Agulla de l'Arbret

Molt bones a tothom!! Aquesta entrada l'hauria d'haver fet la setmana passada, ja que l'activitat la vam realitzar dissabte dia 17 de gener, el que passa és que per motius que no venen al cas ( no és vagarrería, eh!!), no he pogut posar-me una estona davant l'ordenador.


Doncs al que anàvem, dissabte 17 de gener, ens reunim en Jaume, en Ricard, en Catà i jo per anar a fer unes vies que vam entreguardar el dia que vam anar a la Filigrana. De fet aquell dia ens varem posar deures per tot un any!!! Les vies eren a l'agulla de l'Arbret, i de camí cap allà, veiem que ales parts altes de la muntanya encara hi ha força neu. De fet a l'ombra fotia un fred que no vegis!!

En Marçal, en Catà i jo, ens posem a la Om Mani Padme Hum (collons amb el nom!!), i en Ricard i en Jaume a la Vicenç Soto. A l'ombra fot un fred que pela, i l'airet no hi ajuda gaire. A sobre, en Marçal al Ll1 de la Om...

Aquesta via, és molt tranquileta, i està molt ben equipada. És ideal per un dia com avui. Arribem a la R1 quasi sense tacte als dits!!! Collons, això fa mal de veritat!!! Sort que a partir de la R1 ja ens comença a tocar a estones una mica el sol!! A sobre en Marçal a la bauma de la R1.

La sortida de la R1, és potser la zona més dificultosa de la via. Més que res perquè es posa un pèl vertical, però té unes preses que no vegis. El tram més disfrutón de la via, sens dubte!!! Amb aquestes, que des de sota sentim veus que ens sonen. Són en Jaume i en Ridard que deixen la Vicenç Soto per un altre dia. Massa fred. Queda pendent per un altre dia.

En una agulla del costat, veiem unes cabres prenen el sol. Transiten per les pendents amb una tranquilitat digne d'enveja!!!

A sobre, en Catà a la sortida de la R1.

Després, la via va perden verticalitat, fins arribar a l'arbret característic que dona nom a l'agulla. Nosaltres però, vam fer la R2 abans de l'últim repetxó abans de l'arbret.
A sobre en Ricard e la R2 recuperant en Jaume, amb les Bessones al darrera.

Des de l'arbret seguim amunt uns metres per anar a buscar l'insatació de ràpel, que queda encaixonada en una fissura, que fa que ens ho mirem per arribar-hi.

Nosaltres vam baixar amb dos ràpels. El primer és un pèl emprenyador a l'inici, i quan li trobes el truquillo ja acabes la fissura. A sobre en Jaume al primer ràpel.

I el segon ja és net fins a terra. A sobre en Ricard al primer ràpel, de de la reunió intermitja.

Una jornada tranquileta sempre va bé, i més si al vespre ens espera un bon entrecot amb tota la colla!!!jejejeje

Salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!