapem una baga en una arrel, i mes amunt trobo dos tacs amb cordins gairebé junts i a partir d´aqui el següent és un pitó que está petat i més amunt un altre tac també amb el cordí trencat i el seguent tac sense cordí, després de mirar-m´ho una estoneta i amb joc de friends massa grans que porto deicideixo baixar i tornar un altre dia amb material mes petit, doncs em despenjo de l' últim tac fins la R. i després del arbre fins al terra. Hi tornarem!!!!!!!

En Jaume, en Josep i un servidor, ens n'anem un altre cop a la CADE, a l'Agulla del Centenar. No explicarem fil per randa la via, ja que ja hi ha molta informació per internet, però sí que explicarem el que vam trobar més destacable d'aquest troç de via. Abans però, tornar a fer esment dels pebrots que deuríen de tenir els pioners de l'escalada per obrir vies com aquesta. Un cop hi ets al mig, hi penses i dius, collons!!!!!! Nosaltres amb el material, ressenyes, i informació que en tenim, i ja hem d'apretar en tot moment el culet.

Anem de cara al gra. Em demano el Ll1. La setmana passada em va costar un ou, i aquesta.... tres quarts del mateix, però com que ja saps el que hi ha, doncs m'en surto una mica més bé. Gran part de la tirada és amb A0, almenys és el que faig jo, però hi ha alguna sortideta en lliure que et posa els nervis a to. L'equipament és antic, però hi trobem algu parabolt alternat. I quan uns metres per sota la R1 ens posem de ple al diedre, trobem el que serà la tònica de la via, passos atlètics on hi has d'apretar de valent i a equipar al gust.

En Jaume tira al Ll2, que empalma amb el Ll3, sense gaire fregament de cordes, bàsicament perquè en els 50m que fan les dues tirades només hi troba dos tacs, la R que no fa, i dos pitons. El Ll2, es pot anar equipant amb friends, però cal dir que s'hi ha d'apretar de valent. Al Ll3, ens decantem del diedre un pèl cap a l'esquerra, i per ressalts de roca a controlar, anem pujant en compte fins al capdamunt d'una gran llastra on hi trobem la R3. Des d'aquí, si féssim un riuet cara avall, em sembla que arribaríem a peu de via... En aquesta tirada el coco hi fa molt!!

I el Ll4... Uffffff!!!! Quin llarg!!!!!!! De ben segur que el recordarem molt de temps. S'hi posa en Josep, que pas a pas va superant aquest tram de diedre un xic desplomat, i que amb la seva experiència ens demostra que de vegades val més la manya que la força!!!!

De segon, la cosa canvia molt. Els passos surten mica a mica i generalment trobem bon cantell, però és que la verticalitat, el pati que tenim als peus i les assegurances allunyen tant, i són tant del dia ( que les van posar...) que per treure`s el llarg en lliure i de primer es deu tenir de ser un espartanu!!!!!! De veritat que hi ha passos que hi has de fotre força morro. Això sí, un llarg espectacular.

El Ll5, acaba de resseguir el diedre que ja s'ha transformat en una espècie de fisura, fins al capdamunt de la paret. Una tirada que comença un xic vertical, amb la roca a controlar, i que mica a mica es va tombant fins a fer la R5 a un bon arbre. El Ll6, ja pel vessant sud, és una grimpada fins al cim.
Per fer la via, hem utilitzat 21 exprés, friends repetits de l'estil Camalot 3,2,1,0.75, semàfor d'aliens, alguna plaqueta recuperable, i tascons per escanyar una xapa trencada al Ll1, més reunions i tota la resta.

Una gran via, molt recomanable, això sí, s'hi ha d'anar preparat per tibar-hi de valent i amb el grau ben assolit, ja que a totes les tirades hi trobem passos a equipar on hi haurem d'apretar-hi fort.

Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!

Via GEDE a l'Escorpí, i primer assalt a la CADE de l'Agulla del Centenar

2011-06-27T23:28:00.000+02:00

Molt bones!!!!! Aquest dissabte teníem ganes de cara nord. Era la primera de la temporada, i teníem els ànims i la motivació pels núvols. Ens ajuntem en Ramon, en Ricard, l'Isabel, en Jaume, en Jose, en Marçal, i un servidor per anar uns cap a la nord de Frares i els altres a la nord d'Agulles. Les vies estaven més que escollides. En Ricard ja fa molt de temps que volia repetir la GEDE a l'Escorpí, i amb ell s'hi apunten en Ramon i l'Isabel.

En Ricard ens en fa cinc cèntims:

1er. llarg IV+/V -- Un diedre perfecte molt dret i semi-equipat però al que se li pot ficar
molta cosa.

2on. llarg IV+/Ae -- Continuem igual, potser una mica més fàcil el diedre i es pot equipar bé.
A l'entrada a la R fem Ao i a l´última xapa abans de la R s´hi ha de posar una plaqueta
recuperable. El pitjor la R, penjada.

3er. llarg A1/V -- És el que està més equipat però també el més difícil, hi ha trams amb roca
  d´aquella manera i també fa falta una xapa recuperable. No vaig veure la R i vaig empalmar
  amb el següent, no massa recomanable ja que les cordes tiben moltíssim i arriben justíssim
  a la R. El tram de xemeneia força bé i es pot equipar una miqueta.

4art. llarg IV/IV+ -- Hi ha una pedra encastada 5m. per sobre la R i li posem una cinta i més amunt hi ha un
buríl. Si encara no estem prou cansats, la R és d´aquelles que t´acabem de posar les b cames ben adormides.

5è.llarg IV+/V --- Portava tot el dia pensant en aquest llarg i com em va costar fer-lo fa mols anys, encara haviem de portar martell per posar pitons, i el fet que aquesta vegada no portava motxilla aquest cop l'he trobat "fácil", una mica agobiant al principi però es deixa fer bé si hi caps dintre, si no li pregunteu a en Ramón.
Una molt bona via i del tot recomanable.

Corren les males veus, de que algun/a individu/a s'hi va deixar les tauletes abdominals en aquest últim llarg...

Pel que fa a la resta, ens dirigim cap a la CADE de l'Agulla del Centenar. Amb en Jaume ja la teníem la primera de la llista de fa temps, i un cop acabats els deures, ha arribat el moment. En Marçal, i en Jose s'apunten amb nosaltres, i decidim fer cordada de quatre. Mentre fem el Ll1, ja ens adonem que no anem pas bé. Un cop a la R1, decidim de rapelar. A aquestes vies no s'hi pot anar així. Almenys és el que creiem. Tornarem, i ho farem com Déu mana. Per cert el Ll1 IMPRESIONANT!!!!!! Un cop a terra coneixem en Quimi ( Alone and free ) i un company, que anàven a fer la via. Molts records per ells!!!!!!!

