Dissabte queden en Jaume, en Josep, en Ramon i en Ricard per fer una via a Montserrat. L'escollida és el monòlit groc, a l'Esperó d'Olesa, via que ja feia temps que estava a la llista de les pendents, ejem, ejem...
Doncs aquí en Ricard ens en fa cinc cèntims

4art.llarg --6a. està ben assegurada encara que entre xapa i xapa s´ha d´escalar sobre tot abans de la R , on trobem els passos més fins.

5è. llarg---6a. mantingut com el primer però els passos finets són a les primeres xapes, després es deixa fer.
6è. llarg ---6a+ la dificultat està per poder superar la panxa , però hi ha presa per tibar, la resta més tranquil.

7è llarg --- V força assequible però la entrada a la R t´ho has de mirar una mica

Doncs una altra al sarró, però de segur que hi tornarem, ja que hi ha gent que continua tenint-la pendent... jejejeje.
Salut a tothom, i comenseu a passar pel sol, que la cosa ja fa un tomb!!!!!!!!!!!!
Enhorabona colla. Albert, el Ricard va per feina en l'explicació.
ResponEliminaVisca el Maresme
ei Mingo!!! ja veus si va per feina, més o menys igual que a la paret... jejeje. Molts records, i ens anem veient, encara que sigui per aquí!
ResponEliminaQue tal Mingo, la veritat és que la retórica no es lo meu,
ResponEliminaPer la próxima ja m´aplicaré més.
Visca i fins aviat i a veure si coincidim alguna vegada,que ja veig que et mous per tot arreu.