Finalment, ens dirigim cap al capdamunt de l'Escorpí a esperar els companys, i busquem un parell de vies per fer alguna agulla. En Jaume puja amb en Jose a la Torta, creuen que per la via Mataró, i en Marçal i jo, buscant buscant, trobem una línia amb espits i allà ens posem. Resulta ser l'Alta de la Miranda ( sort de la Bíblia!! ), i la via creiem que és la Dels Dijous fins la R1 ( a sobre del gran topí ), i continuant per la Adiskidek fins al cim. Realment vam tirar per allà on varem veure alguna assegurança, però fa de mal dir....

Bé doncs, ja tornem a tenir deures, però aquests els farem de bon gust. Un plaer passejar per aquests corriols i canals tant poc transitades. Només per això, ja va valdre la pena la jornada.
Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!

Via Queralt-Ona a la Pedra d'Esparraguera

2011-06-20T00:47:00.000+02:00

Des de fa temps, molt de temps, que amb en Jaume comentàvem que ens agradaria obrir una via. I encara ho deiem més des del neixament de les nostres respectives pubilletes. Però havía de ser una via amb una línia evident, i que no es posés per terreny proper a altres vies. Això, a Montserrat cada cop és més difícil, ja que per sort ( o per desgràcia ) tenim vies per tots els gustos. Vies clàssiques, vies llargues equipades a l'estil esportiu, vies esportives, i moltes d'elles es barregen a mateixos trams de paret, mostrant així diferents estils i époques de l'escalada de casa nostra. Doncs amb aquestes, que un dia escalant amb en Ricard la via Directa Americana al Drú, ens fixem amb l'impresionant placa que hi ha la part dreta del capdamunt de la Pedra d'Esparraguera. El primer que se`t passa pel cap és que ja hi deu haver algo, però rapelant no hi veiem res.

Anem tirant avall, i veiem que hi ha un parell de plaques a sota, i per les llastres de la segona deduïm que aquí no hi ha res. Un cop a terra, anem a xafardejar, i la línia és prou evident i decantada de vies properes. Ens pica el cuquet, i amb una sèrie de trucades, ens diuen que la podem obrir quan volguem. Els de la colla ens la deixen per en Jaume i per a mi. De vegades, petits detalls et fan adonar del valor que té estar amb una colla com la que tenim.

Amb aquestes que ens posem per feina. Sóm uns novatos en el tema. Carreguem amb ple de trastos, friends, tascons, pitons, taladre, etc... Collons com pesa tot plegat!!!!!!! Sort que no ens queda lluny. De camí, pensem com ho deuríen fer els pioners en aquestes parets. Ells sí que devíen ser espartans de veritat. Ara, un cop acabada la via, encara ens adonem més de l'admiració que es mereix la gent que va començar a escalar aquestes parets. Bé, la via ens ha quedat si fa no fa com surt a la ressenya de sota. Cal dir que els graus són posats segons la nostra opinió i la d'en Josep i en Ricard, que aquest dissabte han fet la primera repetició i ens han ajudat a acabar de netejar-la i polir quatre detalls. Segons l'opinió de les següents repeticions es poden rectificar sense cap tipu de problema.

Per arribar a la via, des del Monestir, agafem el camí que puja cap al càmping, el passem, travessem el barri, i uns metres més amunt, en un rebolt trobem un gran bloc a la dreta. D'allà surt un corriol força fressat que ens porta cap a peu de paret.
El Ll1, comença finet per arribar a un bon llavi. Seguidament, al ressalt que el segueix trobem els passos més durs de la via els quals podem superar amb artificial. Llavors en tendència cap a la dreta superem un altre ressalt, que ens porta a la R1. Bona roca, menys a la part de l'entrada a la R1.

El Ll2 semblava el més brut de tots, i realment netejar-lo bé ens ha costat la nostra feina, però ha quedat un llarg guapíssim i mantingut.

Comença per placa, i aquí diversitat d'opinions, uns amb passos de diedre, i els altres per la placa només coincidim en que la cosa està fineta de collons. A part, la roca aquí no dona molta confiança, però tot està sanejat, i ben protegit, tot i això al loro, que fa de mal dir. En lliure surten uns passos guapíssims. Llavors passem un ressalt herbós, i ens posem a una placa digne de disdrutar a cada pas. D'aquí a la R2 recte amunt.

Roca de primera a la placa, i bona a la part de la placa de baix en aquest Ll2. Escalada mantinguda només trencada pel ressalt herbós.

I el Ll3, la cirereta del pastís. Per aquesta placa hem descobert la via, i realment no ens ha decepcionat. Tram vertical i bon cantell als primers metres, i genial escalada de placa disfrutona fins que arribem a una sabina, on ja per terreny més a vigilar superem els últims metres de la via.

El descens el fem amb tres ràpels per la via. Des d'aquí donar les gràcies a en Moisés, el qual ens ha tunejat el pot de registre deixant-lo una mica com Déu mana, i que hem deixat a la R1. I com no, donar les gràcies als companys de colla per ser com són i fer-nos passar unes grans jornades. I sobretot, donar les gràcies a les pubilletes de casa (les grans també!!) per fer-nos sentir cada dia més feliços, i deixar-nos fer (o no...) això que tant ens agrada fer, escalar!

Salut a tothom, i esperem que us agradi la via!!!!!!!!!!!!!

Tard o d'hora havía de passar, hem begut a galet!!!!!!!!

2011-06-06T21:26:00.000+02:00

Dissabte quedem una colla per anar a tibar una estona. No fem gaire cas a la predicció meteorològica, quantes vegades en MiniMolina i companyia ens han fet tirar enrera d'una gran jornada a la vertical!!!! Sóm en Josep, en Jaume, l'Isabel, en Dani, en Marçal, en Dani petit, en Ricard i un servidor. Ens dirigim cap a la zona del Monestir, i ens repartim uns cap aquí i altres cap allà. Amb aquestes que tant els que vam tirar cap aquí i els que van tirar cap allà, vam pillar catxo...

Les fotos parlen per si soles... Això és la via La Canaleta de les Ninfes. No podem donar molta informació de la via, només dir que la varem trobar relliscosa....

I no mola de tant en tant pillar d'aquesta manera!!!!! Encara és l'hora que ens mirem, i ens fotem un fart de riure, xops com ànecs, i dient que potser li hauríem d'haver fet cas al del temps.... En fí, que qui no s'arrisca no pisca, i aquest finde, ens ha tocat!!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via Balconets de Sau, Cingles del Pla de Dalt, Tavertet

2011-06-05T23:33:00.000+02:00

Dissabte passat, hi ha forces faltes d'assistència a la colla. Tot i això ens reunim en Josep, l'Isabel, en Font i en Ricard per anar cap a Tavertet. Bé , com no haviem estat mai per aquestes terres, i parets tan xules, portavem ressenyes i plànol de com arribar a peu de via, però tot i això, evidenment ens vam perdre. Encara i així vam trobar el peu de via força més ràpid del que esperavem i va ser on ens vam adonar que la roca no era tan dolenta com semblava de lluny, era pitjor... Però com que hem vingut a escalar, ens posem per feina. Per arribar a peu de via, primer ens arribem fins al poble de Tavertet, i agafem la carretera sense asfaltar que porta al Pla del Castell, una mica abans d'arribar a una casa deixem el cotxe al costat d´una senyal de fusta on comença el camí de baixada :"canal del castell". La via escollida ha sigut la " Balconets de Sau " que es trova completament equipada.

1er.llarg. A0e/6a+ ------ Són necessàries un parell de plaquetes i estreps, pràcticament es fa tota en artificial meny un parell de passos abans del flanqueig.

2on.llarg. A0e/V+ ------- Va tot per un diedre terrós amb alguna sortida en lliure mig en xemeneia.

3er.llarg. A1e/IV+ ------- Aquí les panxes són una mica més extraplomades, però està força equipat amb espits i " P", només l'entrada a la R és bastant sorrenca.

4art.llarg. A1e/6a -------- L'artificial és més de lo mateix, però hi ha sortidetes en lliure fàcil sobre roca pèssima. ( trobem a faltar molt montserrat!!!!!!!)

En aquet punt, la roca canvia del tot però vam decidir sortir per la feixa que hi ha per anar a buscar el camí d'aproximació, perquè encara queden tres llargs entretinguts i no anem sobrats de temps.

Malgrat que la pedra no és la millor del món, tots vam sortir encantats amb la via i segur que tornarem a fer-ne alguna altra per allá.

Apa, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!

Cavall Bernat de St. Llorenç del Munt

2011-05-25T23:21:00.000+02:00

Aquest dissabte quedem més tard. El divendres, entre l'audiovisual de l'Armand, el posterior entrepà, i les posteriors cerveses, se´ns allarga la nit, i així tenim el cos l'endemà al matí. Però dissabte és dissabte, i dormint poc, però ràpid doncs ens trobem uns quans Xapoutot. En principi ens dirigim cap a la Falconera, a St. Llorenç del Munt. No portem ressenyes ni res, coses habituals en les decisions d'ultima hora. Doncs quan ja estàvem de camí, trobem un rètol que ens informa que la zona està regulada. Doncs res, canvi de plans. Anem cap al Cavall Bernat. Allà ens repartim en tres cordades i depenent de les hores dormides. No donarem més informació..... Per cert, totes les fotots són d'en Ricard, els altres a l'hora de fer la motxilla, teniem el cap al coixí....

Al que anàvem. En Josep es posa amb en Ramon a la via Ja-ro, per la variant d'entrada Inseculòrum . En Jaume i un servidor ens posem més a la seva esquerra fins que veièm un parabolt. Allà ens posem. Resulta ser la via Creu-Roja. Una via de dos llargs, i equipada amb caps de burí, algun espit, tacs de fusta i algun pitó. El Ll1 puja per la placa força vertical, amb la roca a controlar, però amb una dificultat agraïda, i amb les assegurances de l'època, que entre una cosa i l'altre et fan anar ben atent. Pugem directe a buscar l'evident fisura que ens deixarà al cim. Al seu peu trobem la R1. El Ll2, comença amb un empotrament que mica a mica ens escup cap enfora, fem un parell de passos d'artificial, i ja per un diedret arribem al cim.

Allà ens trobem amb en Ricard, i en Font que han fet la Via Arrossaires . Ell mateix ens en fa cinc cèntims:

1er. llarg -- V+ : Equipada amb spits i algún pitó, aquest llarg és força vertical i la roca, millor del que sembla a primera vista.
2on. llarg -- A2/V : la sortida de la R és en artificial als tres primers seguros, després en
lliure tranquil amb una roca no tan bona, portar una baga per un pont de roca abans del cim.

Un cop tos al cim, rapelem, i amb en Jaume, ens posem a la Normal. En Ramon amb en Josep a la Via de la Canal Central, i en Ricard amb en Font a la via dels Tres buríns i continuant per la Casas-Benito.

Ens tornem a reunir al cim, ràpel, i cap a terra. Tota l'informació l'hem trobada a aquesta pàgina, http://www.santllors.com/ . Des d'aquí felicitar als creadors d'aquesta pàgina per la molt bona informació que donen d'aquest Parc, al que no tenim gaire tirada, i que més d'una visita es mereix.

Salut a tothom, i comenceu a passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!

2on Cicle d'Audiovisuals de Muntanya d'Arenys de Munt

2011-05-15T22:59:00.000+02:00

Ja ha passat un altre any, i el Grup de Muntanya d'Arenys de Munt té el plaer de presentar-vos el cartell de la segona edició del Cicle d'audiovisuals de muntanya.

Aquest any, es realitzaran a la Masia de Can Borrell. És un cicle organitzat amb molta il.lusió, amb quatre modalitats esportives diferents, però totes elles relacionades amb el que més ens agrada, la muntanya. Esperem la vostra presència i que en gaudiu a cada una d'elles.
Us hi esperem!!!!!!!!!!

Vies Esperó del místic a la Pedra d'Esparraguera, i Directa americana al Dru

2011-05-15T22:16:00.000+02:00

Aquest dissabte sóm cinc. Cada dia en sóm menys. Serà que la gent busca excuses per anar porai, o autolesionant-se, o el que sigui... Els dissabtes hauría d'estar totalment prohibit fer qualsevol altra cosa que no sigui una sortideta Xapoutot. Del rotllo obligat com l'horari laboral ( mal exemple, ja que n'hi ha que no foten ni brot.... ). En definitiva, que si hi ha algun partit polític que posi al seu cartell electoral "Dissabte, a partir d'ara, dia d'escalada obligada!! Prohibit que plogui, comunions, estar xungo, tenir de fer remendos, anar porai, etc..", aquest és el que hem de votar!!!
Prou de rotllos i anem al gra. Doncs quedem amb en Dani, la Isabel, en Josep, en Ricard, i un servidor per anar a Montserrat. Pinten pluges de cara al migdia tarda, així que decidim d'anar a prop del cotxe. Aquest cop la zona escollida és al Càmping, i concretament uns a la Pedra d'Esparraguera, i els altres al Drú. I és que a l'hora d'escollir les vies sóm uns cracks... Hombra a l'hivern, i solano a l'estiu. D'aquí que ja portem la marca de la samarreta d'imperi grabada a la nostra carcanada, rotllo paleta. Al lloro què dieu dels paletes eh...
En Josep, en Dani i la Isabel es posen a l'Esperó del místic que ja havíem fet tots menys en Dani. Aquí hi ha l'enllaç del dia que la varem fer.

En Ricard i un servidor ens decantem més cap a la dreta fins trobar la Directa Americana. Li demano de començar a en Ricard, i així ens anem alternant durant els quatre llargs.
El Ll1 ja et diu de quin pal va la via. Llarg amb una placa guapíssima d'anar-s'ho mirant en tot moment, amb un tram més dret a la part central on hi trobem les màximes dificultats. La roca genial, i ben assegurada però amb corrent d'aire entre parabolts. T'obliga a escalar.

El Ll2 és un a tirada més tranquileta però on tampoc val a badar. En algun punt hi trobem la roca una mica dubtosa, la qual cosa fa anar amb els sentits atents en tot moment.

El Ll3, em toca. Collons quin fart d'apretar!!! Comença fí de collons ( personalment m'ho ha semblat més que el Ll1 ), i mica a mica tomba per anar a buscar el sostre que tenim al davant.

Arribes al sostre guapo, i aquí festival del canto ( 4 preses de rocòdrom de les quals 2 es mouen ). En llocs així te'n recordes dels entrecots i les fartaneres que et fots al llarg de la vida i dels Kilos de més que ens fan sortir tan guapos amb aquestes samarretes tan apretades que ens posem!!! Realment, has de fotre unes bones tibades, però els bons cantos ho permeten. Sortida de regletes més petites, ja amb els braços demanant clemència i tenim la R3 al davant. Aquí ja anem servits...

Encara queda un llarg. Al llibre diu que per la dreta 6b+, i per l'esquerra 6c+. En Ricard com a bon Xapoutot va de dretes a esquerres xapant parabolts, espits i tot el que troba. Al final en treu l'entrellat, i com a bona persona que és em marca les millors preses que hi ha per quan em toqui. Passada la sortida la cosa es posa més humana, però obliga un colló. Això que posa al llibre de màxim obligat V+/6a, fa de mal dir!!! Hi ha canto, però això és molt dret, i amb lo tocat de braços que vas.... Corre força aire entre xapes, i et fa anar el coco a mil per hora. Just abans de la R final, trobem un ressalt d'aquells que t'has de mirar dos cops, amb l'òstia que et pots fotre a la repisa sempre rondant pel teu cap.
Al meu torn, em fixo amb els passos que m'ha marcat en Ricard. Trec la cinta de la primera xapa, dos passos de bloc recte amunt, trec la cinta de l'espit. Estic petat, i la següent xapa uns metres a l'esquerra a la meva alçada. Merda!!!!! De cop estic uns metres per sota la R, i mig esgarrinxat per un collons d'arbret que li he passat per sobre... A partir d'aquí, tot de pebrots, però s'ha de dir que és el llarg més xungo i exigent de la via.

El descens el fem amb dos ràpels, un fins la R2, i l'altre fins a terra. Una gran via. Encara no hem acabat la feina per aquí, però hi tornarem més cap a la tardor, que ahir vam pillar solano de veritat.
Gran dissabte, i gran companyia, només es podía superar amb la visita que li fem Al Sr. Cot de tornada. I és que un home d'aquesta embergadura, es fa enyorar de valent.
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

Fent el pendó al Serrat del Muntaner

2011-05-09T23:00:00.000+02:00

Aquest dissabte, ens reunim una bona colla. Després d'omplir l'estómac, i veient el temps com es presenta, ens decidim per anar cap al Serrat d'en Muntaner i l'Agulla del Frare de Baix, no massa lluny del cotxe per si la cosa es complica. No tenim clar ni el que farem, ni com ens repartirem, però cap allà anem. Un cop a lloc, en Ricard i en Gerard marxen cap a la via Los Lunes al Sol, en Josep, la Isabel, i en Jaume es posen a la via Esclaus del Temps, i en Font i un servidor a la Petit Nil.

Doncs a mida que pugem el Ll1, va caient alguna gota, i un cop a la R1 sembla com si volgués empitjorar. Allà, i veient que podiem sortir caminant, amb en Font decidim de fer un marxo cap a les vies esportives del costat. Un cop arriben en Josep, la Isabel, i en Jaume decideixen fer el mateix.

Fem les tres primeres vies de l'esquerra, totes elles molt bones i per disfrutar de la bona roca de la zona. Però uns clàssics com nosaltres fins i tot de les esportives en fem clàssiques, i fem la R amb els companys, i ben apretadets que mola més... A sota en Josep en uns passets finets de peus d'una de les vies.

Amb aquestes que recordo haver llegit que a la normal de l'Agulla del Frare de Baix hi ha un dels IV+ més macos de Montserrat, i ja que hi sóm, doncs no podem marxar sense probar-lo. Fem una mica de trampes i pugem per la via Petit Guifré fins la R1 (Llarg molt disfrutón i ben equipat), i allà ens desviem amb aquell famós pas de canvi de paret. Realment és molt guapo. Llavors flanqueig encara millor fins que la cosa s'ageu per accedir per terreny rampós al cim. Tot en un llarg. A tenir en compte el fregament.

Un cop al cim, apareix en Ricard, que resulta que han acabat la via Los lunes al Sol, i que llavors s'han posat a la Petit Nil. Amb ells, s'hi ha apuntat una noia que han conegut a peu de via, la Yolanda. Millor ens ho expliquen ells però.

La via Los Lunes al Sol:.

1er llarg- V/ 6b ---comença per un petit diedre per passar de seguida a una placa dreta i molt fina amb preses petites, i no trobarem bon canto fins que arriben a la petita panxa i després continua per camí fàcil fins la R.

2on llarg 6b/V+ --- La sortida de la R molt explosiva els primers 3m. després continua per plaques verticals però amb bon canto, molt ben assegurada i la R una mica penjada.

3er llarg V+ ---- sortim de la R per la dreta a buscar un pitó , i seguim per la placa a buscar la sortida per una xemeneia curteta però xula.

Rapelem per la via.

I com que el temps no s'acabava de decidir de si ploure o no, ens posem al Frare baix del clot de la Mònica a la via Petit Nil.

A peu de via i quan en Gerard ja está a la primera R, se'ns afegeix la Yolanda, una noia de Barna super simpàtica. Ens diu que els seus compayns han decidit no escalar més per avui, però que ella encara li queda pila per cremar, i una vegada fetes les presentacions, s'encorda amb nosaltres per tirar amunt. Quina cara la d'en Gerard quan vam arribar a la R1, ja que ell no s'havía adonat de res!!!

1er llarg V+ ---- comença per un diedre en bavaresa molt atlètic i guapo(gràcies) per continuar per placa fins la R1, en Gerard no va posar cap friend ni res, més que res perquè no en portava, sí no, segur que un parell els hauría posat.

2on llarg Ae / 6a ----- És un llarg molt xulo, no sé quin grau és en lliure, van sortir forces passos en lliure i la sortida després de l'extraplom, es bestial amb un canto inhumà i de les millors que recordo.

Amb aquestes, que en Josep té ganes de seguir-los, i es posa al seu darrera amb la Isabel i en Jaume. Inventem un pas nou, com es veu a la foto de sota: PAS D'ESPATLLES AMB FOLRE I MANILLES!!!!!!!

En Ricard potser ho fa mig en lliure, però els altres tirant d'artificial remenen els estreps com si féssin puntes de coixí.

Al final el dia ens va aguantar, i varem escalar un bon grapat de metres. I és que a Montserrat tenim la gran sort de poder gaudir de vies per tots els gustos ben properes les unes a les altres.

Un gran día, amb una millor companyía. Impossible no esperar el pròxim dissabte amb candeletes!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!

Vies Caipirinha, Mar de Núvols, i Txubascos Bascos a la paret de Zaratrusta

2011-05-02T00:29:00.000+02:00

Aquest dissabte, i no fent gaire cas de l'home del temps, decidim matinar per arribar-nos fins a Vilanova de Meià. Sóm en Josep, en Jaume, en Marçal, en Font, un servidor, i allà ens trobem amb en Gerard, amb el que finalment coincidim un dia. Un cop allà, ens decidim per la paret de Zaratrusta. Ningú de nosaltres hi ha escalat mai. Ens repartim, en Marçal i en Jaume a la Txubascos Bascos, en Font amb en Gerard a la Mar de núvols, i en Josep i un servidor a la Caipirinha.

Com no, ens fotem un lio a l'hora de trobar els corresponents peus de via, i ens pategem mitja paret amunt i avall fins a trobar-los. La via Caipirinha comença amb un cable d'acer que ens ajuda a pujar per un tram un xic trencat fins arribar a la R0, uns metres amunt. La ressenya de sota l'hem fet segons el que nosaltres creiem que ens hem trobat, sense cap ànim de crear cap polèmica.

De la via no en teniem cap informació, ha estat un descobriment d'última hora, i ens hi hem posat a veure el què. El Ll1 és una rampa en tendència a la dreta amb cantells petits amb la roca a estudiar (bona en general), però molt ben equipat fins arribar a la R1.

El Ll2 comença amb uns passos d'A0, i seguidament ens posem a una placa d'aquelles que ens agrada escalar.Vertical amb bon canto ens fa gaudir a cada pas. A la que s'ajeu, la roca enpitjora, però ens trobem amb un tram amb una corda fixa que ens porta fins a la R2. Tot ell molt ben equipat.

El Ll3 comença per la dreta amb un bombo desplomat amb uns cantos d'escàndol. Seguidament ens trobem a una placa que segueix la tònica del llarg anterior. Molt disfrutón, i també molt ben equipat.
A la R3 ja veièm que al següent pinta que haurem d'apretar. S'hi posa en Josep, va fent en lliure d'aquells d'apretar cada cop més fins que té de treure una cinta llarga per a fer d'estrep.Fa uns passos d'artificial, i arriba a un bloc una mica inestable i molt dubtós que si cau me'l menjo de plè a la R3. Es decanta cap a la dreta. Em comenta que va trobant canto amb magnesi i que podria sortir en lliure. A la sortida del lliure, es troba amb uns passos obligats deguts a la llunyanía de la següent xapa, que arregla amb un altre pas d'artificial penjat d'un friend petit. A partir d'aquí, ja en lliure, festival del canto, i terreny molt vertical fins a la R4. Un cop amb la corda per dalt, ho probo en lliure. Surt tot fins a l'alçada del bloc inestable, no el toco, però em desvio a la dreta i quedo pillat d'un bon canto. Collons!!!!!! Ja no puc més, em penjo i m'ho miro una estona. Torno cap al bloc, i sense tocar-lo pujo per allà i a partir d'allà ja en lliure amunt. No se quin grau té això, però a tenir en compte aquest bloc per als que vulguin probar-ho, ja que si cau, va de ple a la R3. No el vàrem poder tirar. És un llarg escandalós. Potser el millor que he fet a Vilanova. Roca perfecte, i tret del pas obligat (potser 6a/+ amb bon canto però), molt ben equipat.

El Ll5, comença per l'esquerra amb un altre bombo de cantos inimaginables, i amb un parell de ressaltets més arribem al cim, on fem la R a uns blocs molt grossos. Una gran via. Realment l'hem trobat molt més equipada que les altres que hem fet per la zona. Això, junt amb la bona roca, els cantos brutals que hi predominen, i la dificultat força moderada en general que té, ens ha fet babejar a cada llarg. Molt recomanable. El descens el fem caminant cap a la dreta, anem a buscar una torre elèctrica, tombem cap a la dreta per anar a buscar la base de la paret que hem pujat, i per terreny evident, anem baixant fins al cotxe. Una mica llarg, però no en teniem ni idea de per on baixar, i vam decidir de probar sort.

Pel que fa a la resta de companys, en Gerard i en Font es posen a la Mar de núvols. En Gerard ens en farà cinc cèntims al seu blog http://neuifoc.blogspot.com/ . En Marçal i en Jaume es posen al seu costat esquerra, a la Txubascos bascos. En tot moment es van veient i comentant les jugades. Així ens la comenten:

La via és disfrutona, amb una graduació apretada i assegurances que obliguen a escalar, tot i que es pot complementar prou bé amb trastos.

Ll1. Trobem bon cantell a l'inici que a mida que anem pujant, i just abans d'entrar a la R1 es torna més romo.

Aprofiten per anar fent posicions per quedar bé a les fotos...

Ll2. Comença vertical, fins a desplomar. Tot ell amb molt bon canto, i factible en A0 al desplom.

Ll3. Es fa molt bé. Llarg molt difrutón.

Ll4. Llarg clau amb un pas al final dur, que es pot fer en A0. A l'inici trobem bon canto, i al final, presa més roma.

Arribem junts al cim, i fem el descens per la canal de l'esquerra, una mica confusa per la quantitat de corriolets que trobem.

Doncs això és tot per aquesta setmana. I és que ens agrada tant Vilanova de Meià!!!!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!

Via Ivan al Timbaler del Bruc

2011-04-25T22:19:00.000+02:00

Aquesta Setmana Santa, entre fartaneres de bunyols, llibres i roses, doncs quedem el diumenge per fer una sortideta. Gairebé tots els Xapoutot's estan repartits per diferents parts de la geografia catalana, i part de l'estranger, i finalment coincidim amb en Marçal i en Ricard.

Per Sant Jordi, coincidint amb Semana Santa, ens cau de regal la Bíblia, i com a bons catòlics que sóm, doncs decidim de seguir les seves paraules, així que la primera intenció era anar cap a Agulles.

La pluja però ens fa canviar de pensament. Mal pronòstic del temps i la muntanya es veu força molla. Un bon esmorzar fa que els núvols s'escampin deixant tímides clarianes al cel. En Ricard ens proposa una via que diu que va fer fa temps, la Ivan al Timbaler del Bruc. Poca aproximació, per si les mosques, i a més també està a la Bíblia!! Doncs cap allà ens dirigim. Buscant informació, hem trobat aquesta ressenya d'en Joan Asín, que creièm que és la que més s'acosta al que hem trobat.

La via comença amb un llarg molt disfrutón. Un tram de baberesa, seguida per un diedre ens fan gaudir d'uns passos prou verticals amb bona presa i que ens escalfen els musculs pel que ens ve a continuació...

S'ha d'anar una mica en compte amb la roca al tram final abans d'entrar a la R1, però en general és bona. El llarg està ben protegit, tot i això permet l'autoprotecció en cas de cangueli.

Al Ll2 la cosa ja es posa seria. Veient apretar a en Ricard, ens adonem que aquí la cosa es posa guapa. La via continua pel diedre fins que uns metres per sobre es decanta cap a l'esquerra amb un flanqueig impresionant. Un xic desplomat, i amb uns cantos espatarrants però que s'han d'anar a buscar amb passos força atlètics.

Un cop acabat el flanqueig, pugem ja per placa amb uns passos que deunidó! En aquest aquest tram, ens ho hem tingut de mirar varies vegades, ja que la cosa sembla fàcil, però fa de mal dir. Sense cap mena de dubte, un llarg genial.

Llavors continuem amb un canvi de reunió anant a buscar la paret de l'esquerra. Nosaltres fem la R penjats uns metres per sobre de l'arbre. Cal dir que millor fer-ho des de terra, que deu ser molt més cómode. Un bon flanqueig cap a l'esquerra ens deixa a la vertical d'una altra placa. Una placa guapíssima, on hi has d'apretar de valent entre passos amb bon cantell, i passos finets de collons. Aquí si es fa en artificial, potser obliga una mica ja que hi ha xapes amb certa alegria, però com dèiem abans, fa de mal dir...

A sota en Marçal apretant dels bons cantells que trobem en aquest tram...Realment, és un altre llarg guapíssim. Mentre arribem a la R4, comença a ploure. Collons, mal lloc. Ens mirem, i no fa falta dir res més.
Avui pillarem!!!!!!!!

Tan si com no, en Ricard diu que cap amunt, que ja queda poc. Així que nou flanqueig cap a la dreta amb la roca mullada, pillada d'Ao per superar el desplom i remuntar al diedre, i recte amunt fins al cim amb la roca cada cop més molla.

Aquest tram, tot i ser molt boníc, no el disfrutem tan, per la inseguretat de cada pas. Tot i això, ens plantem al cim i de cop i volta deixa de ploure. Una gran via que ens ha fet apretar de valent, i que desconeixia totalment. I és que Montserrat de segur que deu estar plena de joies com aquesta que mica a mica esperem anar descobrint.

El descens el fem caminat per una espècie de rampa que ens deixa a les vies esportives de sobre el Gerro, i ja fins al cotxe per bon camí. Ja hem estrenat la Bíblia, però ens queda moltíssim per fer encara. Amb tot això, ja queda menys per dissabte...

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!

Aresta Brucs a l'Agulla del Ossos, i Agulla de l'Arbret

2011-04-17T22:16:00.000+02:00

Un altre dissabte, i tot i que encara no tenim la nova guia d'Agulles, els Xapoutot decideixen de fer-hi una visita. Sóm en Josep, en Jaume, en Dani, l'Isabel, en Marçal, i en Ricard. Ens repartim en tres cordades. En Dani amb l'Isabel, i en Marçal amb en Josep, ens posem a l'Agulla de l'Arbret, i en Ricard amb en Jaume a l'Aresta Brucs de l'Agulla dels Ossos.

Ja feia dies que amb en Jaume haviem parlat de treure a passejar els martells i aquest cap de setmana per fí ha estat l'escollit, després d´un bon esmorzar al bar Anna ( com no ), vam decidir posar-nos en aquesta via.

1er. llarg : A1/A2 ?--- Està semiequipat, hi trobem algun pitó i la resta ho fem amb friends i també pitons que posem. Aquest llarg encara es pot apurar força en lliure, però també hi varem utilitzar els estreps. Cal portar cordins prims per xapar els pitons que hi ha, ja que no hi entren els mosquetons. La R no es cap meravella però hi han 5 burils que ben lligats donen una mica de confiança.

2on. llarg A2/V+ ---- Está més equipat que l´anterior però la roca a la fisura , és força més dolenta, també vàrem posar pitons i friends i quan s´acaba la fisura trobem una placa vertical mol fina amb burils força sortits amb filferro per pasar el mosquetó.

Es nota que aquest tipus de vies no estan molt transitades tot i la seu traçat més que evident per assolir el cim de l'agulla.

3er. llarg. V --- Són els últims 10m. fins el cim , no hi ha assegurances però es deixa fer sense masses problemes.

A la pròxima, a part del martell, hi posarem les estenalles al boudrier...

El ràpel de 25m. per la cara O des d'una savina, no pinta malament, però no està per tirar coets, un dia gairabé perfecte si hagués fet una mica més de caloreta.

Amb la nova guía d'Agulles ( recordem a les pubilletes de casa que s'acosta Sant Jordi...), de segur que sens hi girarà més feina per Agulles. Joies com aquesta no poden existir sense ser trepitjades pels Xapoutot!!!!!!
Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!

Baby i Zen, prenent el sol a Agulles

2011-04-15T10:53:00.000+02:00

Amb una mica de retard, posem la crònica de dissabte. I és que el fet és que treballem massa. Hauríem de treballar menys, cobrar més, i que el dia tingués més hores sempre i quan les poguéssim utilitzar al nostre gust, ja que sinó part d'aquestes les passariem fregant plats... Bé, al que anàvem. Dissabte són en Josep, en Font, en Ricard i en Marçal. Aquests dos últims es posen a la Baby de la Bessona, i així ens ho expliquen:

1er. llarg : Dels típics de l´època, pujem per un teix i una vegada a la placa ens adonem que no ens regalaran res. Encara podem apurar bastant en lliure i disfrutem del llarg molt equipat ( 20 xapes ).

2on. llarg : amb tantes xapes noves ens animem a provar en lliure i menys un passet abans la R que m´agafo per xapar, tot per disfrutar moltíssim.
3er. llarg : superem un extraplom curtet però intens i posem una plaqueta recuperable a la xapa abans de la R.

4art. llarg : Els primers metres en artifo i després anem combinant en lliure, hi ha un cap d'espit al que escanyem un tascó ja que las plaquetes no hi entren. La R no es veu desde l´última xapa, está al terra sota l´extraplom.

5è. llarg : Molt de l´época, una fisura amb pitons, d´un grau assequible, però que no acaben de donar-te tota la confiança, es poden posar friends i tascons per reforçar el que hi ha, i la sortida amb roca no tan bona com la resta.
Una via super recomanable i ara reequipada per disfrutar.

Un dia casi perfecte si no arriba a ser per la caiguda d´en Joan que junt amb en Josep es van posar en una via que hi ha cap a l´esquerra de la Baby, va caure abans de xapar la segona xapa i va arribar al terra, per sort no es va fer massa cosa, a part d´unes esgarrapades, i encara els hi van quedar ganes d´escalar i van fer la via Zen a la Carnavalada.

Una gran jornada, amb unes temperatures quasi d'estiu. Si la cosa segueix així, a l'estiu haurem de fer nocturnes per no parir calor!!!! Apa salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!

El vol de l'home ocell a Les Agudes

2011-04-10T23:57:00.000+02:00

Feia molt de temps que tenia ganes d'aquesta via, però mai tenim tirada a anar cap aquest racó del Montseny. Un racó molt tranquil, només

Amb en Marçal trobem un dia. Farà fred? És que a aquella alçada, l'airet... fa de mal dir. Sortim ben d'hora, aparquem al lloc indicat en varies ressenyes que hem trobat per internet. No hi ha cap més cotxe. No ens extranya, a aquestes hores... I agafem el corriolet molt ben marcat amb fites, que amb forta pujada ens deixa a peu de paret. L'inici de la via no té pèrdua, de fet es veu la placa per on pujen els dos primers llargs des d'un troç lluny. A peu de via trobem una placa metàl.lica.

Sabem que és una via d'anar-nos buscant una mica la vida, i que està semiequipada. Així doncs, carregats de trastos comencem.

L'inici, no és molt engrescador. La roca es desfà als primers metres, i no dona gents de confiança. A l'alçada d'una savina, ens posem en una fisura on trobem el primer pitó. Uns metres per sobre, a sota el sostre, un espit lluent ens ensenya per on hem d'anar. El xapo, i mirant, veig una fisura que puja per l'esquerra amb una baga uns metres per sobre, i ben marcada de magnesi. Segons la ressenya però, hem d'anar per la més evident de la dreta. Hi vaig, m'ho miro per superar el sostre hi ha bon canto, però per sobre? No és veu res, i la fisura es veu molt ample per els friends que portem. Collons, ja hi sóm, esquerra o dreta? Doncs al veure els indicis humens de la de l'esquerra cap allà vaig. Supero el sostre per encara més a l'esquerra, i un cop a sobre torno cap a la dreta per anar a buscar la fisura principal, i recte amunt fins al cim de l'esperonet on trobo un pitó. En aquesta tirada he trobat un pitó i un espit, però es pot complementar prou bé.

Llaço un gran bloc amb el pitó i faig la R1.

A partir d'aquí, un centenar de metres per una divertida cresta ens porta al capdamunt de la canal on trobem un arbre. Al seu davant, un espit ens marca el camí. Aquesta aresta la partim en dues tirades assegurant a cos, per poder-nos veure en tot moment.

Fem un flanqueig cap a l'esquerra, i apareix una espècie de canal. Ens dirigim a la paret de l'esquerra d'aquesta, i la cosa es posa dreta de veritat. Tres pitons, i un espit protegeixen aquest tram. Hi ha cantell, però és molt atlètic i físic. Nosaltres passem amb A0 com uns campions. Després de l'espit, la cosa es posa més humana, i ens apareix un diedre guapíssim de veritat.

Hi trobem algun pitó, i el complementem amb algun friend . Són uns passos atlètics i realment disfrutons. Al capdamunt del diedre, passem a la placa de la dreta. Quin tram de placa!!!!!!!!! Llisa que flipes amb les preses justíssimes pes passar. Protegit amb un pitó amb un troç de cable d'acer, i ja passat el tram més finet, amb un espit. Quin llarg més guapo!!!! Força exigent, però ben protegit.

Fem la R3 amb un parell de pitons, un d'ells un xic amagat.

Superem el ressalt, i just a sobre tenim un arbre on hi fem la R4. Just al davant trobem un tram vertical, i disfrutón, protegit amb dos pitons. Aquest ens porta a un diedret ja més assequible protegit amb un pitó, que ja ens deixa a pocs metres de la cresta dels Castellets. Fem la R5 a un parell de parabolts nous de trinca, i d'allà caminant per la cresta fins al cim de les Agudes.

El camí de descens el fem per el camí de baixada cap a Santa Fe, que passa per font Martina, i a partir d'aquí, deixant el camí de marques vermelles, continuem per un camí que va vorejant la muntanya fins a deixar-nos al camí de l'aproximació. En total 1 horeta de descens.

Una via molt xula, amb premi, que ens permet assolir aquest cim tan proper de casa, i que resta aquí mig oblidada. El pròxim dia, a per la Terra incògnita, que també ens la deixen molt bé.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!

Via Cha Cha Cha a la paret de les Bagasses

2011-04-05T22:55:00.000+02:00

Doncs al que anàvem. Un cop amb la panxa plena, en Ricard, en Font, i en Jaume decideixen posar-se a la via Cha Cha Cha. Hi ha força gent escalant a la paret, la majoria a la Cade, però de totes maneres, millor portar algun pla B per si la via escollida està ocupada.

1er. llarg : V --- Es força tranquilet i millor equipat, amb bolts. La via comença a l´alçada de la segona viga de la xarxa de protecció.

2on. llarg : V+ -- Potser és el llarg que s´ha d´apretar més en conjunt, sortim cap a l´esquerra de la R i després enfilem una placa molt vertical sense descans fins la R. Está molt ben equipada i de preses petites que no et deixem posar els peus bé i et rellisquen força.

3er. llarg : V/6a --- Avui deixem a en Joan que provi de primer un grau així. I el tio ens va sorpendre i se'l va passar gairabé com si rés, aquest no és tan mantingut com el d´abans però és força dret.

4art. llarg : 6b/Ae : sortim de la R més o menys com el llarg anterior, i anem a buscar un petit sostre que fem en Ao per continuar per unes plaques llises i una mica més amunt estraplomat, en la segona xapa tinc que posar una baga per posar el peu perque soc incapaç de trobar un lloc on s´agafi.

Aquesta via acaba aquí, i es pot rapelar. Hi ha varies combinacions per arribar a la feixa o a la falsa feixa, nosaltres van continuar per la CADE i la veritat és que la vaig trobar sobadíssima. També vam fer un llarg de la Carles Romero després del llarg d´atificial perque hi havia gent esperan sortir per la Cade i la calor començava a apretar, vam decidir tirar a veure si trobavem algna coseta per xapar.

Una via super recomanable, i per la sortida, millor portar les ressenyes de tot i decidir segons com estiguin les altres vies.

Va ser una gran i, sobretot, llarga jornada. Només per estar al mig d'aquesta paret ja val la pena fer la Kilometrada, però amb aquestes calors potser millor començar a buscar l'ombra!!!
Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!

Anglada-Guillamón + Vidal-Farreny a les Bagasses

2011-04-04T01:10:00.000+02:00

Entre setmana una trucada amb en Ricard i ja tenim tàpia escollida per dissabte. Arriba divendres al vespre, trucadetes de rigor per quedar. Anem a Terradets, a la Paret de les Bagasses, i marxem molt però que molt d'hora. Som en Jaume, en Font, en Marçal, en Ricard, i un servidor. És la segona vegada que visito aquesta paret, i després de la primera em vaig ben jurar que a la pròxima havía de sortir per dalt. Per en Marçal, i en Font, és la primera visita. Arribem a la font, ens mengem un bon entrepà mig morts de fred per l'aire que corre, mentre ens mirem aquest troç de paret. Ens repartim, en Ricard, en Jaume i en Font aniran junts ( próxima entrada al blog), i en Marçal i jo ens posarem a l'Anglada-Guillamón.

De camí a la via, llista d'espera a la Cade. Són les 10 del matí. Portem la ressenya dels Kutrescaladors, i realment sense ella no se si les coses ens hauríen sortit igual. Des d'aquí, agraïr el curro ( i la memòria que deuen tenir...) a l'hora de fer l'explicació de la via.

No explicarem llarg per llarg, ja que nosaltres de memòria justegem una mica, però sí el que més sens ha quedat d'aquest troç de via. Tant el Ll1, com el tram del jardí ( que fem en ensamble caminant ), són molt evidents, pero a partir d'aquí, si no segueixes bé la ressenya, doncs el més fàcil és sortir de la via, tot i que el terreny és molt ajagut, doncs deu ser fàcil fotre's en un fregat, amb la pèrdua de temps suficient per complicar l'ascenció.

Al llarg següent del jardí, comença per una repisa molt evident, al cap d'uns metres hi trobem un parell de buríls junts, i seguim per la repisa fins trobar una espècie de diedre que s'enfila recte. Aquest no l'hem d'agafar, i hem de continuar flanquejant tot i que es vegi un xic enrabessat i amb força vegetació. Trobem un pont de roca, i uns metres enllà, una gran savina amb algún cordino on fem la R.

Llavors continuem flanquejant, i a la vertical d'una gran sabina ens hi comencem a dirigir. S'hi pot fer R, però nosaltres la passem de llarg, direcció una altra savina que es veu recte amunt. Uns metres per sota a l'esquerra d'aquesta, trobem una gran repisa amb dos parabolts, on nosaltres fem la R. Aquí arribem amb 60m justos de corda. Continuem recte amunt, algun passet més finet que altre, però disfrutant arreu, i arribem a una altra gran repisa amb dos parabolts on fem la R.

Ara, a la dreta, ens ve un diedre guapíssim el qual superem per colocar-nos a una altra gran repisa Sota d'un tram desplomat. En aquesta repisa, tirem al màxim cap a l'esquerra, i fem R a l'últim arbre.

La següent tirada, potser és la més dura del tram que hem fet de l'Anglada. Comença per l'esquerra, anem a xapar una gran savina molt evident, i comencem a fer un flanqueig cap a la dreta sota un altre sostre, amb passos d'aquells finets, finets. El flanqueig ens porta a l'evident diedre, que per la placa de la dreta amb un tram molt vertical i amb roca rotllo Vilanova de Meia, doncs anem superant tot pensant en aquells que van passar per primer cop per aquí. Deunidó quins pebrots que debíen tenir... A mitja placa, i a l'alçada d'un pitó, hem de mirar cap a la placa de l'esquerra on sobre una repiseta trobem la R amb dos parabolts. "Al loro" amb el fregament de cordes en aquesta tirada.

El següent llarg segueix pel diedre, fins que es transforma en una espècie de xemeneia, que superem per l'esquerra, la qual ens deixa a la feixa. Són 2/4 de 3, anem bé d'hora, i fot una calda de mil dimonis. El cansament comença a fer acte de presència. Menjem, bebem una mica, i seguim. Caminem un tram de la feixa cap a la dreta, i un cop passada l'evident canal, ens decidim a continuar per la Vidal-Farreny.

Comencem per terreny ajagut, fins que ens trobem un ressalt assegurat amb un parabolt. El superem i anem tirant amunt. Les cordes tiben de valent, i les forces justegen. En Marçal em crida que ja no hi ha corda, i surt a l'ensamble. Segueixo fins al peu d'un altre ressalt amb un altre parabolt. Faig la R en una savina. Superem el ressalt, i seguint amunt, a la part dreta de la base de la placa final trobem una còmode R de dos parabolts units amb una cadena. Aquí la cosa es posa més dreta, i amb bon cantell, i una roca molt aspre, pugem per una espècie de diedret fins que ens apareix la fisura final que ens té de portar al cim de les Bagasses. Trobem dos caps de burí, i fem la R. No és per tirar coets, però si està prou bé.

I aquesta, per nosaltres, és la cirereta del pastís. Sense cap mena de dubte el llarg més dur del que ens hem trobat. Ens dirigim cap a l'esquerra, a buscar l'evident fisura. Xapem un parabolt, i a partir d'aquí, festival del canto. Es va pujant amb passos atlètics, i l'únic que ens fa dubtar, és el cansament acomulat que portem a sobre. Aquí, mal lloc per reposar. A l'alçada d'un parabolt sortim cap a l'esquerra, per l'esperó. Aquí hi ha una repiseta molt bona, on aprofitem per fer un bon repòs. Miro amunt, i veig un pitó molt amunt. Passem del bon canto, a la placa fina de collns. Quin mal rotllo. I quin pati que tenim a sota!!!!!No s'hi pot posar res. Aquests ultims metres van ser el que més ens van costar de la via. Un cop superats però, estem al cim!!!!!!!!!!!!!!!!!

Collons quina via!!!!!!!!! Ens sentim plenament realitzats. Potser que la gent digui que és la més fàcil de la paret, però a nosaltres ens ha costat lo nostre. Què dir a grans trets? doncs que és molt recomanable, roca molt bona per on hem passat, graduació clàssica de no anar justos de grau, equipada només on fa falta amb equipament en algun cas més que de dubtosa fiabilitat, però que et pots anar autoprotegint molt bé. Portar-hi cintes per savines, unes 14 cintes exprés, i friends de totes les mides que tingueu. Nosaltres vam posar-hi fins el Camalot del 3. Nosaltres hem trigat 7 hores més 1 pel descens.

El descens el fem seguint per l'aresta per camí prou marcat, un parell de desgrimpades, trobem un parell de trams amb cadenes, i finalment un parell de ràpels (es pot fer amb un de doble corda) ens deixen a la feixa. D'aquí caminant fins a la carretera on trobem als companys. Avui arribarem tard a casa, però aquest bon record, ja no ens el podrà treure mai ningú del cap.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!